Eduard de Woodstock

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eduard de Woodstock
Eduard de Woodstock
Eduard, Príncep de Gal·les, com a Cavaller de la Lligacama al 1453


Títols Duc de Cornualla, Comte de Chester, Cavaller de la Lligacama
Naixement 15 de juny de 1330
Palau de Woodstock, Oxfordshire
Defunció 8 de juny de 1376 (als 45 anys)
Consort Joana, 4a Comtessa de Kent
Descendència
Dinastia Regne d'Anglaterra Casa de Plantagenet
Pare Eduard III d'Anglaterra
Mare Felipa d'Hainaut

Coat of Arms of the Prince of Wales (Ancient).svg


Eduard de Woodstock, conegut com el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu sobrenom seria degut al color de la seva armadura, però no era utilitzat pels seus contemporanis. No apareix fins al 1568 a Chronicle of England de Richard Grafton. En vida, se l'anomenava simplement el «príncep», el príncep de Gal·les, i entre 1362 i 1372 el príncep d'Aquitània. També se'l coneixia pel seu lloc de naixement: Eduard de Woodstock.

Els seus preceptors van ser Walter Burley i el cavaller d'Hainaut Walter Mauny. Als vuit anys mentre el seu pare marxa a Flandes per tal de contreure aliances contra França, és designat "guardià del regne". Va ser instruït per Eduard III, no negligint ni la seva educació ni la seva instrucció de príncep, fent-lo cavaller el 12 de juliol de 1345.

La guerra dels cent anys[modifica | modifica el codi]

La batalla de Nàjera, miniatura de Jean Froissart.

Ja acostumat als torneigs, desembarca l'11 de juliol de 1346 a la Haia, destrossa Normandia al costat del seu pare i coneix la seva primera gran batalla a Crécy el 1346,[1] on assumeix el comandament de l'ala dreta de l'exèrcit anglès amb l'ajuda del també jove comte de Warwick. Una crònica de l'època diu que el jove Príncep va estar a punt de perdre la vida aquell dia: desarmat per un cavaller francès, és el seu porta estendard que hauria tingut la presència d'esperit de amagar-lo sota la bandera amb el drac vermell del príncep de Gal·les i qui hauria rebutjat nombrosos atacants. Aquella nit, hauria manat l'execució de tots els soldats francesos ferits i incapaços de pagar el rescat, i al matí, es produí una massacre encara més gran quan les milícies urbanes franceses van venir com a reforç però ja massa tard.

Primera guerra civil castellana[modifica | modifica el codi]

Enric de Trastàmara amb l'ajut de Carles V de França, la reina Joana de Borbó, Pere el Cerimoniós i nobles castellans contraris a Pere va envair el territori castellà sent proclamat rei a Calahorra el 1366, ocupant en poc temps la totalitat del Regne de Castella.

Pere el Cruel, necessità l'ajuda d'Eduard de Woodstock, governador anglès d'Aquitània, negociant els acords en el tractat de Libourne el 1366[2] i junts van penetrar a la península amb tropes angleses, derrotant Enric II de Castella a la batalla de Nàjera el 1367, on agafà una malaltia que l'acompanyà els darrers anys de vida.[3] Tot i la brutal repressió contra els partidaris d'Enric, aquest aconseguí recobrar forces i va assetjar Toledo el 1368 i derrotar Pere I a la batalla de Montiel el 1369, qui finalment mor en una baralla durant les converses de pau.

Gran estratega[modifica | modifica el codi]

Eduard va aconseguir grans victòries contra els francesos tot estar habitualment en inferioritat numèrica, gràcies a les seves dots tàctiques i a l'ús de l'arc llarg anglès, com en les batalles de Dupplin Moor (10:1), Neville's Cross (1,9:1), Crécy (2:1), Poitiers[4](2,3:1) o Nàjera (1,5:1).[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Jim Bradbury, The medieval archer, p.105
  2. (anglès) Ronald H. Fritze, William Baxter Robison, Historical dictionary of late medieval England, 1272-1485, p.188
  3. (anglès) William W. Kibler, Medieval France: an encyclopedia, p.315
  4. Urban, William L. Medieval Mercenaries: The Business of War (en anglès). Greenhill Books, 2006, p. 99. ISBN 1853676977. 
  5. (anglès) MacGregor Knox i Williamson Murray, The dynamics of military revolution, 1300-2050, p.16
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard de Woodstock