Jules Ferry

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJules Ferry
JulesFerryBonnat.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 abril 1832 Modifica el valor a Wikidata
Saint-Dié-des-Vosges (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 març 1893 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Lloc d'enterramentSaint-Dié-des-Vosges Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Afers Exteriors de França
20 novembre 1883 – 30 març 1885
President del Consell de França
21 febrer 1883 – 6 abril 1885
← Armand FallièresHenri Brisson →
Ministre d'Instrucció Pública i de Belles Arts de França
21 febrer 1883 – 20 novembre 1883
President del Consell de França
23 setembre 1880 – 10 novembre 1881
← Charles de FreycinetLéon Gambetta →
Alcalde de París
15 novembre 1870 – 5 juny 1871
← Esteve AragóJacques Chirac →
Ambaixador de França a Grècia
Senador de la Tercera República Francesa
Logo de l'Assemblée nationale française.svg Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Dret de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, diplomàtic, advocat, periodista i francmaçó Modifica el valor a Wikidata
PartitRepublicans oportunistes Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteGuerra franco-prussiana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeEugénie Risler (en) Tradueix (1875–) Modifica el valor a Wikidata
GermansCharles Ferry Modifica el valor a Wikidata
ParentsCamille Risler (sogre) Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 167979934 Modifica els identificadors a Wikidata

Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",[1] va ser un polític francès de dretes, centralista i nacionalista. Va ser alcalde de París (1870-1871); diputat a l'Assemblea Nacional (1871-1889); President del Consell, és a dir el cap de govern a la seva època (en general, a la tercera i quarta repúbliques franceses), de 1880 a 1881 i de 1883-1885; Ministre d'Afers Estrangers (1883-1885) i President del Senat (1893). Tenia formació universitària en dret.

Destaca sobretot per la seva activa promoció del colonialisme francès i per la seva reforma escolar, a la qual va suprimir tota mena d'identitat religiosa ("laïcisme francès"), de les cultures "regionals" (diferents de la francesa) i a les quals va imposar com a única llengua el francès, parlat aleshores per un 10% dels ciutadans de França, i imposant humiliacions i càstigs als que pronunciessin un mot de patois (llengua diferent del francès). Va ser el principal promotor de la vergonha a partir del darrer quart del segle xix. Per a poder estendre aquests valors francesos i uniformitzar tot el territori sota el seu poder, va introduir l'ensenyament primari públic gratuït i obligatori, el model del qual és encara vigent a la França del segle xxi.

Va ser un acèrrim adversari de la Comuna de París de 1871, de la qual va haver de fugir. Educat al catolicisme i casat amb una protestant, es va fer francmaçó a l'edat de 43 anys. Amb objectius econòmics i de domini polític i de mercat, va promoure el colonialisme a la Xina i països del sud-est asiàtic, va obtenir el protectorat de Tunísia i es va llançar a la conquesta del Congo. A Europa va considerar necessari recuperar els territoris de l'Alsàcia i de Lorena. El 1885 va pronunciar el que Charles André Julien ha considerat el "primer manifest imperialista portat a la Tribuna".

Notes[modifica]

  1. Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Cotxinxina. Els francesos, liderats per Ferry, la van colonitzar entre 1881 i 1885 i van donar a la regió el nom en vietnamita de la capital.