Lluïsa Ferranda d'Espanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaS'Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Lluïsa Ferranda d'Espanya
Infanta Luisa Fernanda of Spain.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luisa Fernanda de Borbón Modifica el valor a Wikidata
30 gener 1832 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort2 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó d'Infants Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióAristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolInfanta d'Espanya
Duquessa Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAntoni d'Orleans (1846–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMaria Isabel d'Orleans
Princess Maria Amelia of Orléans (en) Tradueix
Princess Maria de la Regla of Orléans (en) Tradueix
Prince Luis of Orléans (en) Tradueix
Prince Felipe of Orléans
Prince Fernando of Orléans (en) Tradueix
Infanta Maria Christina de Orléans
Maria de la Mercè d'Orleans
Antoine d'Orléans Modifica el valor a Wikidata
ParesFerran VII d'Espanya Modifica el valor a Wikidata i Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel II d'Espanya, Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Bragança, Agustí Muñoz i Borbó i Maria Amparo Muñoz i Borbó Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature of Infanta Maria Luisa Fernanda of Spain, Duchess of Montpensier sister of Isabel II.png Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8970653 Modifica el valor a Wikidata

Lluïsa Ferranda d'Espanya, princesa d'Orleans i duquessa de Montpensier (Madrid 1832 - Sevilla 1897). Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial que es casà amb Antoni d'Orleans, duc de Montpensier. La família dels Montpensier protagonitzà alguns dels fets polítics més remarcables del segle XIX espanyol.

Nascuda el 30 de gener de l'any 1832 al Palau Reial de Madrid essent filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies. La infanta era néta per via paterna del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma mentre que per via materna ho era del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d'Espanya.

L'any 1833 moria el rei Ferran VII d'Espanya i la princesa Maria Cristina assumia la regència. La inestabilitat política espanyola afectà el futur de la infanta que fou casada l'any 1846, a l'edat de 14 anys, amb el príncep Antoni d'Orleans.[1] El casament de la infanta responia a la voluntat d'apropar el regne d'Espanya a la França de Lluís Felip I de França. Antoni era fill del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. La parella tingué nou fills:

  • SAR la princesa Maria Amèlia d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1851 i morta el 1870.
  • SAR la princesa Maria Cristina d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1852 i morta el 1879.
  • SAR la princesa Maria de la Regla d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1856 i morta el 1861.
  • SAR el príncep Ferran d'Orleans, nascut a Madrid el 1859 i morta el 1873.
  • SAR el príncep Felip d'Orleans, nascut a Madrid el 1862 i mort el 1864.

Al llarg del regnat de la reina Isabel II d'Espanya les especulacions polítiques del duc de Montpensier, espòs de la infanta, foren incessants. La camarilla del duc finançà al cop del general Prim per derrocar a la reina i instaurar una monarquia orleanista a Espanya. De fet, el mateix duc de Montpensier, era un dels principals candidats a substituir la monarca borbònica. A conseqüència d'això, i també del duel entre Montpensier i l'infant Enric d'Espanya, que acabà amb la mort de l'infant, les relacions entre la reina i la seva germana mai foren especialment bones.

Les relacions entre la infanta i la reina tan sols milloraren després de la Restauració d'Alfons XII d'Espanya i la unió entre aquest i la princesa Maria de la Mercè d'Orleans. El matrimoni entre la infanta i el duc de Montpensier tampoc fou especialment feliç i explica la llegenda que quan l'any 1848 els revolucionaris assaltaren el Palau de les Teuleries el duc oblidà la seva esposa al Palau essent salvada per un diputat monàrquic.

La parella comprà el magnífic palau de Sanlúcar de Barrameda que encara avui és propietat dels seus descendents, els ducs de Galliera.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lluïsa Ferranda d'Espanya
  1. Vicén Antolín, Carlos. Historia del constitucionalismo Español, (1808 - 1978) (en castellà). Editorial Dilex, 2004, p. 101. ISBN 8488910568.