Alós d'Isil

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaAlós d'Isil
Alos d'Isil-1.jpg
Alós, amb el campanar de l'església de Sant Lliser

Localització
Localització d'Alt Àneu respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 42′ 08″ N, 1° 05′ 39″ E / 42.70226667°N,1.09415278°E / 42.70226667; 1.09415278
Població
Total 32 hab. (2010)
Geografia
Altitud 1.268,6 m
Indicatius
Codi postal 25586
Modifica dades a Wikidata

Alós, o Alós d'Àneu), és un nucli de població pertanyent a l'Entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alós, del municipi d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà i a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran.[1] Ubicat a la zona més septentrional del terme municipal d'Alt Àneu, està situat a 1.268,6 Msnm, a la dreta de la Noguera Pallaresa.

El seu origen és medieval, car ja es troba mencionat a l'acta de consagració de la catedral d'Urgell, datada l'any 839, però de cronologia molt discutida. En època medieval el poble d'Alós era dividit en dos nuclis: Alós Sobirà i Alós Jussà; aquest últim és el poble actual.

Fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s'uní a Isil, juntament amb el poble d'Àrreu. Des de l'any 1999 forma l'entitat municipal descentralitzada d'Isil i Alós conjuntament amb Isil.

Quant al seu patrimoni, cal destacar l'església d'origen romànic de Sant Lliser, la qual és documentada l'any 1090. Actualment és un edifici d'època moderna, però encara conserva una bella portalada romànica decorada amb arquivoltes i dos relleus encastats a la façana. També és digne d'esment el Pont d'Alós, romànic. Són, a més, molt característiques les cases antigues amb balcons de fusta. Una d'aquestes cases, Cal Tort, casa pairal dels Arnalot, té capella pròpia, dedicada al Nen Jesús de Praga. També es troben dins del nucli de població d'Alós les restes de la capella de Sant Pere.

Cal esmentar també les restes de l'església de Santa Eulàlia, que fou el temple d'Alós Sobirà.[2]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La primera part del topònim, malgrat el fet que sigui tan curt, és la unió de l'arrel al- (pastura) i el sufix, també basc, -ós, molt present a la toponímia pirinenca, sense significat establert, tot i que hom apunta que fa referència a final de la vall. Al- pastures, -ós al final de la vall.

Festes[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat es celebren aquestes festes:

- Baixada de falles, primer dissabte de juliol (antigament a la revetlla de Sant Pere).

Les falles van ser altre cop baixades a Alós el 5 de juliol del 2014.

- Festa Major, el 27 d'agost, Sant Lliser, i el cap de setmana més proper.

L'Associació Cultural d'Alós, organització sense ànim de lucre, és una de les actuals promotores d'aquestes festivitats.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble d'Alós[modifica | modifica el codi]

Les cases del poble[3][modifica | modifica el codi]

  • Casa Arlí
  • Casa Berrós
  • Casa Borbó
  • Casa Borràs
  • Casa Cabaler
  • Casa Calbanet
  • Casa Cantiner
  • Casa Cardona
  • Casa Cardosenc
  • Casa Cosan
  • Casa Crestoner
  • Casa la Dida
  • Casa Eugènia
  • Casa Francisco
  • Casa Fuster
  • Casa Cardet
  • Casa Guillem
  • Casa Lliser de Sants
  • Casa Guitarra
  • Casa Janet
  • Casa Jaumetó
  • Casa Julià
  • Casa Manel
  • Casa Marieta
  • Casa Miquel
  • Casa Miqueu
  • Casa Mogat
  • Casa del Molí
  • Casa Nel
  • Casa Neu
  • Casa Paula
  • Casa Pean
  • Casa Peiró
  • Casa Peret de Son
  • Casa Pixeu
  • Casa Porgueres
  • Casa Pubill
  • Casa Ramon
  • La Rectoria
  • Casa Sanet
  • Casa Sants
  • Casa Sastre
  • Casa Sauet
  • Casa Sebastià
  • Casa Sentenac
  • Casa Susagna
  • Casa Tarrado
  • Casa Tariou
  • Casa Teixiner
  • Casa Tor
  • Casa Vinyau
  • Casa Xanet

Les bordes d'Alós[modifica | modifica el codi]

El terme del poble d'Alós, com molts d'altres dels Pallars, és ric en bordes, sovint agrupades en petits veïnats. Hi destaquen les Bordes de Moredo, la Borda de Sanç, la de Cabalet, les Bordes de Pina, la Borda de Socampo, prop de la qual hi ha el Refugi del Fornet, la del Pubill, la de Tariou, la de Petit, les Bordes d'Isil, les Cases de Bonabé, la Borda Perosa (les dues darreres, prop del lloc on hi ha l'Estació d'esquí de fons de Bonabé) i, ja a prop del límit amb la Vall d'Aran, la Cabana de Montgosso. És de destacar el paratge denominat les Bordes Esbalçades, on ja no queda ni rastre de les bordes a les quals fa esment el topònim.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

En el fogatge del 1553, Alós (Alos) declara[4] 11 focs laics i 3 d'eclesiàstics (uns 70 habitants).

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Alos (entendido comunmente por Alos de Esterri de Áneo para distinguirle de otro Alos del part. de Balaguer). Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, a la dreta de la Noguera Pallaresa. És un lloc batut pels vents del nord i del sud, amb un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 24 cases, escola de primeres lletres a la qual assisteixen 30 nens i l'església parroquial de Sant Lliser, servida per un rector de provisió diocesana i quatre beneficiats. Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt primes. El territori és de qualitat inferior per al conreu; al voltant està tot cobert de muntanyes amb boscos de pins i avets d'on s'extreu fusta per a llenya, i pastures excel·lents. S'hi produïa sègol, patates i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls i porcs. Hi havia caça de llebres, perdius i isards, i pesca de moltes i bones truites. Comptava amb 24 veïns (caps de casa) i 134 ànimes (habitants).

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Isil i Alós». Agrupació d'EMDs de Catalunya. [Consulta: 17 novembre 2015].
  2. Torres 2009.
  3. Montaña 2004.
  4. Mossèn Joan Riu, Mossèn Joan Amill i Mossèn Joan Guitarra; Joan de Puig, Guillem Canalp, Joan Barrau, Antoni Canalp, Peiretó Guitarra, Joanot Camporsí, Pei d'Amill, Blasi d'Amill, Guillem de Riu, Blasi Sabater i Joanot Tarion. Iglésias 1981, p. 78.
  5. Madoz 1845.
  6. AADD 2008.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • aadd. Guia de Museus i Equipaments Patrimonials de l'Alt Pirineu i Aran. Lleida: Garsineu Edicions, 2008, p.56. ISBN 978-84-96779-45-7. 
  • Benito i Monclús, Pere. «Castell d'Alós». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Gil». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Torres, Núria «Escenari dels Maquis». Sàpiens [Barcelona], núm. 84 data = octubre 2009, p. 67. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alós d'Isil Modifica l'enllaç a Wikidata