Josep Maria Capdevila i Balanzó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Josep Maria Capdevila)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosep Maria Capdevila i Balanzó
Biografia
Naixement 1892
Olot
Mort 3 gener 1972 (79/80 anys)
Banyoles
Activitat
Ocupació Filòsof, periodista i escriptor
Modifica les dades a Wikidata

Josep Maria Capdevila i Balanzó (Olot, Garrotxa, 1892 - Banyoles, Pla de l'Estany, 3 de gener de 1972) va ser un escriptor i filòsof català, llicenciat en dret, que durant un temps passà pels Estudis Universitaris Catalans.

El 1919 fou nomenat, amb Joan Crexells, assistent del seminari de filosofia d'Eugeni d'Ors i fou un dels fundadors de la Societat Catalana de Filosofia (1923); féu també algunes substitucions a l'Escola de Bibliotecàries. El 1925 dirigí la revista La Paraula Cristiana, iniciada per Carles Cardó. El 1929 fundà el diari catòlic El Matí i en fou director fins al 1934, quan fou defenestrat en una maniobra del bisbat de Barcelona, que ja preparava la confrontació civil.

Aquell mateix any fundà amb Joan Rebull i Ignasi Mallol el Taller-Escola d'Art de Tarragona. Exiliat el 1939, fou professor de literatura i filosofia a la Universitat de Popayán a Colòmbia, i després al Liceo Benalcázar de Santiago de Cali. Visqué retirat, des del 1965, a Banyoles on hi restà fins a la seva mort el 1972.

D'una formació profunda com a filòsof, seguí amb llibertat les tendències tomistes modernes i estudià Llull i Eiximenis. Estigué molt influït per les idees del franciscà Miquel d'Esplugues i per l'obra de catòlics renovadors com Gilbert K. Chesterton, Léon Bloy i, molt especialment, Jacques Maritain.

Intentà renovar la tradició de l'Escola tomista de Barcelona i connectà els sectors catòlics amb les noves idees de la democràcia cristiana europea, però fracassà pel seu progressisme, per la seva defensa del sindicalisme i per negar-se a secundar la situació violenta de l'època. Excel·lí com a crític literari, sobretot de poesia, i publicà diverses obres, assaigs i articles sobre filosofia, sociologia i literatura. D'un estil elegant i diàfan, influí molt en el moviment de renovació cristiana dels anys republicans i pot ser considerat el pensador més original de la democràcia cristiana a Catalunya.

Obres[modifica]

  • Poetes i crítics (1925)
  • Les cent millors poesies de la llengua catalana (1925) («exemplar digitalitzat».)
  • Amics i terra amiga (1932)
  • En el llindar de la filosofia (1960)
  • Eugeni d'Ors, etapa barcelonina (1965)
  • Estudis i lectures (1965)
  • Del retorn a casa (1971)

Bibliografia[modifica]