Olivier Panis

Olivier Panis

Olivier Panis a Indianapolis el 2002
Biografia
Naixement	2 setembre 1966 (59 anys) Lió (França)
Activitat
Ocupació	pilot d'automobilisme, agent esportiu, pilot de Fórmula 1
Esport	automobilisme
Participà en
	24 Hores de Le Mans
Família
Fills	Aurélien Panis

Oliver Jean Denis Marie Panis (Oullins, Lió, 2 de setembre del 1966) és un pilot d'automobilisme francès.

Biografia

1981-1993: Els orígens

Com la majoria dels pilots, Panis comença a competir en kàrting l'any 1981, encara adolescent. El 1988 abandona el kàrting per debutar en monoplaçes. L'any 1989 va aconseguir el triomf en el campionat de la Formula 3 Francesa, on va aconseguir dos bons resultats (4t el 1990 i 2n el 1991). El següent pas va ser accedir a la Fórmula 3000 Internacional l'any 1992. A l'any següent, el 1993, es va convertir en el campió de la categoría.

1994-1996: Ligier

El seu títol en Formula 3000 li obre les portes de la Fórmula 1, on debuta a l'escuderia francesa Ligier (per a la qual ja havia efectuat proves). L'equip no estava en una situació econòmica estable (causat pels problemes judicials del seu propietari Cyril de Roure). De fet, durant la temporada, Ligier és venuda el mes de maig a Flavio Briatore.

Així i tot, Olivier Panis brilla sobretot per la seva solidesa i la seva constància, qualitats que l'ajuden a acabar en segon lloc al GP d'Alemanya, acabant 15 de les 16 carreres de la temporada. L'única cursa de la temporada que no va finalitzar, precisament, va ser al GP de França a Magny-Cours. Certs observadors consideren, no obstant això, que la seva rapidesa encara és insuficient per rivalitzar amb els millors. Així, en el GP d'Europa a Jerez, és dominat pel seu company d'equip d'un dia Johnny Herbert, que descobria el cotxe. Després, durant l'hivern, és molt lluny del ritme del nou campió del món Michael Schumacher, que prova el Ligier per descobrir el motor Renault.

Sempre amb Ligier, el 1995 Panis mostra la mateixa solidesa que la temporada precedent i alterna coses bones i dolentes. Moltes vegades aconsegueix entrar en els punts (i fins i tot aconsegueix un segon lloc al GP d'Austràlia, malgrat un motor agonitzant), però comet igualment diversos errors. Lluita igualment amb el seu company d'equip Martin Brundle, proper a Tom Walkinshaw, llavors director esportiu de l'escuderia. Acaba el campionat en una destacable 8a plaça. Dins d'un equip que sembla perdre progressivament la seva identitat francesa (Flavio Briatore ven l'equip a Tom Walkinshaw, que ambiciona traslladar-lo a Anglaterra), la posició de Panis sembla cada vegada més inestable. Així i tot, Panis conserva el seu lloc per a la temporada 1996.

L'inici de la temporada 1996 és enfosquit per les incerteses que continuen acompanyant el futur de Ligier, ja que la seva existència és amenaçada, a falta de diners i d'un projecte de rescat coherent (la temptativa de Walkinshaw havia fracassat). Però al GP de Mònaco el maig, Olivier Panis fa la carrera de la seva vida. Qualificat en la segona meitat de la taula, lliura sobre una pista humida una carrera plena d'atac, sobrepassa a nombrosos competidors (entre d'altres al Ferrari d'Eddie Irvine) i aprofita igualment l'hecatombe entre els favorits per aconseguir una victòria històrica, la primera de l'escuderia Ligier des de fa 15 anys, i l'última d'un pilot francès en Formula 1 en 25 anys.

1997-1999: Prost Grand Prix

Olivier Panis amb Prost Grand Prix l'any 1998.

El 1997, Panis començava la temporada com a pilot de l'escuderia Prost Grand Prix després que l'excampió del món, Alain Prost, comprés l'escuderia. Després d'haver guanyat l'any anterior el GP de Mònaco, Panis obté bons resultats amb el cotxe Prost JS45 i els nous neumàtics Bridgestone, que mostren un potencial interessant durant les proves hivernals. Un potencial que Panis s'encarrega de confirmar les bones sensacions, acabant en tercer lloc al GP del Brasil, i en segon lloc al GP d'Espanya. Dels començaments excel·lents passa a abandonar al GP de l'Argentina, on la victòria semblava accessible. Després de 6 proves i 3r de la classificació provisional del campionat del món darrere Michael Schumacher i Jacques Villeneuve, Panis aborda el GP del Canadà amb plena confiança, però un greu accident frena el seu bon moment. Amb una cama fracturada, Panis es va veure obligat a faltar els 7 GP següents, tornant el mes de setembre al GP de Luxemburg (on acaba 6è).

La temporada 1998 va marcar el veritable començament de l'aventura Prost Grand Prix (com el seu nom de codi indica, el cotxe Prost JS45 no era més que un Ligier rebatejat), amb la sortida del nou Prost AP01 i l'arribada del motor Peugeot. Però, malgrat les grans ambicions de tot l'equip, la temporada va ser un fracàs, ja que Panis tenía un cotxe amb una fiabilitat desastrosa i un baix nivell de prestacions.

Les coses van millorar una mica l'any 1999, però on no suma més que dos punts. A això es va afegir que les relacions amb Alain Prost eren cada vegada més tibants, principalment causades perquè el seu company d'equip, el jove pilot italià Jarno Trulli, el supera. En el transcurs de la temporada 1999, es va evidenciar que el futur de Panis ja no passa per Prost Grand Prix. No obstant això, després de dos anys amb pocs èxits, el fa poc atractiu de cara el mercat de les transferències.

2000: Pilot provador a McLaren

Associant-se amb l'empresari belga Didier Cotton (conegut sobretot per ser l'agent del campió del món en títol Mika Häkkinen), Panis aconsegueix, no obstant això, obrir-se noves portes. A la fi de la temporada de 1999, Panis va fitxar per l'escuderia McLaren-Mercedes en qualitat de pilot de proves. Un contracte de què no renega malgrat l'oferta de Williams per a la temporada 2000 (Williams buscava un pilot per substituir Alex Zanardi i assegurar la delicada posada a punt del nou motor BMW, però amb l'arribada de Juan Pablo Montoya prevista per a 2001, únicament podien oferir a Panis un contracte per una temporada). Amb McLaren-Mercedes, tot i que no va participar en curses, Panis es fa una sòlida reputació. Els seus cronos en proves privades, així com els compliments que li adrecen públicament els pilots titulars (Coulthard i Häkkinen), així com els dirigents de l'equip (Ron Dennis al capdavant), van fer que el seu valor augmentés.

2001-2002: British American Racing (BAR)

Per això, gràcies el seu rol com a provador a l'equip McLaren-Mercedes, Panis aconsegueix una segona oportunitat a la Formula 1. L'any 2011, l'equip British American Racing (BAR) el contracta per substituir el pilot brasiler Ricardo Zonta per acompanyar el campió del món de la temporada 1997, Jacques Villenueve.

Tot i l'experiència del seu company d'equip, el rendiment d'Olivier és positiu, convertint-se en el primer pilot de l'equip en puntuar gràcies a una quarta posició al GP del Brasil. Així i tot, aquest seu quart lloc va quedar eclipsar per un increïble malentès de l'equip, que va portar els seus dos pilots a boxes al mateix temps, hauria acabat al podi.

Durant la resta de la seva trajectòria a l'equip, la manca de fiabilitat i de tàctiques poc inspirades per part del seu equip va fer que poques vegades pogués confirmar en la carrera les seves grans qualificacions, i només anota 8 punts en 2 temporades. Jacques Villeneuve, el seu company d'equip, mai no ha amagat la seva estima per Panis, va dir més endavant: "És escandalós, l'equip ha xafat la carrera d'Olivier".

2003-2006: Toyota F1

Olivier Panis amb Toyota l'any 2004.

Després de sortir de BAR, gràcies a l'arribada del jove Jenson Button, Olivier Panis es va veure obligat a buscar un altre equip, aconseguint un lloc a Toyota. Però, a falta d'un material fiable i competitiu, es va veure obligat a conformar-se amb uns pobres resultats a les temporades 2003 i 2004, amb una trajectòria similar a la que va viure amb l'equip BAR.

Més o menys obligat, va haver de cedir el seu lloc a Ricardo Zonta (que ell mateix venia de ser reemplaçat per Trulli, nou vingut a l'escuderia Toyota) per al GP del Brasil, última cursa de la temporada, disputa el seu últim GP del Japó. Durant 2005 i 2006, Panis es queda a Toyota, en qualitat de pilot provador, però sense participar en cap Gran Premi. El 18 de setembre de 2006, amb 40 anys, anuncia que posa fi a la seva carrera com a pilot de Fórmula 1.

Després de F1

Després d'un any de poca activitat el 2007 (a part de la seva participació en el Trofeu Andros durant els hiverns del 2006-2007 i 2007-2008) el qual va compaginar amb el rol de director esportiu de l'equip de França de A1 Grand Prix, Panis va tornar a la competició d'alt nivell l'any 2008 amb l'equip Courage-ORECA a les 24 Hores de Le Mans. L'any 2012 es va convertir en subcampió del Campionat FFSA GT. Uns anys després, el 2015, va anunciar la seva retirada com a pilot.

Panis Racing

Olivier Panís amb els seus pilots l'any 2023, Manuel Maldonado i Job Van Uibert.

Un any després de la seva retirada, el 2016, Panis va fundar el seu equip, Panis Barthez Competition, juntament amb l'exjugador i pilot francés Fabien Barthez. Va tenir per soci tècnic Tech 1 Racing, abans d'unir-se a TDS l'any 2024, convertint-se en l'equip VDS Panis Racing. Gràcies a aquesta unió, l'equip va guanyar el campionat LMP2 d'European Le Mans Series 2025 amb el britànic Oliver Gray i els francesos Charles Milesi i Esteban Masson.

Carrera

Any	Disciplina
1981-1987	Karting
1988-1989	Formula Renault (campió 1989)
1990-1991	Formula 3
1992-1993	F3000 (campió 1993)
1994-1996	F1 Ligier (1 victòria)
1997-1999	F1-Prost Grand Prix
2000	Pilot provador McLaren Mercedes
2001-2002	F1-BAR
2003-2004	F1-Toyota
2005-2006	Pilot provador Toyota
2008	Le Mans Series et 24 Hores de Le Mans - Courage-Oreca

Resultats en els campionats del món de la Formula 1

Temporada	Escuderia	Xassís	Motor	Pneumàtics	GP disputats	Puntuació	Classificació
1994	Ligier	JS39B	Renault V10	Goodyear	16	9	11
1995	Ligier	JS41	Mugen-Honda V10	Goodyear	17	16	8
1996	Ligier	JS43	Mugen-Honda V10	Goodyear	16	13	9
1997	Prost	JS45	Mugen-Honda V10	Bridgestone	10	16	9
1998	Prost	AP01	Peugeot V10	Bridgestone	16	0	n.c.
1999	Prost	AP02	Peugeot V10	Bridgestone	16	2	15
2001	BAR	003	Honda V10	Bridgestone	17	5	14
2002	BAR	004	Honda V10	Bridgestone	17	3	14
2003	Toyota	TF103	Toyota V10	Michelin	16	6	14
2004	Toyota	TF104 TF104B	Toyota V10	Michelin	17	6	14

Resultats al Premi de les 24 hores du Mans

Temporada	Cotxe	Equip	Companys	Resultat
2008	Courage-Oreca LC70-Judd	Team Oreca	Marcel Fässler / Simon Pagenaud	Abandó

Enllaços externs

• Site officiel d'Olivier Panis Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine.