Àrreu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Àrreu (Alts Pirineus)».
Àrreu
Localització
Localització d'Alt Àneu respecte del Pallars Sobirà.svg
Localització d' Àrreu
Poble del terme d'Alt Àneu,
abans, de l'antic municipi d'Isil
Cases d'Àrreu
Cases d'Àrreu

• Regió
• Comarca
• Municipi
Catalunya Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Pallars Sobirà
Alt Àneu
Altitud 1,268.6 msnm
Població (2011)
  • Densitat
4 hab.
Coordenades 42° 39′ 47.36″ N, 1° 4′ 15.4″ E / 42.6631556,1.070944Coord.: 42° 39′ 47.36″ N, 1° 4′ 15.4″ E / 42.6631556,1.070944
Codi postal 25586

Àrreu és un poble del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1972 formava part de l'antic terme d'Isil.

Està situat a la dreta de la Noguera Pallaresa, a 1268,6 metres d'altitud, a l'esquerra del Torrent de la Mata de Borén, que centra una petita vall en el mig de la qual es troba el poble d'Àrreu. És a prop i al nord-oest de Borén i al nord, una mica més distant, de Sorpe. Tanmateix, aquest darrer poble queda enlairat damunt de la vall de la Noguera Pallaresa. El poble és als peus del contrafort sud-oriental de lo Faro i de la Serra de Sant Joan.

Una mica més enlairat a ponent del poble hi ha el veïnat de les Bordes d'Àrreu, o Àrreu de Dalt, a prop de la capella de la Mare de Déu de les Neus.

Capella de la Mare de Déu de les Neus

Com Alós d'Isil, fou un municipi independent fins al 1846, data en la qual s'uní a Isil.

Del seu patrimoni destaquen les restes del Castell d'Àrreu, l'església parroquial preromànica de Sant Sadurní, o Serni i la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII. Aquesta última destaca per tenir un carreu amb un crismó en relleu sobre la porta.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Segons Joan Coromines,[2] Àrreu, amb Arres i Arròs, parteix d'un ètim preromà bascoide, arro (agre, rònec).

Geografia[modifica | modifica el codi]

El poble d'Àrreu[modifica | modifica el codi]

Les cases del poble [3][modifica | modifica el codi]
  • Borda de Joan
  • Casa Cabanet
  • Casa Castellar
  • Casa Ferrer
  • Casa Faure
  • Casa Flocat
  • Casa Florentina
  • Casa Gervat
  • Casa Golet
  • Casa Gualet
  • Casa Jan
  • Casa Joan
  • Casa Joan de la Florentina
  • Casa Llirbat
  • Casa Nadal
  • La Rectoria
  • Casa Tomasa
  • Casa Tomeló

Història[modifica | modifica el codi]

Època moderna[modifica | modifica el codi]

En el fogatge del 1553, Arreu només declara[4] 1 foc laic (uns 5 habitants).

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[5] a Arreu. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada a la Vall d'Àneu, en un barranc envoltat de muntanyes molt altes, combatuda pels vents del nord i del sud. Gaudeix d'un clima bastant sa, però a causa del fred extrem, s'hi produeixen pulmonies i refredats amb febres. Tenia en aquell moment 6 cases i l'església parroquial de Sant Sadurní, servida per un rector de provisió diocesana o reial, segons el mes en què es produeix la vacant. Separada del poble hi ha una ermita poc notòria. Hi ha fonts a l'entorn, d'aigües molt fortes. El territori és de qualitat inferior, muntanyós i trencat; només hi ha uns 40 jornals de feina de cultiu, la resta són ermots. S'hi produïa sègol, patates, llegums i fenc i s'hi criava bestiar vacum, de llana, mules i cavalls, porcs i uns vedells denominats erchs, de grans banyes. Hi havia caça de llebres, conills, perdius i isards, a més d'animals nocius, com guineus, llops i óssos. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 25 ànimes (habitants). Fa esment que aquest poble era més amunt, a les Bordes d'Àrreu, però que el 1803 es va desprendre un gran allau de neu que s'endugué les 10 cases existents i va matar 17 persones.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Romaní 2011.
  2. Coromines 1994.
  3. Montaña 2004.
  4. Andreu Berniguer àlies Casan. Iglésias 1981, p. 78.
  5. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Coromines, Joan. «Àrreu». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256-889-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Gil». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 
  • Romaní, Daniel. «Pobles despoblats». Diari Ara [Barcelona], 13/10/2011, pàg. 30-31 [Consulta: 13 octubre 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àrreu