Mallerenga blava

De Viquipèdia
Infotaula d'ésser viuMallerenga blava
Cyanistes caeruleus Modifica el valor a Wikidata
ParusCaeruleus.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes1,14 g (pes al naixement)
11,8 g (pes adult) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura18 cm Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries5,1 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou14 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN103761667 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaParidae
GènereCyanistes
EspècieCyanistes caeruleus Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
Parus caeruleus Linnaeus, 1758
ProtònimParus caeruleus Modifica el valor a Wikidata
Subespècies
  • C. caeruleus caeruleus
  • C. caeruleus degener
  • C. caeruleus ogliastrae
  • C. caeruleus ultramarinus
Distribució
Cyanistes caeruleus only.png
Modifica el valor a Wikidata
Mallerenga menjant cacauets a Barberà del Vallès.

La mallerenga blava,[1][2][3] mallerenga blava eurasiàtica,[2] ferreret,[4] ferrerolet[3] o ferrerico blau[3] (Cyanistes caeruleus[5] o Parus caeruleus[6]) és una espècie d'ocell de la família dels pàrids que habita tota mena d'arbredes, encara que no tant les de coníferes. No és gaire urbana (menys que la més comuna mallerenga carbonera) però també es troba en parcs i jardins,[7] i a l'hivern també buscant menjar als arbres dels carrers.[8] És sedentària. Únicament no es troba en algunes zones desforestades. És present a la major part d'Europa i al Magrib, i a Catalunya és troba a gairebé tot arreu, però al País Valencià només és comuna a l'interior del nord, i a les Balears només es troba a la serra de Tramuntana.[3]

La seua dieta inclou majoritàriament insectes, en menor mesura fruits, gra i llavors, i en algunes ocasions pot arribar a menjar greix animal.

És un ocell petit (11,5 cm) de diversos colors: Les ales, la cua i el capell són blaus, les galtes blanques (amb una estreta franja blau marí que travessa l'ull), el dors verd i la part de sota groga.[3] La petita mida d'aquesta espècie la fa vulnerable a ser presa d'aus més grosses com el gaig. Segurament el depredador més important n'és l'esparver vulgar. Els nius també poden ser depredats per mamífers com la mostela o l'esquirol vermell.

Menjant cacauets en una menjadora de jardí a Anglaterra. A l'hivern la mallerenga blava és un visitant habitual de les menjadores.[7]
Adult alimentant un poll

En forats d'arbres o murs o, també, en caixes-niu la parella fa un cau de molsa, pèl i llana. A l'abril-maig la femella pon 8 o 15 ous i ella mateixa s'encarrega de covar-los. En la nutrició dels polls sí que intervé el mascle, fins que aquests volen als 19 dies.[9]

Noms comuns[modifica]

A la Catalunya del Nord rep el nom de serraller.

Al Penedès es coneix com a primavera blava.[10]

Referències[modifica]

  1. «mallerenga». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. 2,0 2,1 «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 14 maig 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. [Cerdanyola del Vallès]: Lynx Edicions, 2010. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  4. «ferreret». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. Mallerenga blava a la International Birds Collection
  6. ICO. «Mallerenga blava (Parus caeruleus)». SIOC: Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya.
  7. 7,0 7,1 Svensson, Lars. Guia d'ocells : Europa i regió mediterrània. 2a ed. Barcelona: Omega, 2010. ISBN 978-84-282-1534-3. 
  8. Matheu, Eloïsa. Ocells de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcció d'Educació Ambiental i Participació, 2005 [Consulta: 14 maig 2022]. 
  9. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya, pàgina 96. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987. ISBN 84-315-0434-X
  10. «Primavera. Nom penedesenc de les mallerengues, ocells de la família dels pàrids, migratoris i de costums arbòries». Institut d'Estudis Penedesencs. [Consulta: 29 novembre 2021].

Enllaços externs[modifica]