Marcel Brillouin
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 desembre 1854 Melle (França) |
| Mort | 16 juny 1948 (93 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Saint-Martin-lès-Melle 46° 13′ 06″ N, 0° 09′ 45″ O / 46.2183419°N,0.1624069°O |
| Dades personals | |
| Formació | Liceu Condorcet École Normale Supérieure Universitat de París |
| Tesi acadèmica | Intégration des équations différentielles auxquelles conduit l'étude des phénomènes d'induction dans les circuits dérivés (1881 ) |
| Director de tesi | Éleuthère Mascart |
| Activitat | |
| Camp de treball | Física i matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, físic, catedràtic |
| Ocupador | Collège de France, catedràtic (1901–1931) |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 1911 | Primer Congrés Solvay |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Aimé Cotton, Charles Camichel, Henri Villat, Charles Camichel, Jean Coulomb i Yves Rocard |
| Família | |
| Fills | Léon Brillouin |
Premis | |
Louis "Marcel" Brillouin (19 de desembre de 1854 - 16 de juny de 1948) fou un físic i matemàtic francès que realitzà una gran contribució al desenvolupament de la mecànica quàntica.
Nascut en Melle, Deux-Sèvres, França, son pare fou un pintor que es va traslladar a París quan Marcel era un xiquet. Allí va assistir al Lycée Condorcet. La família Brillouin va tornar a Melle durant la Guerra Franco-prussiana de 1870. Allí va aprendre molt dels llibres de filosofia del seu avi. Després de la guerra, va tornar a París i va ingressar a la École Normale Supérieure en 1874 per a graduar-se en 1878. Es va convertir en físic adjunt en el Collège de France, mentre que al mateix temps treballava per al seu doctorat en matemàtica i física, el qual obtení en 1881. Després Brillouin va mantenir llocs successius com a professor adjunt de física en les universitats de Nancy, Dijon i Tolosa de Llenguadoc abans d'anar a l'École Normale Supérieure de París en 1888. Després, fou Professor de Física Matemàtica en el Collège de France de 1900 a 1931.
Durant la seua carrera va ser autor de prop de 200 papers teòrics i experimentals en una gran escala de temes que inclouen teoria cinètica dels gasos, viscositat, termodinàmica, electricitat i la física de condicions foses. Com treballs més destacats podem nomenar:
- construir un nou model del balanç d'Eötvös,
- escriure sobre el moviment Helmholtz i l'estabilitat d'un avió,
- treballar en l'estructura atòmica del model atòmic de Niels Bohr. Els seus resultats van ser més tard usats per De Broglie i Schrödinger,
- treballar en una teoria de la marea.
Son fill Léon Brillouin, també va tenir una carrera prominent en la física.
Referències[modifica]
- Mosseri, R. "Léon Brillouin, A la croisée des ondes." Paris: Aot, (1999).
- Vilat, H. Jubile' de M. Brillouin pour son 80ème anniversaire. Paris, (1935).
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcel Brillouin |