Mandel
| ||||
| Tipus | Riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Inici | ||||
| Cota inicial | 31 m | |||
| Municipi | Zonnebeke | |||
| Localització | Passendale | |||
| Final | ||||
| Cota final | 7 m | |||
| Wakken Dentergem | ||||
| Localització | Leie | |||
| Localització | Leie | |||
| ||||
| Ciutats riberenques | Roeselare | |||
| Conca hidrogràfica | Escalda | |||
| Dades i xifres | ||||
| Mida | 40 ( ) km | |||
El Mandel és un riu belga d'uns 40 km que neix a Passendale a la província de Flandes Occidental. Desemboca al Leie al poble de Sint-Baafs-Vijve.
El primer esment escrit Mandra data de la primeria del segle ix. En texts antics i noms deriviats també es diu Mander.[1]
Rega les localitats de Staden, Oostnieuwkerke, Roeselare, Izegem, Ingelmunster, Oostrozebeke, Wakken i Sint-Baafs-Vijfe. A Oostnieuwkerke, les darreres restes del molí d'aigua de «Meulebroeck» devastat durant la Guerra dels Vuitanta Anys van ser destruïts quan el 1947 l'ajuntament va decidir rectificar el curs, supprimir els meandres i cobrir-lo al seu pas al poble.[2] Des del 1871, el transport de Roeselare cap al Leie es fa pel canal Roeselare-Leie que segueix la vall del riu fins a la sortida d'Ingelmunster.
A l'edat mitjana era navegable fins a Izegem amb embarcacions planes. També s'utilitzava per a enriuar el lli. És força contaminat, per la indústria des de mitjan segle xix. Va esdevenir un riu mort i pudós. Des de Roeselare fins enllà d'Izegem a Emelgem, el riu ha sigut colgat el 1979 per a limitar la pol·lució olfactora. A la primeria del segle xxi s'ha començat un tractament de les aigües residuals domèstics i industrials i a poc la vida torn al riu.[3] L'ajuntament de la ciutat d'Izegem es proposa de reobrir el riu en el marc de d'un projecte de renaturar el medi urbà massa formigonat al segle passat.[4]
Afluents[modifica]
- Oude Mandelbeek
- Ravebeke a Passendale[5]
Referències[modifica]
- ↑ De Flou, Karel. «Mandel, Mander». A: Woordenboek der Toponymie van Westelijk Vlaanderen, Vlaamsch Artesië, het Land van den Hoek, de graafschappen Guines en Boulogne en een gedeelte van het graafschap Ponthieu. Volum X: Malevaut – Moulin de Winhem. Brugge: Koninklijke Vlaamse Academie voor Taal- en Letterkunde, 1930, p. 24-29.
- ↑ «Watermolen in de Meulebroeck». Verdwenen Belgische Molens [Molins de Bèlgica desapareguts], 2013. [Consulta: 8 novembre 2022].
- ↑ «De Mandel niet langer een dode rivier: “We zien op meerdere plaatsen visjes zwemmen” [El Mandel ja no és un riu mort: ‘En molts llocs hem vist peixets’]» (en neerlandès). Krant van West-Vlaanderen, 06-11-2020.
- ↑ Dumoulein, Valentijn «Izegem droomt van groene verbinding tussen Wandel op de Mandel en Melkmarkt: “Rivier de Mandel op sommige plaatsen opnieuw bovengronds halen”» (en neerlandès). Het Laatste Nieuws, 02-02-2022.
- ↑ De Flou, Karel; De Smet, Jos. «Ravebeke». A: Woordenboek der Toponymie van Westelijk Vlaanderen, Vlaamsch Artesië, het Land van den Hoek, de graafschappen Guines en Boulogne en een gedeelte van het graafschap Ponthieu. Volum XIII: Pré larde – Sacraments Straetken. Brugge: Koninklijke Vlaamse Academie voor Taal- en Letterkunde, 1932, p. 313.
Bibliografia[modifica]
- Hoornaert, Geert. De Mandel. Het historisch verhaal van een rivier doorheen Midden-West-Vlaanderen (1500-2010) [El Mandel. La història d'un riu al centre de Flandes Occidental (1500-2010)] (en neerlandès). Roeselare: Koninklijke Geschied- en Oudheidkundig Genootschap voor Roeselare en Ommeland, 2012, p. 191. ISBN 978-1-61627-475-7.
Enllaços externs[modifica]
- «fotos històriques del Mandel». Erfgoedbank Midwest.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mandel
