Pícids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPícids
Picidae Modifica el valor a Wikidata
2014-04-14 Picus viridis, Gosforth Park 1.jpg
picot verd Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
FamíliaPicidae Modifica el valor a Wikidata
Vigors, 1825

Els pícids són una família d'ocells de l'ordre dels piciformes que comprèn 223 espècies, la major part de les quals són conegudes habitualment amb el nom de picot[1] o pigot i picacarrasques.[2]

Morfologia[modifica]

  • Fan entre 8 i 56 cm de llargària.
  • Bec fort, subcònic, recte o lleugerament corb.
  • Llengua molt llarga i capaç de ser projectada enfora gràcies a una important modificació del hioide que la manté.
  • Dotze rectrius.

Reproducció[modifica]

Tots dos progenitors treballen per construir el niu, covar els ous i alimentar els pollets. Tot i així, en la majoria de les espècies, és el mascle qui realitza el buidatge de la cavitat del niu i qui cova els ous durant la nit.

Generalment, ponen 2-5 ous blancs, que seran covats durant 11-14 dies abans de l'eclosió dels pollets.

Alimentació[modifica]

Mengen insectes que troben a l'interior dels arbres.

Distribució geogràfica[modifica]

Tenen una distribució cosmopolita (llevat d'Austràlia, Madagascar i les regions polars).

Costums[modifica]

Poden ser sedentaris o migratoris (algunes espècies romanen al mateix territori durant anys, mentre que d'altres viatgen grans distàncies entre les zones de reproducció i les d'hivernada). També són monògams.

Taxonomia[modifica]

Dendrocopos himalayensis fotografiat a l'Índia
Dinopium benghalense fotografiat a l'estat indi de Kerala
Exemplar immadur de colltort (Jynx torquilla)
Dendrocopos kizuki fotografiat al Japó
Picot de clatell vermell, Sphyrapicus nuchalis

Els pícids han estat classificats en 33 gèneres i 254 espècies.[3][4]

Referències[modifica]

  1. «picot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «picacarrasques». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  3. H. Winkler i D.A. Christie (2017). Woodpeckers (Picidae). J. del Hoyo, A. Elliott, J. Sargatal, D.A. Christie i E.de Juana (editors). Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona.
  4. Els pícids a la UICN. (anglès)

Bibliografia[modifica]

  • Benz, Brett W.; Robbins, Mark B. & Peterson, A. Townsend (2006): Evolutionary history of woodpeckers and allies (Aves: Picidae): Placing key taxa on the phylogenetic tree. Molecular Phylogenetics and Evolution 40: 389–399. doi:10.1016/j.ympev.2006.02.021
  • Cracraft, Joel & Morony, John J. Jr. (1969): A new Pliocene woodpecker, with comments on the fossil Picidae. American Museum Novitates 2400: 1-8. PDF fulltext
  • Johansson, U. S. & Ericson, G. P. (2003): Molecular support for a sister group relationship between Pici and Galbulae (Piciformes sensu Wetmore 1960). Journal of Avian Biology 34: 185-197. PDF fulltext
  • Koenig, W. D. & Haydock, J. (1999): Oaks, acorns, and the geographical ecology of acorn woodpeckers. J. Biogeogr. 26(1): 159-165. doi:10.1046/j.1365-2699.1999.00256.x (HTML abstract)
  • Lemaitre, J. & Villard, M. A. (2005): Foraging patterns of pileated woodpeckers in a managed Acadian forest: a resource selection function. Canadian Journal of Forest Research 35(10): 2387–2393. [Enllaç no actiu]
  • Michalek, K. G. & Winkler, H. (2001): Parental care and parentage in monogamous great spotted woodpeckers (Picoides major) and middles spotted woodpeckers (Picoides medius). Behaviour 138(10): 1259–1285. doi:10.1163/15685390152822210 (HTML abstract)
  • Moore, William S.; Weibel, Amy C. & Agius, Andrea (2006): Mitochondrial DNA phylogeny of the woodpecker genus Veniliornis (Picidae, Picinae) and related genera implies convergent evolution of plumage patterns. Biol. J. Linn. Soc. 87: 611–624. PDF fulltext
  • Stark, R. D.; Dodenhoff, D. J. & Johnson, E. V. (1998): A quantitative analysis of woodpecker drumming. Cóndor 100(2): 350-356. PDF fulltext
  • Villard, P.; Cuisin, J. & Karasov, W. H. (2004). How do woodpeckers extract grubs with their tongues? A study of the Guadeloupe woodpecker (Melanerpes herminieri) in the French Indies. Auk 121: 509-514. DOI:10.1642/0004-8038(2004)121[0509:HDWEGW]2.0.CO;2 HTML abstract
  • Webb, Daniel Matthew & Moore, William S. (2005): A phylogenetic analysis of woodpeckers and their allies using 12S, Cyt b, and COI nucleotide sequences (class Aves; order Piciformes). Molecular Phylogenetics and Evolution 36: 233-248. PDF fulltextArxivat 2012-02-24 a Wayback Machine.
  • Wiebe, K.L. & Swift, T. L. (2001): Clutch size relative to tree cavity size in northern flickers. Journal of Avian Biology 32(2): 167. doi:10.1034/j.1600-048X.2001.320210.x (HTML abstract)
  • Wiktander, U.; Olsson, O. & Nilsson, S.F. (2000) Parental care and social mating system in the lesser spotted woodpecker Dendrocopos minor. Journal of Avian Biology 31(4): 447. doi:10.1034/j.1600-048X.2000.310003.x (HTML abstract)
  • Yom-Tov, Y. & Ar, A. (1993): Incubation and fledging durations of woodpeckers. Cóndor 95(2): 282-287. PDF fulltext

Enllaços externs[modifica]