Albert Víctor del Regne Unit

Sa Altesa Reial
Albert Víctor del Regne Unit
	Fotografia de William & Daniel Downey, 1891
Biografia
Naixement	(en) Prince Albert Victor Christian Edward of Wales ; 8 gener 1864 ; Frogmore Estate (Anglaterra) (en)
Mort	14 gener 1892 (28 anys); Sandringham (Anglaterra)
Causa de mort	grip
Sepultura	Capella de Sant Jordi
Duke of Clarence and Avondale (en)
	24 maig 1890 – 14 gener 1892
Membre de la Cambra dels Lords
	valor desconegut
Dades personals
Religió	Anglicanisme
Formació	Trinity College ; Universitat de Heidelberg
Activitat
Ocupació	polític, aristòcrata
Membre de	Middle Temple (1885–); família reial britànica (1864–1892)
Professors	John Neale Dalton i James Kenneth Stephen
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1886) The Cruise of Her Majesty's Ship “Bacchante” (en) ;
Altres
Títol	Duke of Clarence and Avondale (en) (1890–1892); Earl of Athlone (en) (1890–1892); Príncep britànic ; Príncep de Saxònia-Coburg i Gotha
Família	Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Parella	Maria de Teck (1891–1892)
Pares	Eduard VII del Regne Unit i Alexandra de Dinamarca
Germans	Jordi V del Regne Unit; Maud del Regne Unit; Lluïsa del Regne Unit; Victòria del Regne Unit; Alexandre Jaume
Cronologia
1889	Cleveland Street scandal (en)
10 juny 1885	call to the bar
Premis
	(13 gener 1885) Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès; (1883) Cavaller de l'Orde de l'Elefant; Doctor honoris causa of the University of Dublin (en) ; doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge; Orde de la Lligacama; Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia; comanador de l'Orde de la Torre i Espasa; Orde de l'Estrella de Romania; Reial orde dels Serafins ;
	Signatura

Albert Víctor del Regne Unit (anglès: Albert Victor of Wales) (Frogmore Estate, 8 de gener de 1864 - Sandringham, 14 de gener de 1892) Albert Víctor del Regne Unit, duc de Clarence, Príncep del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda i duc de Clarence era fill primogènit dels reis Eduard VII del Regne Unit i Alexandra de Dinamarca. Era per tant, net de la reina Victòria I del Regne Unit, del príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha i del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel.

L'intel·lecte, la sexualitat i la salut mental d'Albert Víctor han estat objecte d'especulació. Els rumors de la seva època el van vincular amb l'escàndol de Cleveland Street, que va involucrar un bordell homosexual.^[1] Tanmateix, no hi ha proves concloents que hi hagi anat mai, o que fos homosexual.^[2] Alguns autors han argumentat que era l'assassí en sèrie conegut com a Jack l'Esbudellador, o que va estar involucrat en els assassinats, però documents contemporanis mostren que Albert Víctor no podia haver estat a Londres en el moment dels assassinats, i l'afirmació és àmpliament rebutjada.

Biografia

Nascut el 8 de gener de 1864 a Frogmore House, Windsor, Berkshire, dos mesos prematurament era intel·lectualment limitat, inclús s'arribà a afirmar que patia cert endarreriment mental.^[1] Va ser el primer fill d'Albert Eduard, príncep de Gal·les, i la seva esposa Alexandra de Dinamarca. Seguint els desitjos de la seva àvia, la reina Victòria, va ser anomenat Albert Víctor en honor a la reina i el seu difunt marit, el príncep Albert.^[3]

Com a nét del monarca britànic regnant en línia masculina i fill del príncep de Gal·les, va ser formalment anomenat Sa Altesa Reial el Príncep Albert Víctor de Gal·les des del naixement. Va ser batejat com a Albert Víctor Christian Edward a la capella privada del Palau de Buckingham el 10 de març de 1864 per l'arquebisbe de Canterbury, Charles Longley, però era conegut informalment com a "Eddy".^[a]

Quan Albert Víctor tenia poc menys de disset mesos, el seu germà, el príncep Jordi de Gal·les, va néixer el juny de 1865. Atesa la seva proximitat d'edat, van ser educats junts. El 1871, la reina va nomenar John Neale Dalton com a tutor. Els dos prínceps van rebre un programa d'estudi estricte, que incloïa jocs i exercicis militars, així com assignatures acadèmiques.^[4] Dalton es va queixar que la ment d'Albert Víctor estava "anormalment latent".^[5] El príncep i el seu germà, el príncep Jordi van rebre una formació militar a la marina anglesa entrant al HMS Bacchante.

Tot i que Albert Víctor va aprendre a parlar el danès nadiu de la seva mare, el progrés en altres idiomes i assignatures va ser lent.^[6] Sir Henry Ponsonby pensava que Albert Víctor podria haver heretat la sordesa de la seva mare.^[7] El príncep mai va destacar intel·lectualment. Les possibles explicacions físiques de la seva inatenció o indolència a classe inclouen les crisis d'absència o el seu naixement prematur, que poden estar associades a dificultats d'aprenentatge,^[8] però Lady Geraldine Somerset va culpar Dalton de la mala educació d'Albert Víctor, a qui considerava poc inspirador.^[9]

L'any 1891 es prometé amb la seva cosina la princesa Maria de Teck filla del duc Alexandre de Teck i de la princesa Maria Adelaida del Regne Unit.^[10] La reina li va donar molt suport, considerant que May era ideal: encantadora, sensata i bonica.^[11] El 3 de desembre de 1891, Albert Víctor, per a "gran sorpresa" de May, li va proposar matrimoni a Luton Hoo, la residència de camp de l'ambaixador danès a Gran Bretanya. El casament estava fixat per al 27 de febrer de 1892.^[12]

El compromís amb la princesa de Teck arribava després de diversos intents frustrats de compromís amb la princesa Alexandra de Hessen-Darmstadt i de la princesa Helena d'Orleans, en el primer cas el príncep britànic no era correspost i en el segon la princesa era catòlica i no estava disposada a abandonar la seva fe.

El compromís arribava després d'una vida realment escandalosa; mentre segons el biògraf oficial de la reina Maria de Teck, que havia estat la seva promesa, el príncep portava una vida 'dissipada', d'acord amb el biògraf del rei Jordi V del Regne Unit el príncep havia estat involucrat en un escàndol relacionat amb un prostíbul d'homosexuals. A part d'aquests comentaris el temps atribuí un seguit de responsabilitats al duc de Clarence. Se li atribuí la personalitat de Jack the Ripper, un delinqüent anònim que assassinà a un seguit de prostitutes londinenques la primavera de 1888, aquesta atribució històricament fou desmentida perquè el príncep vivia a Escòcia durant aquest temps. També se li atribuí ésser present durant l'escàndol a un prostibul londinenc, a Cleveland Street, que implicà a nombrosos aristòcrates britànics l'any 1890.

El 14 de gener de 1892 el príncep moria a causa d'una pneumònia abans de contraure matrimoni.^[13] La princesa de Teck es casà amb el príncep i futur rei Jordi V del Regne Unit formant un llarg i feliç matrimoni. La mort del duc de Clarence tampoc fou lliure de comentaris. S'afirmà que en realitat fou un suïcidi argumentant que el príncep s'administrà conscientment una alta dosis de morfina. Es digué que fou eliminat per tal de saltar-se'l a la línia de successió. Altres rumors digueren que en realitat visqué fins als anys 1920 en una habitació del Palau d'Osborne a l'illa de Wight.

Notes

↑ Els seus padrins van ser la reina Victòria (la seva àvia paterna), el rei Cristià IX de Dinamarca (el seu avi matern, representat pel seu germà el príncep Joan de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg), el rei Lleopold I de Bèlgica (el seu besavi), la duquessa vídua de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (la seva besàvia materna, de qui la duquessa de Cambridge va ser apoderada), la duquessa de Saxònia-Coburg i Gotha (la seva tia-àvia per matrimoni, de qui la gran duquessa de Mecklenburg-Strelitz va ser apoderada), el landgrave de Hessen (el seu besavi matern, de qui el príncep Jordi, duc de Cambridge, va ser apoderat), Princesa hereva de Prússia (la seva tia paterna, de qui la Princesa Helena, la seva germana, va representar) i Príncep Alfred (el seu oncle patern)."No. 22832". The London Gazette. 14 March 1864. p. 1535.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Lemmey, H., & Miller, B. (2022). Bad gays: a homosexual history. London; New York, Verso. ISBN 9781839763274
↑ Hyde, H. Montgomery The Cleveland Street Scandal London: W. H. Allen, 1976 ISBN 0-491-01995-5, p56
↑ Cook, pp. 28–29.
↑ Nicolson, pp. 7–9.
↑ Letter from Dalton in the Royal Archives, 6 April 1879, quoted in Cook, p. 52.
↑ Cook, pp. 52, 56–57; Harrison, pp. 68–69.
↑ Aronson, p. 54; Harrison, p. 34.
↑ Aronson, pp. 53–54; Harrison, p. 35.
↑ Aronson, p. 74.
↑ Diary of Mary of Teck, quoted in Pope-Hennessy, p. 210.
↑ Queen Victoria writing to Victoria, Princess Royal, 12 November 1891 and 19 November 1891, quoted in Pope-Hennessy, p. 207.
↑ Aronson, p. 206.
↑ Official statement of Sir Dighton Probyn released to the press and quoted in many newspapers, e.g. "The Death of the Duke of Clarence: Description of His Last Hours". (15 January 1892). The Times. Issue 33535, p. 9, col. F.

Bibliografia

Aronson, Theo (1994). Prince Eddy and the Homosexual Underworld. London: John Murray. ISBN 0-7195-5278-8 ISBN 0-7195-5278-8.
Bradford, Sarah (1989). King George VI. London: Weidenfeld & Nicolson. ISBN 0-297-79667-4 ISBN 0-297-79667-4.
Cadbury, Deborah (2017). Queen Victoria's Matchmaking. London: Bloomsbury Publishing. ISBN 978-140-8852-828 ISBN 978-140-8852-828.
Cook, Andrew (2006). Prince Eddy: The King Britain Never Had. Stroud, Gloucestershire: Tempus Publishing Ltd. ISBN 0-7524-3410-1.
Cornwell, Patricia (2003). Portrait of a Killer: Jack the Ripper Case Closed. London: Time Warner Paperbacks. ISBN 0-7515-3359-9 ISBN 0-7515-3359-9.
Duff, David (1980). Alexandra: Princess and Queen. London: Collins. ISBN 0-00-216667-4 ISBN 0-00-216667-4.
Harrison, Michael (1972). Clarence: The life of H.R.H. the Duke of Clarence and Avondale (1864–1892). London and New York: W. H. Allen. ISBN 0-491-00722-1 ISBN 0-491-00722-1.
Hyde, H. Montgomery (1970). The Other Love: An Historical and Contemporary Survey of Homosexuality in Britain. London: Heinemann. ISBN 0-434-35902-5 ISBN 0-434-35902-5.
Hyde, H. Montgomery (1976). The Cleveland Street Scandal. London: W. H. Allen. ISBN 0-491-01995-5 ISBN 0-491-01995-5.
Knight, Stephen (1976). Jack the Ripper: The Final Solution. New York: McKay. ISBN 0-679-50711-6 ISBN 0-679-50711-6.
Lees-Milne, James (1981). Harold Nicolson: A Biography. Volume 2: 1930–1968 London: Chatto & Windus. ISBN 0-7011-2602-7 ISBN 0-7011-2602-7
Marriott, Trevor (2005). Jack the Ripper: The 21st Century Investigation. London: John Blake. ISBN 1-84454-103-7 ISBN 1-84454-103-7.
McDonald, Deborah (2007). The Prince, His Tutor and the Ripper. Jefferson, North Carolina: McFarland and Co. ISBN 978-0-7864-3018-5.
Meikle, Denis (2002). Jack the Ripper: The Murders and the Movies. Richmond, Surrey: Reynolds and Hearn Ltd. ISBN 1-903111-32-3.
Neubecker, Ottfried (1976). Heraldry: sources, symbols and meaning. New York: McGraw-Hill. ISBN 0-07-046308-5 ISBN 0-07-046308-5.
Nicolson, Harold (1952). King George the Fifth: His Life and Reign. London: Constable.
Pope-Hennessy, James (1959). Queen Mary: 1867–1953. London: George Allen and Unwin Ltd.
Pope-Hennessy, James; Vickers, Hugo (ed.) (2018). The Quest For Queen Mary. London: Zulieka.
Rumbelow, Donald (2004). The Complete Jack the Ripper: Fully Revised and Updated Penguin Books.ISBN 0-14-017395-1 ISBN 0-14-017395-1.
Van der Kiste, John (September 2004; online edition January 2008). "Albert Victor, Prince, duke of Clarence and Avondale (1864–1892)". Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press. Accessed 1 May 2010. (Subscription required)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Víctor del Regne Unit

[4] Els seus padrins van ser la reina Victòria (la seva àvia paterna), el rei Cristià IX de Dinamarca (el seu avi matern, representat pel seu germà el príncep Joan de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg), el rei Lleopold I de Bèlgica (el seu besavi), la duquessa vídua de Schleswig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (la seva besàvia materna, de qui la duquessa de Cambridge va ser apoderada), la duquessa de Saxònia-Coburg i Gotha (la seva tia-àvia per matrimoni, de qui la gran duquessa de Mecklenburg-Strelitz va ser apoderada), el landgrave de Hessen (el seu besavi matern, de qui el príncep Jordi, duc de Cambridge, va ser apoderat), Princesa hereva de Prússia (la seva tia paterna, de qui la Princesa Helena, la seva germana, va representar) i Príncep Alfred (el seu oncle patern)."No. 22832". The London Gazette. 14 March 1864. p. 1535.

[:0-1] 1,0 ^1,1 Lemmey, H., & Miller, B. (2022). Bad gays: a homosexual history. London; New York, Verso. ISBN 9781839763274

[2] Hyde, H. Montgomery The Cleveland Street Scandal London: W. H. Allen, 1976 ISBN 0-491-01995-5, p56

[3] Cook, pp. 28–29.

[5] Nicolson, pp. 7–9.

[6] Letter from Dalton in the Royal Archives, 6 April 1879, quoted in Cook, p. 52.

[7] Cook, pp. 52, 56–57; Harrison, pp. 68–69.

[8] Aronson, p. 54; Harrison, p. 34.

[9] Aronson, pp. 53–54; Harrison, p. 35.

[10] Aronson, p. 74.

[11] Diary of Mary of Teck, quoted in Pope-Hennessy, p. 210.

[12] Queen Victoria writing to Victoria, Princess Royal, 12 November 1891 and 19 November 1891, quoted in Pope-Hennessy, p. 207.

[13] Aronson, p. 206.

[14] Official statement of Sir Dighton Probyn released to the press and quoted in many newspapers, e.g. "The Death of the Duke of Clarence: Description of His Last Hours". (15 January 1892). The Times. Issue 33535, p. 9, col. F.

[1]

[2]

[3]

[a]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]