Georgios Remundos
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (el) Γεώργιος Ρεμούνδος 3 març 1878 (Julià) Atenes (Grècia) |
| Mort | 27 abril 1928 (50 anys) mar Mediterrània |
| Membre de l'Acadèmia d'Atenes | |
| 1926 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Liceu Varvakos (1889–1895) Universitat de París - matemàtiques (–1905) Universitat d'Atenes - matemàtiques (–1901) |
| Tesi acadèmica | Sur les zéros d'une classe de fonctions transcendantes (1905 ) |
| Director de tesi | Charles Émile Picard |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Politècnica Nacional d'Atenes (1916–) Universitat d'Atenes (1904–) Athens University of Economics and Business (en)  |
| Membre de | |
| Professors | Charles Émile Picard i Émile Borel |
| Alumnes | Theodoros Varopoulos |
| Família | |
| Cònjuge | Antigoni Karabetsos |
Georgios Remundos (Atenes, 3 de març de 1878 (Julià) - mar Mediterrània, 27 d'abril de 1928) va ser un matemàtic grec.
Vida i Obra[modifica]
Fill d'una família humil, Remondos va estudiar a l'escola elemental del barri de Plaka (Atenes) i al Liceu Varvakos abans d'ingressar el 1895 a la universitat d'Atenes per estudiar matemàtiques. Després de graduar-se a Atenes, va obtenir una beca del govern grec que li va permetre estudiar a París amb els professors Picard i Borel.[1] El 1905 va obtenir el doctorat a la universitat de París.
Des de 1907 fins a 1911 va ser professor del Liceu Varvakos, a partir del 1912 fins a la seva mort, professor d'anàlisi matemàtica de la universitat d'Atenes, de la qual ja havia sigut professor associat des del 1904.[2] A partir de 1916 va compaginar aquest càrrec amb el de professor de la universitat tècnica d'Atenes.[3] També va ocupar càrrecs d'assessor pedagògic en el ministeri d'ensenyament grec. Juntament amb Nikolaos Hatzidakis i Panagiotis Zervos, va ser un dels fundadors el 1918 de la Societat Matemàtica Hel·lènica, de la qual en va ser president el període 1927-1928.[4]
La seva salut mai va ser gaire bona degut a la diabetis mellitus que patia i a problemes d'hipertensió. En un viatge en el vaixell Frindon, retornant de França al seu país, va morir sobtadament amb cinquanta anys.
Remundos és recordat pels seus treballs en l'extensió de la teoria de Picard a les aplicacions algebroides. Sempre va mantenir una forta relació amb la comunitat matemàtica francesa i va publicar més de 25 articles en francès a revistes científiques franceses.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Georgiadou, 2004, p. 90.
- ↑ Zombala, 2002, p. 200.
- ↑ Georgiadou, 2004, p. 171.
- ↑ Georgiadou, 2004, p. 536.
- ↑ Alexander, Iavernaro i Rosa, 2012, p. 269.
Bibliografia[modifica]
- Alexander, Daniel S.; Iavernaro, Felice; Rosa, Alessandro. Early Days in Complex Dynamics (en anglès). American Mathematical Society, 2012. ISBN 978-0-8218-4464-9.
- Georgiadou, Maria. Constantin Carathéodory: Mathematics and Politics in Turbulent Times (en anglès). Springer, 2004. ISBN 3-540-20352-4.
- Zombala, Konstantina «A Greek Geometry Textbook of the 19th Century: Influences of Mathematical Science on Axiomatic in School» (en anglès). Sudhoffs Archiv, Vol. 86, Num. 2, 2002, pàg. 198-219. ISSN: 0039-4564.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Georgios Remundos» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)