Oreneta cua-rogenca
Cecropis daurica  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Envergadura | 0,286 m |
| Nombre de cries | 3,7 |
| Període d'incubació de l'ou | 14 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 103812643 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Hirundinidae |
| Gènere | Cecropis |
| Espècie | Cecropis daurica (Laxm., 1769) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Protònim | Hirundo daurica |
L'oreneta cua-rogenca,[1] oroneta cua-rogenca[2] al País Valencià o oronella coa-rogenca a les Balears (Cecropis daurica) és un ocell de l'ordre dels passeriformes escàs als Països Catalans. De vegades es troba dins el gènere Hirundo.
Morfologia[modifica]
- Té la cua forcada, però no tant com l'oreneta vulgar.
- Destaca pel seu carpó lleugerament vermellós i per la franja ocular i pel clatell igualment vermellosos.
- El capell i el dors són de color blau fosc i la part inferior és de color rosat, amb un fi puntejat, més fosc.
- Fa uns 18 centímetres de longitud.
Subespècies[modifica]
- C. d. daurica (Laxmann, 1769). Nord-est del Kazakhstan i Mongòlia fins al sud de la Xina.
- C. d. emini (Reichenow, 1892). Sud de Sudan, Uganda, Kenya, Malawi i nord de Zàmbia.
- C. d. erythropygia (Sykes, 1832). Índia central.
- C. d. japonica (Temminck et Schlegel, 1845), Sud-est de Sibèria, Corea, Japó i sud-est de la Xina.
- C. d. kumboensis (Bannerman, 1923). Sierra Leone i oest de Camerun.
- C. d. melanocrissus Rüppell, 1845. Etiòpia i Eritrea.
- C. d. nipalensis (Hodgson, 1837). Himàlaies i nord de Birmània.
- C. d. rufula (Temminck, 1835). Des d'Europa meridional i nord d'Àfrica, cap a l'est fins a Iran, Pakistan i nord-oest de l'Índia.
La subespècie C. d. hyperythra és ara considerada una espècie de ple dret.
Costums[modifica]
És un ocell que migra en petits estols a l'Àfrica i a l'Àsia, però és força escassa, i encara més durant el pas corresponent a la tardor.
Alimentació[modifica]
S'alimenta d'insectes que atrapa al vol.
Reproducció[modifica]
Les poques parelles reproductores catalanes se situen en zones obertes amb alguns arbres, en les zones del Cap de Creus i en alguna altra del litoral gironí. En els penya-segats, en les cornises dels edificis i, sobretot, en les voltes de petits ponts, la parella d'orenetes hi fixa un niu de fang amb entrada tubular i el revesteix amb herbes seques i plomes. A l'abril-juny la femella pon 3 o 6 ous que ha de covar durant 14-16 dies. L'alimentació dels novells és duta a terme per ambdós pares i aquells deixen el niu al cap de 20 dies. Fan dues cries.
Distribució geogràfica[modifica]
Se la pot trobar a Euràsia (des de la península Ibèrica fins a l'Índia i el Japó) i a l'Àfrica tropical.
La població d'aquesta espècie és molt minsa als Països Catalans (fa 30 anys no hi niava) però es troba en expansió gràcies a l'arribada d'exemplars de l'Europa Oriental.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Oreneta cua-rogenca». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/09/2013 (català)
- ↑ Oronetes i falcies de Puçol. Pòster editat per l'Ajuntament de Puçol i Acció Ecologista - Agró. 2016
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 82. ISBN 84-315-0434-X
Enllaços externs[modifica]
- Estudi de l'oreneta cua-rogenca al Principat de Catalunya.
- Descripció i distribució geogràfica d'aquesta espècie.
- L'oreneta cua-rogenca a la província de Burgos. (castellà)
- Vídeos, fotografies i gravacions on the Internet Bird Collection (anglès)
- Àmplia informació sobre aquesta espècie. (francès)
- Oreneta cua-rogenca. UICN 2010. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN (anglès), edició 2010, consultada el 24 de maig del 2011.
