Lluís Espinal i Camps

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaLluís Espinal i Camps
Naixement 4 de febrer de 1932
Sant Fruitós de Bages
Mort 22 de març de 1980(1980-03-22) (als 48 anys)
La Paz
Ocupació autor, periodista i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Lluís Espinal i Camps, Lucho Espinal, (Sant Fruitós de Bages, 2 de febrer de 1932 - La Paz, Bolívia, 21 de març de 1980)[1] fou un màrtir jesuïta, periodista i cinèfil català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Espinal va néixer el 2 de febrer de 1932 a Sant Fruitós de Bages (comarca del Bages), però va estudiar a l'Escola de Roquetes (Baix Ebre).

El 17 d'agost de 1949 va ingressar a la Companyia de Jesús (al noviciat del Monestir de Veruela, Espanya) i va fer els vots perpetus dos anys més tard (15 d'agost de 1951). Del 51 al 53 va estudiar Humanitats i del 53 al 56, Filosofia. En acabar, es dedica a ensenyar literatura grega i poesia llatina al Col·legi Sant Pere Claver de Raimat (Lleida) per a estudiants jesuïtes. Es va ordenar sacerdot el juliol de 1962 a Barcelona, mentre estudiava Teologia. Es va especialitzar en cinema i televisió a la Scuola Superiore de Giornalismo e Mezzi Audiovisuali de la Universitat Catòlica del Sagrat Cor de Milà (Itàlia).

Va ser destinat com a missioner a Bolívia, on el coneixien amb l'apel·latiu Lucho. Va arribar a La Paz, on vivia en un barri molt pobre amb dos companys jesuïtes, el 6 d'agost de 1968. Va desenvolupar molt la seva faceta periodística: va ser crític cinematogràfic al diari Presencia, va produir En carne viva pel canal de televisió estatal, va treballar a la ràdio Fides i va ser director del setmanari Aquí fins que va morir. Tot i això, en la seva missió es va dedicar a lluitar per defensar els Drets Humans, i les seves postures contràries a la dictadura i favorables als moviments miners el van enfrontar amb el govern bolivià. El desembre del 1977 va participar en una vaga de fam de 19 dies per aconseguir la democràcia.

La nit del 21 de març de 1980 va ser segrestat, torturat i brutalment assassinat: van disparar-li 17 bales i li van marcar amb cops una creu al pit. Augusto Chira, un pagès, va trobar el seu cos en un abocador. Una creu i unes flors recorden el lloc.

Homenatges[modifica | modifica el codi]

El dimecres 8 de juliol de 2015, el Papa Francesc va retre homenatge a Lluís Espinal en la seva visita a Bolívia, mentre es desplaçava des de l'aeroport de l'Alto fins a l'arquebisbat de La Paz, tot fent una aturada per recordar-lo en el lloc on va ser trobat mort feia 35 anys. A casa nostra, recull el seu llegat la Fundació que porta el seu nom Lluís Espinal, i que treballa en el diàleg fe-justícia a través principalment de la promoció de les activitats del centre Cristianisme i Justícia, amb seu a Barcelona.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Géneros cinematográficos, 1972. 
  • Historia del cine 1945, 1970. 
  • Lenguaje cinematográfico, 1972. 
  • Directores de cine, 1973. 
  • Psicología y cine, 1974. 
  • El cine frente a la televisión, 1975. 
  • Simbología en el cine, 1976. 
  • Narrativa cinematográfica, 1976. 
  • Sociología del cine. 
  • El cine como mito, 1979. 
  • Técnica del guión cinematográfico, 1980. 
  • El grito de un pueblo, 1980. 
  • [1] Oraciones a quemarropa, 1988. 

Referències[modifica | modifica el codi]

Referències externes[modifica | modifica el codi]

"Pregàries a boca de canó", Quaderns EIDES, 31. Abril de 2001.

Te'n recordes del "Cuestión urgente" on col·laborava el Pare Lluís Espinal?. Catalunya Religió, 25/02/2011.

"Lluís Espinal, un màrtir incòmode". Reportatge del programa "30 minuts" a TV3