Ballester comú

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula taxonòmicaBallester comú
Tachymarptis melba
Tachymarptis melba -Barcelona, Spain -flying-8.jpg
Alpi1.jpg
Falzia reial en vol
Estat
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreApodiformes
FamíliaApodidae
GènereTachymarptis
Espècie Tachymarptis melba
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims Apus melba
Distribució
Alpensegler world.png
Distribució geogràfica del ballester (en vermell).
Modifica dades a Wikidata
Ballester
Enregistrament sonor del ballester.
Estol de falzies reials
Il·lustració d'una falzia reial
Il·lustració d'un ballester bevent

El ballester comú, ballester gros,[1] ballester de ventre blanc,[1] avió, falzia reial a les Balears (Tachymarptis melba) o falcia de panxa blanca[2] al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels apodiformes i més gran que el falciot negre.

Morfologia[modifica]

  • Fa 21 cm de llargària total i 55 d'envergadura alar.
  • No és d'un color tan fosc com el falciot negre.
  • La part inferior és blanca, menys la cua i la banda fosca pectoral.
  • No presenta dimorfisme sexual.

Subespècies[modifica]

[3]

Reproducció[modifica]

Tachymarptis melba

Ambdós pares construeixen el niu enganxant amb llur saliva plomes, molsa i altres materials. Al maig-juny hi pondran 2 o 3 ous que covaran tots dos progenitors durant 20 dies i on, al llarg de 55-60 dies més, hauran de restar els pollets que en neixin. Cada any retornen al mateix niu.[4][5]

Alimentació[modifica]

Menja insectes i aràcnids atrapats al vol.

Hàbitat[modifica]

Mostra una gran tirada pels congosts dels Prepirineus.

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba al sud d'Europa (des de Portugal fins a Bulgària) i a tot Àfrica. La seva àrea de cria principal està compresa entre Grècia i Alemanya.[6][7]

Costums[modifica]

  • Als Països Catalans és un ocell estival: hi torna al març-abril, molt abans de la data de posta, i s'escampa per les zones més muntanyenques -encara que no arriba al Pirineu- on busca penya-segats per instal·lar-hi el niu. També aprofita construccions fetes pels humans, com són els ponts i alguns edificis. Pel setembre-octubre emigra a l'Àfrica a passar-hi l'hivern.[8]
  • És un ocell monògam, és a dir, que només s'aparella una vegada a la vida; també és molt sociable, car construeix el seu niu integrat en colònies.
  • Bat les ales lentament (de 4 a 8 vegades per segon) però amb molta força (és audible per a una persona si es troba suficientment a prop) i això el fa un dels ocells més ràpids (pot arribar als 110 km/h).
  • Té un xiscle molt més greu que el de la falzia comuna (Apus apus) i de cadència més lenta.

Observacions[modifica]

Si bé sembla que la població que viu en el medi rural va minvant, en canvi la població que ho fa en el medi urbà va augmentant, de tal forma que el conjunt de la població es manté bastant estable.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «ballester». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
  3. Avibase - Llistats d'Ocells del Món.
  4. Bologna, G.: Simon and Schuster's Guide to Birds. Nova York: Simon and Schuster Publications. Any 1978.
  5. Gilliard, E.: Living Birds of the World. Nova York: Doubleday and Company. Any 1967.
  6. Peterson, R.; G. Mountfort i P. Hollom: Birds of Britain and Europe. Nova York, Houghton Mifflin Company. Any 1993.
  7. Harrison, C. i A. Greensmith: Birds of the World. Nova York, Dorling Kindersley Inc. Any 1993.
  8. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 72. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica]