Falcillot negre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFalcillot negre
Apus apus Modifica el valor a Wikidata
Apus apus -Barcelona, Spain-8 (1).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes3,5 g (pes al naixement) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,4 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries3 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou20 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22686800 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreApodiformes
FamíliaApodidae
GènereApus
EspècieApus apus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimHirundo apus Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Apus apus distribution map.png
Distribució del falciot negre. En vermell, temporada de cria (estiu de l'hemisferi nord), i en blau, temporada d'hivernada.
Endèmic de

El falcillot negre, avió negre, falcia negra, falcilla negra, falciot negre o magall negre[1][2] (Apus apus) és el falcillot més corrent al nostre país, sobretot en el medi urbà. S'alimenta d'insectes que caça al vol i, com tots els falcillots, que són les aus més adaptades a la vida aèria, pràcticament passa la vida a l'aire, on no sols caça, sinó que fins i tot hi dorm i s'aparella. Només pon en l'època de reproducció, per fer el niu i criar els pollets. És migrant transsaharià.

Té les ales molt llargues, en proporció a la mida del cos, i poc articulades, i té les potes molt curtes, que li serveixen només per a agafar-se quan aterra vora el niu, que sol construir en cavitats naturals de parets rocoses o en buits dels edificis. Aquesta anatomia, molt bona per a mantenir-se a l'aire, li dificulta envolar-se per si sol si arriba a caure a terra. Si trobem un falcillot a terra, no proveu de llançar-lo a l'aire per veure si vola, doncs una caiguda li podria provocar danys irreparables. A Catalunya es pot trucar als Agents Rurals per a la seva recollida o portar-lo a un centre de recuperació.

És tot d'un color marró molt fosc, amb una taca clara a la gola, però observat contra el cel (que és on se'l sol observar sempre) sembla totalment negre. Sovint vola en grups, caçant i deixant anar crits aguts i sorollosos "xriiii".

Falcillot negre en vol

És fàcil confondre'l amb el seu parent el ballester (Apus melba), menys freqüent, menys urbà i més gros (aproximadament 60 cm d'envergadura contra uns 40 del falcillot negre), i que volant té un aire una mica més "encarcarat", ja que sovint el falcillot negre fa vibrar les ales, mentre que el ballester té el batec més lent, com correspon a la seva mida més grossa. A més, el ballester té el pit i la panxa clars, a diferència del falcillot que els té negres, però aquest detall no sempre és fàcil d'apreciar a simple vista en un ocell en vol.

Es podria confondre també els falcillots amb les orenetes, però se'ls distingeix fàcilment perquè les orenetes, més petites, tenen les ales proporcionalment més curtes i amples i la cua més forcada (sobretot l'oreneta comuna) i una manera més "despenjada" de volar. A més, les orenetes, menys urbanes, solen volar més a la vora de terra i, de prop, tenen més àrees blanques o crema i colors menys foscos, i no solen niar en forats, sinó que fan nius de fang, visibles sovint sota els ràfecs.

A Catalunya està molt estès, excepte a les zones de muntanya.[3]

Referències[modifica]

  1. Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
  2. «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 7 maig 2022].[Enllaç no actiu]
  3. SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Falciot negre (català)

Enllaços externs[modifica]