Parc de la Pegaso

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia físicaParc de la Pegaso
Pegaso1.JPG
Tipus parc
Ubicació
Localització C/ de la Sagrera 179-197, Sant Andreu
41° 25′ 38″ N, 2° 11′ 20″ E / 41.427142°N,2.188894°E / 41.427142; 2.188894
Característiques
Superfície 3,65 ha
Activitat
Data d'inauguració 1986
Modifica dades a Wikidata

El Parc de la Pegaso està situat al Districte de Sant Andreu de Barcelona. Va ser creat el 1986 per Enric Batlle i Joan Roig.[1]

Descripció[modifica]

Aquest parc es troba al terreny de l'antiga fàbrica ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, Sociedad Anónima), constructora dels famosos camions Pegaso. Encara s'hi conserven algunes restes de l'antiga factoria, com la porta d'entrada i l'edifici d'oficines, destinat a equipaments del barri. El parc fou creat el 1986 per Enric Batlle i Joan Roig, els quals van elaborar un projecte que combina el paisatgisme amb espais lúdics i esportius. Hi ha tres àrees principals: la de jocs infantils; una zona d'aspecte més arquitectònic, amb parets i columnes amb pèrgoles, que allotja diverses pistes esportives; i la zona paisatgística, que és potser l'element més destacat del parc, amb un estany de traçat sinuós que recorre bona part del parc com un canal, travessat per diversos ponts, un d'ells corbat, a l'estil japonès. El canal circumda una extensa àrea verda que pren certa altura a diversos punts, amb miradors que ofereixen una ampla vista del conjunt.[2]

Vegetació[modifica]

Entre les espècies presents al parc hi ha: el desmai (Salix babylonica), l'àlber (Populus alba), el pollancre del Canadà (Populus x canadensis), alguns Cyperus (Cyperus involucratus i Cyperus papyrus), el xiprer dels pantans (Taxodium distichum), el tamariu (Tamarix gallica), la bambusòidia (Phyllostachys sp.), la Phytolaca dioica, la magnòlia (Magnolia grandiflora), el margalló (Chamaerops humilis), el fals pebrer (Schinus molle), la Sparrmannia africana, l'eucaliptus (Eucalyptus globulus), el cedre de l'Himàlaia (Cedrus deodara), la xicranda (Jacaranda mimosifolia), el Ginkgo biloba, l'alzina (Quercus ilex), el pi pinyer (Pinus pinea), la mimosa de tot temps (Acacia retinodes), la palmera datilera (Phoenix dactylifera), l'abèlia (Abelia floribunda), el baladre (Nerium oleander), la troana (Ligustrum ovalifolium), la Pittosporum tobira i el marfull (Viburnum tinus).[3]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Gabancho, 2000, p. 80-81.
  2. Viladevall-Palaus, 2004, p. 27.
  3. «Parque de la Pegaso» (en castellà). w110.bcn.cat. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 8 novembre 2013].

Bibliografía[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc de la Pegaso Modifica l'enllaç a Wikidata