Hirundínids
Hirundinidae  | |
|---|---|
 Exemplars joves d'Hirundo neoxena | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Hirundinidae Vigors, 1825 |
La família dels hirundínids comprèn ocells molt adaptats a la vida aèria, entre els quals hi ha les orenetes i els roquerols.
Morfologia[modifica]
- Mida petita o mitjana (d'11 a 22 cm).
- Cos fusiforme i aerodinàmic.
- Cap pla i ample.
- Ales llargues i punxegudes.
- Cua escotada i forcada.
- Bec curt.
- Potes curtes.
- El plomatge sol ostentar els colors blanc i negre en proporcions variables.
- No presenten dimorfisme sexual.
Distribució geogràfica[modifica]
Estan distribuïts per tot el planeta.
A Europa hi ha cinc espècies, totes les quals són presents als Països Catalans: l'oreneta comuna, l'oreneta cuablanca, l'oreneta cua-rogenca, l'oreneta de ribera i el roquerol. Totes elles són migrants només presents a l'estiu, excepte el roquerol que hi és present tot l'any.[1]
Alimentació[modifica]
S'alimenten d'insectes voladors que constitueixen l'anomenat plàncton aeri.[2]
Costums[modifica]
Són ocells cosmopolites i algunes espècies realitzen unes migracions llarguíssimes.[3]
Gèneres[modifica]
La família dels hirundínids, està formada per 20 gèneres i 89 espècies, segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 13.2, 2023):[4]
- Subfamília Pseudochelidoninae
- Gènere Pseudochelidon, amb dues espècies
- Subfamília Hirundininae
- Gènere Psalidoprocne, amb 5 espècies.
- Gènere Neophedina, amb una espècie: oreneta de ribera de collar (Neophedina cincta)
- Gènere Phedinopsis, amb una espècie: oreneta de Brazzà (Phedinopsis brazzae)
- Gènere Phedina, amb una espècie: oreneta de les Mascarenyes (Phedina borbonica)
- Gènere Riparia, amb 5 espècies.
- Gènere Tachycineta, amb 9 espècies.
- Gènere Atticora, amb tres espècies.
- Gènere Pygochelidon, amb dues espècies.
- Gènere Alopochelidon, amb una espècie: oreneta cap-rogenca (Alopochelidon fucata)
- Gènere Orochelidon, amb tres espècies.
- Gènere Stelgidopteryx, amb dues espècies.
- Gènere Progne, amb 9 espècies.
- Gènere Pseudhirundo, amb una espècie: oreneta de carpó gris (Pseudhirundo griseopyga)
- Gènere Cheramoeca, amb una espècie: oreneta dorsiblanca (Cheramoeca leucosterna)
- Gènere Ptyonoprogne, amb 4 espècies.
- Gènere Hirundo, amb 15 espècies.
- Gènere Delichon, amb 4 espècies.
- Gènere Cecropis, amb 9 espècies.
- Gènere Petrochelidon, amb 11 espècies.
Orenetes autòctones dels Països Catalans[modifica]
- Oreneta comuna: (Hirundo rustica)
- Oreneta cua-rogenca: (Hirundo daurica)
- Oreneta cuablanca: (Delichon urbica)
- Oreneta de ribera: (Riparia riparia)
- Roquerol: (Ptyonoprogne rupestris)
Galeria[modifica]
-
Niu d'oreneta de ribera (Riparia riparia).
-
Oreneta bicolor (Tachycineta bicolor) fotografiada a Ontàrio, Canadà.
-
Tachycineta albilinea fotografiada a Costa Rica.
-
Orenetes porpres del nord (Progne subis) fotografiades a Oregon, Estats Units.
-
Stelgidopteryx serripennis fotografiada a Ontàrio, Canadà.
-
-
Hirundo smithii fotografiada a Sud-àfrica.
-
Referències[modifica]
- ↑ SAUER, F. Aves terrestres Barcelona, 1984. Ed. Blume (Original alemany Landvögel Múnic, 1982) (castellà)
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 129. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 80. ISBN 84-315-0434-X
- ↑ «Swallows» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.2. International Ornithologists' Union, juliol 2023. [Consulta: 12 setembre 2023].
