Jules Ferry

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJules Ferry
JulesFerryBonnat.jpg
Biografia
Naixement 5 abril 1832
Saint-Dié-des-Vosges
Mort 17 març 1893 (60 anys)
París
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Saint-Dié-des-Vosges
 President del Consell de França 

21 febrer 1883 – 6 abril 1885
← Armand FallièresHenri Brisson →
 President del Consell de França 

23 setembre 1880 – 10 novembre 1881
← Charles de FreycinetLéon Gambetta →
 Alcalde de París 

15 novembre 1870 – 5 juny 1871
← Esteve AragóJacques Chirac →
Grandes Armes de Paris.svg  Maire París

15 novembre 1870 – 5 juny 1871
 Senador de la Tercera República Francesa 


Logo de l'Assemblée nationale française.svg  Diputat al Parlament Francès 


 Ambassador of France to Greece Tradueix 


 Ambaixador 

Educació Facultat de Dret de París
Activitat
Ocupació Polític, diplomàtic, advocat, periodista i francmaçó
Partit polític Opportunist Republicans Tradueix
Conflicte Guerra francoprussiana
Família
Parents Camille Risler Tradueix (sogre per línia femenina)
Modifica les dades a Wikidata

Jules Ferry (Saint-Dié-des-Vosges, 1832 - París, 1893), apodat "el tonkinès",[1] va ser un polític francès de dretes, centralista i nacionalista. Va ser alcalde de París (1870-1871); diputat a l'Assemblea Nacional (1871-1889); President del Consell, és a dir el cap de govern a la seva època (en general, a la tercera i quarta repúbliques franceses), de 1880 a 1881 i de 1883-1885; Ministre d'Afers Estrangers (1883-1885) i President del Senat (1893). Tenia formació universitària en dret.

Destaca sobretot per la seva activa promoció del colonialisme francès i per la seva reforma escolar, a la qual va suprimir tota mena d'identitat religiosa ("laïcisme francès"), de les cultures "regionals" (diferents de la francesa) i a les quals va imposar com a única llengua el francès, parlat aleshores per un 10% dels ciutadans de França, i imposant humiliacions i càstigs als que pronunciessin un mot de patois (llengua diferent del francès). Va ser el principal promotor de la vergonha a partir del darrer quart del segle xix. Per a poder estendre aquests valors francesos i uniformitzar tot el territori sota el seu poder, va introduir l'ensenyament primari públic gratuït i obligatori, el model del qual és encara vigent a la França del segle xxi.

Va ser un acèrrim adversari de la Comuna de París de 1871, de la qual va haver de fugir. Educat al catolicisme i casat amb una protestant, es va fer francmaçó a l'edat de 43 anys. Amb objectius econòmics i de domini polític i de mercat, va promoure el colonialisme a la Xina i països del sud-est asiàtic, va obtenir el protectorat de Tunísia i es va llançar a la conquesta del Congo. A Europa va considerar necessari recuperar els territoris de l'Alsàcia i de Lorena. El 1885 va pronunciar el que Charles André Julien ha considerat el "primer manifest imperialista portat a la Tribuna".

Notes[modifica]

  1. Tonquin, Tonkin, Tongkin o Tongking, era la part septentrional de la Cotxinxina. Els francesos, liderats per Ferry, la van colonitzar entre 1881 i 1885 i van donar a la regió el nom en vietnamita de la capital.