Émile Borel

No s'ha de confondre amb Armand Borel.

Émile Borel

(1932)
Biografia
Naixement	(fr) Félix Edouard Justin Émile Borel 7 gener 1871 Sent Africa (Tercera República Francesa)
Mort	3 febrer 1956 (85 anys) 14è districte de París (Quarta República Francesa)
Sepultura	Cementiri antic de Sant Africa 43° 57′ 44″ N, 2° 53′ 17″ E
236è President de l'Acadèmia Francesa de Ciències
1r gener 1934 – 31 desembre 1934 ← Charles Robert Richet – Pierre Augustin Dangeard →
President Association des anciens élèves, élèves et amis de l'École normale supérieure
1932 – 1936
Ministre de la Marina (França)
17 abril 1925 – 28 novembre 1925 ← Jacques-Louis Dumesnil – Georges Leygues →
Diputat a l'Assemblea Nacional de França
1924 – 1936
Dades personals
Formació	École Normale Supérieure (1889–1892) Liceu Louis-le-Grand (–1889)
Tesi acadèmica	Sur quelques points de la théorie des fonctions  (1893 )
Director de tesi	Gaston Darboux
Activitat
Camp de treball	Teoria de la probabilitat, matemàtiques, teoria de la mesura, teoria de jocs i política
Lloc de treball	París
Ocupació	matemàtic, esperantista, investigador, membre de la Resistència Francesa, polític, professor universitari, físic
Ocupador	Universitat de París (1909–1941) Collège de France (1899–1902) École Normale Supérieure (1897–1909) Universitat de Lilla (1893–1897)
Partit	Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1922–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1918–) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Romanesa Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia Francesa de les Ciències
Alumnes	Jeanne Rouvière i Geórgios Remoundos
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial Segona Guerra Mundial
Obra
Obres destacables Teorema de Heine-Borel Teorema de Borel–Carathéodory Paradoxa de Borel-Kolmogorov Conjectura de Borel Subgrup de Borel Distribució de Borel Jerarquia de Borel Lema de Borel-Cantelli Mesura de Borel Sigma-àlgebra de Borel Sumatori de Borel Isomorfisme de Borel
Estudiant doctoral	Georges Valiron, Henri Lebesgue, Paul Montel, Robert Deltheil, Paul Dienes, Ervand Kogbetliantz, Tadeusz Ważewski, Ernest Esclangon, René Gosse, Henri Milloux, Francis Perrin, René Risser, Rokuro Yamamoto, Georges Bouligand, Paul Flamant i Alexandru Froda
Família
Cònjuge	Camille Marbo
Parents	Paul Appell, sogre Pierre Appell, cunyat
Premis
(1954)  Medalla d'or del CNRS (1905)  Premi Petit d'Ormoy, Carrière, Thébault (1904)  Premi Vaillant (1901)  Premi Poncelet (1899)  Cours Peccot (1898)  Grand prix des sciences mathématiques  doctor honoris causa per la Universitat de Sofia  Medalla de la Resistència  Membre honorari de l'Associació Universal d'Esperanto  Creu de Guerra 1939-1945  Gran Creu de la Legió d'Honor

Émile Borel (Sent Africa, 7 de gener de 1871 - 14è districte de París, 3 de febrer de 1956) fou un matemàtic i polític francès.

Vida i obra

Fill d'un pastor protestant, va néixer a la vila de Sent Africa (Avairon) després de les seves dues germanes, quinze anys més grans que ell. Borel va deixar el seu poble las onze anys per anar a estudiar al Lycée de Montalban residint a casa d'una de les seves germanes. El 1887 acaba el batxillerat amb setze anys i marxa a París en qualitat de becari del Collège Sainte-Barbe, però assistint al Liceu Louis-le-Grand per a prepara l'examen d'accés a les Grandes écoles. El 1889 fou acceptat tant a l'École polytechnique com a l'École Normale Supérieure, i Borel va escollir aquesta última en la qual es va graduar el 1892, essent primer a l'examen d'agrégation, el concurs de selecció de professorat que es feia en graduar-se.

Després de fer el servei militar a Montpeller, va refusar les ofertes que tenia per treballar en l'àmbit industrial, i es dedicà a la recerca. Émile Borel fou nomenat professor de la Facultat de ciències de Lilla l'any 1893. El 1894 va obtenir el doctorat a la universitat de París amb una tesi dirigida per Gaston Darboux. El 1897 retorna a París com professor de l'École Normale Supérieure fins el 1904, quan va ser nomenat professor adjunt de la universitat de París.

Juntament amb René Baire i Henri-Léon Lebesgue, Borel fou un dels pioners de la teoria de la mesura i la seva aplicació a la teoria de la probabilitat a partir de 1905. El concepte d'àlgebra de Borel rep aquest nom en el seu honor. A les seves obres, Borel presentà l'experiment mental conegut com el teorema dels micos infinits. També publicà una sèrie d'articles de recerca sobre la teoria de jocs, així com una veritable obra mestra sobre el joc del bridge. El seu probabilisme sistemàtic el va convèncer del caràcter aproximat de totes les representacions científiques. D'aquí el seu interès en l'estudi de les sèries.

Fou president de la Société Mathématique de France el 1905, i el 1906 creà, amb la seva esposa, de nom de ploma Camille Marbo, La Revue du mois, una publicació científica i literària.

Obtingué la càtedra de Teoria de funcions a la Universitat de París l'any 1909, i més tard, l'any 1921, la càtedra de Probabilitats i Física Matemàtica, succeint Joseph Boussinesq. També fou director adjunt de l'École Normale Supérieure, de 1910 a 1920.

El 1913 i 1914 va relacionar la geometria no euclidiana hiperbòlica amb la relativitat especial amb treball expositiu.

Pel que fa a la política i la vida militar, s'inscrigué voluntari a l'exèrcit el 1914, i comandà una bateria d'artilleria. Políticament, Borel tingué un rol actiu, cridat pel seu amic Paul Painlevé, va convertir-se en secretari general de la Presidència del Consell. Més endavant fou diputat, primer pel Partit Republicà Radical i Radical-Socialista, després com independent d'esquerra, i finalment pel Partit republicà-socialista, sempre representant el departament d'Avairon de 1924 a 1936, i ministre de la Marina entre el 17 d'abril i el 28 de novembre de 1925.

Membre del Consell de la Universitat des de 1920, Borel n'esdevingué vicepresident. També creà el 1922 l'Institut d'Estadística de la Universitat de París (ISUP), l'escola d'estadística més antiga de França. Addicionalment, fou president, entre 1923 i 1924 de la Confederació de Treballadors Intel·lectuals (CTI).

Émile Borel creà l'any 1928, amb el suport financer de la Fundació Rockefeller i de la família Rothschild, el Centre matemàtic, al qual dona el nom d'Institut Henri Poincaré, i que dirigeix durant 30 anys. Fou elegit, el 1921, membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, d'on esdevingué vicepresident el 1933 i posteriorment president el 1934.

L'any 1936, amb Jean Perrin i Jean Zay, Borel participà en la creació de l'organització d'Estat de la Recerca, que posteriorment es convertiria en el Centre Nacional de la Recerca Científica (CNRS).

Borel fou també professor extraordinari a la Universitat de Roma La Sapienza, així com membre de l'Acadèmia Romanesa.

Durant la Segona Guerra Mundial, Borel fou arrestat i fet presoner a Fresnes durant un mes, l'any 1941, i tan aviat com fou alliberat, va reprendre la lluita dins la Resistència. A partir de 1945, Émile Borel fou membre del consell de l'Orde de la Legió d'Honor, i fou elegit membre del Bureau des Longitudes l'any 1946. Dos anys després, l'any 1948, esdevingué president del comitè de ciències de la UNESCO.

Émile Borel morí a París l'any 1956. La seva dona, Marguerite Appell, escritora coneguda amb el nom de ploma de Camille Marbo, va rebre el Premi Femina l'any 1913. Marbo era filla del matemàtic Paul Appell i germana del diputat Pierre Appell.

A part del cràter Borel de la Lluna, hi ha molts conceptes amb el seu nom, com la Σ-àlgebra de Borel, el teorema de Heine-Borel o la distribució de Borel, entre d'altres.

Distincions

• Gran Creu de la Legió d'Honor
• Creu de Guerra 1939-1945
• Medalla de la Resistència amb roseta
• Gran Premi de les Ciències Matemàtiques (1898)
• Premi Poncelet, 1901.
• Premi Vaillant, 1904.
• Premi Petit d'Ormoy, 1905.
• Premi Osiris, 1954.
• 1a Medalla d'or del CNRS pel conjunt de la seva obra

Bibliografia

• Barberousse, Anouk «La valeur de la connaissance approchée. L'épistémologie de l'approximation d'Émile Borel» (en francès). Revue d'histoire des mathématiques, Vol. 14, Num. 1, 2008, p. 53-75. ISSN: 1262-022X.
• Bernard, Alain «Émile Borel (1908) : le calcul des probabilités et la mentalité individualiste» (en francès). Cahiers philosophiques, Vol. 4, Num. 155, 2018, p. 81-95. DOI: 10.3917/caph1.155.0081. ISSN: 0241-2799.
• Callens, Stephane «Ensemble, mesure et probabilité selon Émile Borel» (en francès). Mathématiques informatique et sciences humaines, Vol. 110, 1990, p. 27-45. ISSN: 0995-2314.
• Fréchet, Maurice. La vie et l'œuvre d'Émile Borel (en francès). L'Enseignement Mathèmatique, 1965. 
• Godard, Roger. «Émile Borel et Henri Lebesgue: HPM». A: Maria Zack, Elaine Landry (eds.). Research in History and Philosophy of Mathematics (en anglès). Birkhäuser, 2015, p. 149-159. ISBN 978-3-319-22257-8. 
• Guiraldenq, Pierre «Émile Borel dans la grande guerre 1914-1918. Du scientifique au combattant» (en francès). Histoire de la recherche contemporaine, Vol. V, Num. 1, 2016, p. 21-30. DOI: 10.4000/hrc.1196. ISSN: 2265-786X.
• Guiraldenq, Pierre. Émile Borel: A Life in Mathematics and Politics Across Two Centuries (en francès). European Mathematical Society Press, 2023. ISBN 978-3-98547-013-6. 
• Hiriart-Urruty, Jean-Baptiste «L'aveyronnais Emile Borel : un mathématicien singulier, des mathématiques et activités plurielles» (en francès). HAL Open Science, 2023, p. 1-18. ISSN: 2267-828X.
• Mansuy, Roger «Émile Borel, un mathématicien au pluriel» (en francès). Revue d'histoire, Num. 152, 2021, p. 161-163. ISSN: 2649-664X.
• Mazliak, Laurent; Shafer, Glenn «Why did the Germans arrest and release Emile Borel in 1941?» (en anglès). Science in Context, Voñ. 24, Num. 4, 2011, p. 587-623. DOI: 10.1017/S0269889711000238. ISSN: 0269-8897.
• Pinault, Michel. Emile Borel: Une carrière intellectuelle sous la IIIe République (en francès). L'Harmattan, 2017. ISBN 978-2-343-12942-6. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Émile Borel» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• May, Kenneth O. «Borel, Émile (Félix-Édouard-Justin)» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 agost 2019].
• Knight, Judson. «Félix Edouard Justin Emile Borel» (en anglès). Science and Its Times: Understanding the Social Significance of Scientific Discovery, 2001. [Consulta: 6 agost 2019].