Escalda
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Schelde (nl) | |||||
| |||||
| Tipus | riu  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Continent | Europa | ||||
| País de la conca | França | ||||
| Cota inicial | 95 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | Aisne (França) | ||||
| Lloc | font de l'Escalda | ||||
| Final | |||||
| Lloc | mar del Nord | ||||
| |||||
| Afluents | 35
| ||||
| Conca hidrogràfica | conca de l'Escalda | ||||
| Característiques | |||||
| Dimensió | 355 ( ) km | ||||
| Superfície de conca hidrogràfica | 35.500 km² | ||||
| Mesures | |||||
| Cabal | 104 m | ||||
.png?lang=ca)
L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne). Rega el Nord, les províncies belgues d'Hainaut, Flandes Occidental i Oriental), i d'Anvers. Als Països Baixos les províncies de Brabant del Nord i Zelanda. Al delta de l'embocadura s'escindia en dos braços: el Westerschelde i l'Oosterschelde. L'Oosterschelde es va separar del riu l'any 1871 amb la construcció d'un dic pel ferrocarril de Roosendaal a Vlissingen a l'illa de Walcheren.[1]
L'efecte de la marea fa sentir-se terra endins fins a les rescloses a Gant. Aquesta part forma l'estuari.[2] De Gant fins a la font es parla de l'Escalda inferior.
El riu fa part de la xarxa de les vies navegables de Bèlgica.
Història
[modifica]
El riu sempre ha tingut molta importància militar i econòmica des de l'ocupació romana de Gàl·lia. És esmentat per primer cop per Juli Cèsar, quan perseguia a Ambiòrix, el qual diu erròniament que desaiguava al Mosa. Plini el Vell diu que era el límit entre gals i germànics i no esmenta res de la seva unió al Mosa.
Les ciutats de Tournai, Gant i particularment Anvers s'han desenvolupat gràcies al riu i els ports fluvials. El desenvolupament del port de Vlissingen és més recent.
Quan els Estats Generals dels Països Baixos van ocupar Flandes Zelandès per fer-ne una Terra de la Generalitat van controlar l'estuari del riu i bloquejar el port d'Anvers des de la fi del segle xvi cap al segle xviii. Va ser l'inici d'un període de decadència econòmica que va durar fins als anys 1850. Sota Napoleó l'Escalda serà reoberta. A la revolució belga del 1830, els neerlandesos van tornar a tancar el riu com a mitjà de pressió. L'obertura de l'Escalda va ser un dels punts de discussió majors després de la independència de Bèlgica. L'any 1839, el tractat de Londres o Tractat dels 24 articles va garantir-ne l'obertura per sempre. Encara avui, l'apregonament del riu és un subjecte de llargues negociacions entre els dos estats.
Afluents
[modifica]Els principals afluents amb la localitat de la desembocadura són:
Viles i municipis regats per l'Escalda
[modifica]França
[modifica]Gouy-Le-Câtelet, Vendhuile, Ossu, Honnecourt-sur-Escaut, Banteux, Bantouzelle, Les Rues-des-Vignes, Crèvecœur-sur-l'Escaut, Masnières, Marcoing, Noyelles-sur-Escaut, Cantaing-sur-Escaut, Proville, Fontaine-Notre-Dame, Cambrai, Neuville-Saint-Rémy, Ramillies, Escaudoeuvres, Eswars, Thun-l'Évêque, Thun-Saint-Martin, Iwuy, Estrun, Hordain, Bouchain, Neuville-sur-Escaut, Lourches, Douchy-les-Mines, Denain, Wavrechain-sous-Denain, Haulchin, Rouvignies, Prouvy, Thiant, Maing, Trith-Saint-Léger, Valenciennes, Anzin, Saint-Saulve, Bruay-sur-l'Escaut, Onnaing, Escautpont, Fresnes-sur-Escaut, Condé-sur-l'Escaut, Vieux-Condé, Odomez, Hergnies, Bruille-Saint-Amand, Château-l'Abbaye, Flines-lez-Mortagne, Mortagne-du-Nord i Maulde.
Bèlgica
[modifica]Bléharies, Hollain, Bruyelle, Antoing, Tournai (Calonne, Chercq), Pont à Chin, Pecq (Esquelmes, La Garenne, Pecq, Warcoing), Celles (Marais-de-Pottes), Mont-de-l'Enclus
Kluisbergen, Wortegem-Petegem, Oudenaarde, Zwalm, Zingem, Gavere, Merelbeke, De Pinte, Gant, Destelbergen, Melle, Wetteren, Wichelen, Berlare, Dendermonde, Zele, Hamme, Buggenhout, Beveren, Kruibeke i Temse,
Sint-Amands, Bornem, Schelle, Hemiksem, Rupelmonde, Antwerpen i Zwijndrecht
Països Baixos
[modifica]Westerschelde (Escalda occidental)
[modifica]Borsele, Hulst, Kapelle, Reimerswaal, Sluis, Terneuzen, Veere i Vlissingen
Oosterschelde (Escalda oriental)
[modifica]Goes, Middelburg, Noord-Beveland, Schouwen-Duiveland i Tholen.
Referències
[modifica]- ↑ «Escalda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «De Schelde: van bron tot monding [L'Escalda de la font fins a la desembocadura]» (en neerlandès). Vlaams-Nederlandse Scheldecomissie (Comissió de l'Escalda flamenco-neerlandèsa). [Consulta: 23 gener 2026].
