Santa Eulàlia del Camp

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Santa Eulalia del Campo .
Infotaula d'edifici
Santa Eulàlia del Camp
Imatge
Dades
TipusMonestir Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Santa Eulàlia del Camp fou un convent, desaparegut, a prop del Portal Nou de Barcelona a l'actual Passeig de de Lluís Companys. Era un convent de canonges augustinians fundat pel bisbe Guillem de Torroja el 1155 en una capella dedicada a Santa Eulàlia del Camp extramurs de la ciutat, al costat del Portal Nou, encara que ha tingut diferents ubicacions dins de la ciutat de Barcelona.

El 1293 es va traslladar a un altre convent que ja existia al Portal de l'Àngel. El 1420 la comunitat de canonges es va fusionar amb la del convent de Santa Anna, que passà a dir-se de Santa Anna i Santa Eulàlia. El lloc abandonat va ser ocupat el 1423 per les dominiques de Montsió.

L'església de Santa Eulàlia del Camp, tenia un origen molt antic, consta la seva existència des del segle ix, encara que algunes fonts la relacionen amb el lloc d'enterrament de Santa Eulàlia, on el bisbe Quirze hauria aixecat una església primitiva al segle vii. En aquesta església es conserven les relíquies de Sant Daniel, que té el seu sepulcre al monestir de Sant Daniel de Girona.

Tot i que el conjunt monàstic fou enderrocat al segle xix, es conserven alguns elements distribuïts en diferents punts: la capella, l' església de Sant Raimon de Penyafort de la Rambla de Catalunya de Barcelona i el claustre, al monestir de Santa Maria de Montsió d'Esplugues de Llobregat. Ambdós estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]

Història[modifica]

Frares del sac[modifica]

Ceràmica al carrer Espolsa-sacs en record de l'antic convent dels frares del sac.

Des de 1261 hi ha constància de l'establiment a Barcelona dels germans de la Penitència, coneguts popularment com a Frares del sac per la seva indumentària.[3] Aquest any van iniciar la construcció del convent del recinte protegit per la muralla del segle xiii, a la plaça de Santa Anna, uns terrenys donats per Berenguer d'Espiells, xantre de la Seu de Barcelona, que es van ampliar amb la compra de finques veïnes el 1263, 1265 i 1267.[4]Actualment aquest espai correspon a la cantonada de l' avinguda del Portal a l'Àngel amb la Montsió. Les dependències es van estendre fins a l'actual carrer d'Espolsa-sacs.[a] La comunitat va tenir una curta existència, deguda a la supressió d'ordes mendicants en el Concili de Lió de 1276.[5]

Santa Eulàlia del Camp[modifica]

L'any 1155, el bisbe de Barcelona, Guillem de Torroja, va fundar una comunitat de canonges agustinians de l'església de Santa Eulàlia del Camp, que estava situat a la muralla de Barcelona, a prop del portal Nou,[b] on actualment s'aixeca l'Arc de Triomf.[6] Hi ha constància de l'existència de l'església des del segle ix. En aquesta capella es conserven les relíquies de Sant Daniel, que té el sepulcre al Monestir de Sant Daniel de Girona.[6]

El 1173 Alfons I va encomanar als canonges de Santa Eulàlia el culte de la capella del Palau Reial.[6] En el segle XIII es va crear un annex hospitalari al cenobi, que el 1401 va quedar integrat de l'Hospital General de Santa Creu.[7]

A causa de la insalubritat del lloc, una zona de maresmes que afavoreix el paludisme, el 1293 els canonges de Santa Eulàlia van acordar traslladar-se al convent dels Frares del sac, a la plaça de Santa Anna. Els cinc últims Frares que quedaven d'aquesta comunitat, que estava en extinció, es van convertir en canonges agustinians. El trasllat va ser autoritzat per una butlla de Bonifaci VIII de 1295, que va encomanar al bisbe, Bernat Pelegrí, negociar la venda del convent dels Frares del sac als canonges de Santa Eulàlia. Una causa de discrepàncies en el preu, la compra no es concreta fins a 1308.[4]

Els nous inquilins amplien el recinte al llarg del segle XIV. Per iniciativa de fra Bernard Jaubert i amb el suport de Joan I, es van portar a terme dues obres gòtiques importants: una capella annexa dedicada a Santa Maria de Montsió, la construcció es va iniciar el 1388, i el claustre, el 1391.[8]

El 1420, a instàncies d' Alfons IV, aquesta és la comunitat es va traslladar al veí monestir de Santa Anna i la fusió amb canònics, passant a denominar-se Santa Anna i Santa Eulàlia.[6][9]

Santa Maria de Montsió[modifica]

Claustre gòtic de Santa Eulàlia del Camp, que actualment forma part del monestir de Montsió, a Esplugues de Llobregat.

Després del trasllat dels canònics agustinians, la reina Maria va prometre que el 1423 es podien instal·lar a Santa Eulàlia les monges dominiques de San Pere Màrtir, que van prendre a partir d'aquest moment el nom de Santa Maria de Montsió.[9]

A excepció d'algunes expulsions temporals durant el segle xix, les monges dominiques es van mantenir en aquest lloc fins a 1888, quan es van mudar a la actual Rambla de Catalunya, als terrenys de la vila de Gràcia, per llavors municipi independent. Van traslladar pedra a pedra i van reconstruir l'església, el claustre i la sala capitular. L'encarregat del projecte va ser l'arquitecte Joan Martorell, que va realitzar una reconstrucció lliure que no es va ajustar al conjunt original.[2] El restant de l'antic monestir de la plaça de Santa Anna es va vendre i derrocat.

Una causa de la Guerra Civil el Monestir de la Rambla de Catalunya va sofrir diversos desperfectes, entre els destaca la desaparició de la cripta gòtica de l'església,[2] que alberga els sepulcres de les infants Maria d'Aragó, fundadora de l'orde dominica, i la seva germana Blanca.[8]

El 1947, les monges dominiques es van traslladar a Can Casanoves, a Esplugues de Llobregat, on novament es va reconstruir el claustre gòtic. L'església de Santa Maria de Montsió va romandre a la Rambla de Catalunya, situada a l'església parroquial de Sant Raimon de Penyafort per l'arquebisbe Gregori Modrego.[10] La resta de dependències del monestir de la rambla de Catalunya, incloent la sala capitular gòtica, van ser venudes i enderrocades.[2]

Vestigis actuals[modifica]

El Monestir de Santa Eulàlia del Camp conserva l'església gòtica, reconstruccions parroquials a la parròquia de Sant Raimon de Penyafort de Barcelona, i el claustre, reconstruït al Monestir de Santa Maria de Montsió d' Esplugues de Llobregat. Així mateix, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) exhibeix una urna funerària de fra Francesc Botella, mort el 1376, procedent del monestir.[11]

El restant de l'antic monestir de la plaça de Santa Anna va ser derrocat, aixecant-se en el seu lloc destacats edificis, que avui encara es conserven. La família d'empresaris tèxtils Martí Puig va adquirir la major part dels terrenys, on es van construir diverses finques, destinades a la seva pròpia residència, un lloguer i dipòsit de tèxtils. Entre les més destacades, les conegudes com Casa Martí: una a la plaça de Santa Anna (avui Portal de l'Àngel, 24) obra d'Alexandre Perich de 1888 ; l'altra, al carrer Montsió,[3] obra de Josep Puig i Cadafalch de 1896, i en els baixos de la qual es va instal·lar la cerveseria cabaret Els Quatre Gats. Al costat d'aquesta finca al carrer Montsió,[5] es va construir la casa dels Carreres, familiars dels Martí, obra de 1920 atribuïda també a Puig i Cadafalch.[12] Per la seva banda, la Societat Catalana per a l'enllumenat de gas va adquirir el 1892 una parcel·la de 1.238 m² on va aixecar la seva seu corporativa, amb la façana principal de la plaça de Santa Anna (avui Portal de l'Àngel, 22)[c] obra de Josep Domènech i Estapà, es va construir entre 1893 i 1895.[13]

Notes[modifica]

  1. L'odónim del carrer Espolsa-sacs, traduible al castellà com "sacude-sacos", fa referència a l'antic convent dels Frares del sac. A causa del seu vot de pobresa , vestien uns hàbits de tela bastant, similars als sacs, que no podien arreglar ni rentar, i que només podien sacsejar-se per les finestres dels dormitoris del convent, que donaven a aquest carrer .
  2. El Portal Nou es va obrir el 1295 .
  3. Posteriorment, Catalana de Gas amplià ses oficines en la finca adlàter de Portal de l'Àngel, 20.

Referències[modifica]

  1. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059028.xml
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Parròquia de Sant Ramon de Penyafort».
  3. 3,0 3,1 «Convento de los Frailes del Saco de Barcelona».
  4. 4,0 4,1 G. Feliu, Lluís «El monestir de frares de la Penitència de Jesucrist de Barcelona». Analecta Sacra Tarraconensia, 10, 1934. ISSN: 0304-4300.
  5. 5,0 5,1 Knowles, David. Nueva historia de la iglesia. 2. Ediciones Cristiandad, 1983, p. 355. ISBN 9788470570384. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Monasterio de Santa Eulàlia del Camp».
  7. G. Feliu, Lluís «L'hospital de Santa Eulàlia del Camp». Analecta Sacra Tarraconensia, 11, 1935. ISSN: 0304-4300.
  8. 8,0 8,1 Paulí Meléndez, Antonio. El Real Monasterio de Nuestra Señora de Montesión de Barcelona. Barcelona: Bartres, 1952. 
  9. 9,0 9,1 «Monasterio de Santa Maria de Montsió / Sant Pere Màrtir».
  10. «Sant Ramon de Penyafort».
  11. «Urna de fray Francesc Botella (muerto el 1376)».
  12. Fuente, Vicente de la. «Historia de una casa: las casas Martí, Portal de l'Àngel y Montsió».
  13. Fàbregas, Pere «Barcelona y el gas, una relación de 200 años». Transportes, Servicios y telecomunicaciones, 16.

Bibliografia[modifica]

  • Jaime Villanueva. Viage literario a las iglesias de España. Tomo XVIII. Viage á Barcelona. Real Academia de la Historia. Madrid, 1851
  • Agustí Duran i Sanpere. Barcelona i la seva història. Curial. Barcelona, 1973
  • Jesús Alturo. Catalunya romànica. Vol. XX El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992

Enllaços externs[modifica]