Oreneta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Oreneta vulgar)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Oreneta (desambiguació)».
Infotaula d'ésser viuOreneta comuna
Hirundo rustica
Landsvale.jpg
Oreneta
Hirundo rustica.jpg
Orenetes al niu
Enregistrament
Dades
Envergadura 0,32 m
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22712252
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaHirundinidae
GènereHirundo
EspècieHirundo rustica
Linnaeus (1758)
Distribució
Hirundo rustica.png
  • Zona de cria
  • Resident
  • Zona d'hivernada
  • Modifica les dades a Wikidata

    L'oreneta comuna o oreneta vulgar[1][2] (Hirundo rustica), oronell,[3][4] oronella,[5][6] oroneta[7][8] o orendella[9] són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre.

    Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[10]

    Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.[cal citació]

    Ous

    Noms dialectals[modifica]

    Oreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogronеtа, groneta, gruneta, nereta, orineta...

    Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella/ronella, olendra, etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.

    Orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, urinella, aronella, runella, urenella). A Santanyí nonella, que alhora designa l'"úvula".

    A la Catalunya del Nord: orendola, arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola, aurèndola?; (i)rendola-randola) i arondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), irondela (gal·licisme o occitanisme).

    Al País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'oronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s’estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàraborandella (oondarella per metàtesi) viu a la zona sud amb variantsorondella i orandilla (orandella (Vila Joiosa) iorondella (Alacant); també orandella, orendella iorandilla en diverses poblacions de la Marina Baixa), i així ocupa al costat d'oronella i oreneta un territori limitat.

    Orandeta o volandreta al Pallars.

    Orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.

    Referències[modifica]

    1. «oreneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    2. «oreneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    3. «oronell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    4. «oronell» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    5. «oronella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    6. «oronella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    7. «oroneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
    8. «oroneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    9. «orendella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
    10. Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014]. 

    Enllaços externs[modifica]