Picot terrestre
Geocolaptes olivaceus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 7,3 g (pes en néixer) |
| Nombre de cries | 3 |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Estat de conservació | |
| UICN | gairebé amenaçada |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Piciformes |
| Família | Picidae |
| Gènere | Geocolaptes |
| Espècie | Geocolaptes olivaceus Gmelin, 1788 |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Picus olivaceus |
.svg){kind=icon}
El picot terrestre[1] (Geocolaptes olivaceus) és una espècie d'ocell que habita l'Àfrica del Sud i única del gènere Geocolaptes.Pertany a la família Picidae de l'ordre Piciformes.[2]
Habita en vessants força àrids, costeruts i plens de roques en zones muntanyoses i turons relativament freds de Sud-àfrica, Lesotho i Eswatini, i encara no s'ha registrat fora de l'Àfrica meridional. Es troba en una àmplia franja que va de sud-oest a nord-est, des de la península del Cap i Namaqualand fins a Mpumalanga.[3] Està estretament relacionat amb els picots del gènere Campethera, alguns dels quals també utilitzen estratègies d'alimentació terrestres.[4]
Descripció
[modifica]El picot terrestre és probablement el picot més gros d'Àfrica, que mesura de 22 a 30 cm de llargada i pesa uns 120 g de mitjana. Les parts superiors són de color marró grisenc amb taques pàl·lides, i el dors és vermell i més visible en vol. La part superior de les ales i la cua són de color marró amb franges blanques. La part inferior és de color beix, amb tocs de rosa o vermell. La part inferior de la cua és de color marró pàl·lid, amb franges d'un color més clar. El bec és negre, llarg i prim, l'iris rosa o groc i les potes grises. Els mascles i les femelles són força similars, però la femella té una mica menys de vermell i rosa que el mascle. El juvenil és similar a la femella.[5][6][7]
Distribució i hàbitat
[modifica]El picot terrestre principalment es troba a les muntanyes Maluti de Lesotho durant tot l'any, però només s'observen a l'escarpament de Drakensberg durant l'estiu. Tot i que hi ha poca evidència de moviments a gran escala, les taxes de notificació augmenten a les zones 3 i 6 (veure pdf) durant l'hivern i principis de primavera. Això pot ser degut a moviments altitudinals o a una major visibilitat, ja que les parelles adultes es tornen territorials i expulsen els ocells més joves durant aquest període.[8]
L'hàbitat de l'espècie està principalment influenciat per la forma del relleu més que no pas pel tipus de vegetació. Prefereix vessants rocosos i pronunciats en zones com les regions de gres de les coves de Drakensberg, que sovint es troben a les praderies alpines. L'espècie evita la vegetació densa i és menys comuna al sud-oest de la Província del Cap, probablement a causa de la vegetació alta i densa del fynbos.[8]
Comportament i ecologia
[modifica]Normalment viu en parelles o grups petits i es localitza millor pel crit fort i estrident de dues notes (chik-ri, chik-ri) amb moviments de cap. Sovint mira els intrusos per sobre o al voltant de les roques.[5]
Alimentació
[modifica]La dieta del picot terrestre consisteix principalment en formigues amb els ous, larves i pupes. Aquests l'extreuen de la fusta morta o entre les roques, utilitzant la llarga i enganxosa llengua. També s'alimenta a terra apartant les fulles mortes. Inusualment per a un picot, del grup un ocell fa de sentinella des d'un punt alt, buscant depredadors aeris, i aquest ocell és rellevat cada 10 minuts aproximadament per un altre membre del grup.[5]
Reproducció
[modifica]El picot terrestre cria a totes les zones del seu hàbitat. Normalment, pon tres ous blancs brillants en una cambra al final del túnel[5], però la nidificació pot començar ja al juliol. És possible que alguns ocells joves no es vegin fins al febrer. Les dades recollides de l'atles mostren que la cria té lloc entre juliol i abril, principalment de setembre a desembre. A la part sud de l'àrea de distribució, la cria tendeix a tenir lloc una mica abans. El picot garser excava túnels a terra, cosa que es pot fer en qualsevol època de l'any. Tanmateix, no tots els túnels s'utilitzen per a la cria. Alguns només serveixen per a refugi i no per criar cries.[8]
Estat i conservació
[modifica]Segons els registres històrics, el picot terrestre no ha experimentat gaires canvis en la distribució ni en la quantitat. Tanmateix, ja no viu en una zona específica anomenada "Woodbush", on es trobava abans.[8] Tot i que no es considera en perill d'extinció a Sud-àfrica, està catalogat com a gairebé amenaçat a nivell mundial. Això significa que està a prop de ser classificat com a en perill d'extinció, però encara no hi és del tot. La raó per la qual no està en més perill és que viu en una àrea àmplia i en llocs de difícil accés per als humans, cosa que ajuda a protegir-lo.[8][3]
Taxonomia i etimologia
[modifica]El picot terrestre va ser descrit l'any 1782 per l'ornitòleg anglès John Latham a partir d'un exemplar recollit al Cap de Bona Esperança a Sud-àfrica. Va usar el nom anglès "Crimson woodpecker" però no va introduir un nom científic.[9] Quan el naturalista alemany Johann Friedrich Gmelin va actualitzar el Systema Naturae de Carl Linnaeus per a la 13a edició el 1788, va incloure una breu descripció del picot terrestre, va citar l'obra de Latham i va encunyar el nom binomial Picus olivaceus.[10] El picot terrestre ara és inclòs en el gènere Geocolaptes, que va ser introduït pel naturalista anglès William Swainson l'any 1832 per acollir-lo.[11][12]
El nom genèric Geocolaptes combina el grec clàssic «geō» que significa “terra” amb el nom del gènere Colaptes, que havia estat introduït pel zoòleg irlandès Nicholas Aylward Vigors el 1825. Colaptes prové del grec antic «kolaptēs» que significa “cisellador”. L'epítet específic «olivaceus» és el llatí modern per a designar el color verd oliva.[13]
El picot terrestre és monotípic: no es reconeixen subespècies.[14]
Galeria
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «Picot terrestre». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 26 octubre 2025].(català)
- ↑ «2024 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 26 octubre 2025].
- ↑ 3,0 3,1 «Geocolaptes olivaceus: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2017, 01-10-2017. DOI: 10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t22680945a118945926.en..
- ↑ Fuchs, Jérôme; Pons, Jean-Marc; Bowie, Rauri C.K. «Biogeography and diversification dynamics of the African woodpeckers» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 108, 3-2017, pàg. 88–100. DOI: 10.1016/j.ympev.2017.01.007.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Gorman, Gerard. Woodpeckers of the World: The Complete Guide. Londres: Bloomsbury Publishing, 2014, p. 190–191. ISBN 978-1-4081-4717-7.
- ↑ Winkler, Hans; Christie, David; Kirwan, Guy M.; Sharpe, Chris. Ground Woodpecker (Geocolaptes olivaceus) (en anglès). Cornell Lab of Ornithology, 2020-03-04. DOI 10.2173/bow.growoo1.01.
- ↑ Dunning Jr, John B. CRC handbook of avian body masses. 2nd ed. Boca Raton {: CRC Press, 2008. ISBN 978-1-4200-6444-5.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 «Ground Woodpecker (Grondspeg) - Geocolaptes olivaceus» (PDF) p. 736-737. The Atlas of Southern African Birds. [Consulta: 26 octubre 2025].
- ↑ Latham, John. A general synopsis of birds. vol.1, part 2. Londres: Printed for Benj. White, 1782, p. 599.
- ↑ Linné, Carl von; Gmelin, Johann Friedrich. Systema naturae per regna tria naturae (en llatí). Tomus 1. Ed. 13., aucta, reformata. Cura Jo. Frid. Gmelin.. Lipsiae: impensis Georg. Emanuel. Beer, 1788, p. 431.
- ↑ Richardson, John. Fauna boreali-americana, or, The zoology of the northern parts of British America : containing descriptions of the objects of natural history collected on the late northern land expeditions under command of Captain Sir John Franklin, R.N. vol.2. Londres: John Murray, 1831, p. 31.
- ↑ Peters, James Lee. Check-list of birds of the world. v.6. Cambridge: Harvard University Press, 1948, p. 99-100 [Consulta: 26 octubre 2025].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 113, 172, 281. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 26 octubre 2025].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Woodpeckers – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 26 octubre 2025].
