Ramon Muns i Serinyà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Muns i Serinyà
Biografia
Naixement15 juliol 1793 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 1856 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
1852 – 1853
← Josep Antoni Llobet i Vall-lloseraJosep Melcior Prat i Solà → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, traductor, advocat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsFrancesc Muns i Castellet Modifica el valor a Wikidata

Ramon Muns i Serinyà (Barcelona, 15 de juliol de 1793 - Barcelona, 1 d'agost de 1856)[1] fou un escriptor i advocat català.

Biografia[modifica]

Fill de Ramon Muns guarnicioner d'ofici i de Isabel Serinyà, naturals de Barcelona. Casat amb Marcela Castellet,[1] i pare de Francesc Muns i Castellet. Fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica el 1815.[2] Ocupà els càrrecs de secretari de la Diputació Provincial de Barcelona (1820), de la Diputació Provincial de Girona (1822), de l'Ajuntament de Barcelona (1833).[3] S'encarregà de l'organització de l'Arxiu Municipal de Barcelona (1848). Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[3] També fou soci de les Societats econòmiques de Barcelona, Saragossa i València.[3] De la seva tasca periodística, destaca l'article «La persecució dels porcs», publicat al Diario de Barcelona, que causà polèmica en l'opinió pública catalana de l'època.[2] Traduí al castellà René, de Chateaubriand.[4] Compartí amistat amb Bonaventura Carles Aribau.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Defuncions 1856, llibre 3, núm. 241». AMCB.
  2. 2,0 2,1 Casasús, 1996, p. 21.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sr. Ramon MUNS i SERINYÀ». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, 03-04-2015. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2015. [Consulta: 3 d’abril 2015].
  4. «Ramon Muns i Serinyà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Casasús, 1996, p. 22.

Bibliografia[modifica]

  • Casasús, Josep Maria. Periodisme català que ha fet història. Proa, 1996. ISBN 84-8256-232-0.