Oreneta
| Hirundo rustica | |
|---|---|
 Oreneta | |
 Orenetes al niu | |
| Enregistrament | |
|
| |
| Dades | |
| Envergadura | 0,32 m |
|
| |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22712252 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Hirundinidae |
| Gènere | Hirundo |
| Espècie | Hirundo rustica Linnaeus (1758) |
|
| |
| Distribució | |
 | |
 | |
L'oreneta comuna o oreneta vulgar[1][2] (Hirundo rustica), oronell,[3][4] oronella,[5][6] oroneta[7][8] o orendella[9] són uns ocells gregaris; això vol dir que tenen una inclinació a formar grans grups. Sovint, fins i tot, nien en colònies. Així, quan volen per a traslladar-se d'un lloc a un altre en l'època de les migracions, volen moltes orenetes juntes, i arriben a formar grups de milers d'exemplars. Als Països Catalans, arriben els primers exemplars cap al febrer, però el gruix de la població sol arribar a l'abril o el maig, i retorna cap a l'Àfrica al setembre.
Fan nius de fang arrodonits i més oberts que els de l'oreneta cuablanca, i els situen en llocs arrecerats, sovint en construccions, en porxos, corts o fins i tot en els pous, en forats o sobre les bigues, a diferència de l'oreneta cuablanca que els fa a sota els balcons o sota els ràfecs. Per això se la troba més sovint prop dels pobles i de les cases que en ambients naturals, però ha anat esdevenint més rara a les ciutats grans, entre altres raons perquè els hi és difícil trobar-hi fang per fer el niu.[10]
Mengen insectes que cacen al vol, i amb ells també alimenten les seves criatures. Les criatures fins que no poden volar es queden dins el niu. A vegades, si el niu es troba en una altura considerable, les criatures cauen, i són aliment d'altres animals. Les orenetes, igual que tots els ocells, tenen una olor; si un ésser humà o un altre ésser viu toca la cria, perd l'olor. Si perd l'olor, la mare no la reconeix i ja no la cuida.
Noms dialectals[modifica]
Oreneta té formes variades com oroneta, aureneta, ogronеtа, groneta, gruneta, nereta, orineta...
Notem que entre totes aquestes formes, algunes són variants de caràcter fonètic i d'altres com nereta, ogroneta, gruneta, urinella, runella/ronella, olendra, etc., de lèxic, però, essent usuals tan sols en zones molt limitades (una comarca, o uns pobles), amb prou feines es nota llur presència al costat de les formes bàsiques oreneta i orenella.
Orenella és la forma usual a Mallorca i Menorca (amb les variants aurenella, urinella, aronella, runella, urenella). A Santanyí nonella, que alhora designa l'"úvula".
A la Catalunya del Nord: orendola, arendola, arandola i també olendra i orendra (variants: aulendra, orenda, orèndol o abrèndol, a(u)rendola, aurèndola?; (i)rendola-randola) i arondella (Vallespir); rondola (capcinès, conflentí i nord del Rosselló), alundra (parlar cerdà), irondela (gal·licisme o occitanisme).
Al País Valencià oreneta és propi de la zona nord i predomina a la capital al costat d'oronella i aquesta darrera forma és pròpia de la Ribera del Xúquer i s’estén fins a la comarca d'Alcoi. La forma d'origen mossàraborandella (oondarella per metàtesi) viu a la zona sud amb variantsorondella i orandilla (orandella (Vila Joiosa) iorondella (Alacant); també orandella, orendella iorandilla en diverses poblacions de la Marina Baixa), i així ocupa al costat d'oronella i oreneta un territori limitat.
Orandeta o volandreta al Pallars.
Orandeta, orendeta, arandeta, abrandeta, aurandeta, grandeta, irondeta, olandeta, orondeta, (v)olandeta, volandreta a Andorra i rodalia.
Referències[modifica]
- ↑ «oreneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oreneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «oronell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oronell» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «oronella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oronella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «oroneta». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «oroneta» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «orendella» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 17 desembre 2014].
Enllaços externs[modifica]
- Vídeos, fotografies i gravacions d'orenetes a Internet Bird Collection (en anglès).
- Noms dialectals de l'oreneta a l'atles ALDC .
