Juli Soler i Santaló

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaJuli Soler i Santaló
Biografia
Naixement 1865
Barcelona
Mort 1914
Barcelona
Nacionalitat Catalana
Formació professional Enginyeria
Es coneix per La Vall d'Aran (guia)
Centre meteorològic de Vielha
Activitat
Ocupació Enginyer
Excursionista
Centre Excursionista
de Catalunya (CEC)
Modifica les dades a Wikidata

Juli Soler i Santaló (Barcelona, 1865-1914) va ser un enginyer i excursionista notable de finals del segle XIX, nascut a Barcelona el 1865 i mort a la mateixa ciutat el 1914.[1]

Va néixer a Barcelona el 1865. De ben jove, ja es va sentir atret per l'alta muntanya i l'excursionisme esportiu, especialment en sortides per l'Alt Pirineu. Això el portà a recórrer els dos Pallars i la Vall d'Aran, que eren els seus llocs predilectes per a fer muntanya. També coneixia prou bé els cims més alts i totes les valls aragoneses fins al límit amb Navarra. Va ser un dels grans animadors del Centre Excursionista de Catalunya (CEC)[1] i eren prou concorregudes les conferències que pronunciava al local social del CEC. Era també un gran fotògraf, especialment per les seves fotografies panoràmiques, d'una qualitat excel·lent per a l'època i que han esdevingut un patrimoni d'altíssim valor documental i artístic.[2]

Vil·la Maladeta, el 1910, prop de l'actual refugi de la Renclusa, i feta construir per Juli Soler i Santaló

Entre altres mèrits, cal destacar la publicació de la completa guia La Vall d'Aran (1906), que va fer palès com de bé coneixia el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta. Al final dels seus dies, tenia enllestida una guia de les Muntanyes maleïdes, que ha quedat inèdita. A més del seu vessant muntanyenc, el 1908 va impulsar la creació de l'estació meteorològica de Vielha, que mantingué durant una bona temporada a expenses seves.[1] El mateix any, va descobrir i donà a conèixer les pintures rupestres del Cogul, a les Garrigues.

El 1913 va ser elegit president del CEC, però refusà el càrrec per dedicar-se de ple a projectar el refugi de la Renclusa al peu de l'Aneto i a impulsar-ne les obres de construcció durant el 1914. Malauradament, a la meitat del treball de construcció, l'hivern del 1914, Juli Soler es posa malalt i mor.[3]

El CEC li va dedicar el 1968 el refugi Juli Soler i Santaló, que té a Salardú (Naut Aran, Lleida). El 2004, es va realitzar una exposició en homenatge seu al palau Robert de la Generalitat de Catalunya.[4] Els pobles de la Vall d'Aran li van atorgar el títol de fill predilecte.[5] El 2011, Francesc Roma i Casanovas i Ramon Barnadas i Rodríguez van publicar dos toms de fotos de Juli Soler de l'arxiu del CEC.[6]

Obres[modifica]

  • Excursions per L'Alta Ribagorca 1903[7]
  • La Vall d'Aran (1906), reeditat el 1933, guia completíssima sobre la Vall d'Aran, 400 pàgines
  • Muntanyes maleïdes (inacabat)
Obra pòstuma

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Pàgina no disponible». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Juli Soler i Santaló», Centre excursionista de Lleida, s.d. [consulta el 30 de juliol de 2013],
  3. Josep Barberà i Suqué, «Juli Soler i Santaló», Excursionistes recordats, Volum 28 de Cavall Bernat, Barcelona, Ed. de l'Abadia de Montserrat, 1996, pàgines 26-27, ISBN 9788478267101
  4. «Històric d'exposicions del Palau Robert». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2013].
  5. «Juli Soler i Lluís Estasen, dos excursionistes descobridors de la Vall d'Aran», Muntanya.net, s.d. [consulta 30 de juliol de 2013
  6. 6,0 6,1 Francesc Roma i Casanovas i Ramon Barnadas i Rodríguez, (redactors), «Presentació dels dos volums de Seduït per valls i cims. Juli Soler i Santaló.», Ed. CEC i Ed. Prames, 12 d'abril de 2012, ISBN 9788483216057
  7. reediciso per Garsineu Edicions, 2003, 71 pàgines, ISBN 9788495194558
  8. L'Avenç, 34 pàgines
  9. Ed. Tallers gràfics Hostench, 36 pàgines
  10. Ed. Tallers gràfics Hostench, 16 pàgines
  11. Ed. Subirana, 42 pàgines

Bibliografia[modifica]