Mare de Déu de les Neus d'Àrreu

De Viquipèdia
Infotaula d'edifici
Mare de Déu de les Neus d'Àrreu
Imatge
Absis i façana nord de l'església
Dades
TipusEsglésia i edifici històric Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióS. XI - 
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud1.336,7 m Modifica el valor a Wikidata
PlantaUna sola nau capçada per un absis semicircular  (S. XI)
Ubicació
Entitat territorial administrativaAlt Àneu (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióÀrreu
 42° 39′ 47″ N, 1° 04′ 06″ E / 42.663151°N,1.068445°E / 42.663151; 1.068445Coord.: 42° 39′ 47″ N, 1° 04′ 06″ E / 42.663151°N,1.068445°E / 42.663151; 1.068445
Bé integrant del patrimoni cultural català
Identificador25325
Activitat
CategoriaEn bon estat
DiòcesiUrgell, arxiprestat del Pallars Sobirà
FestivitatMare de Déu de les Neus

La Mare de Déu de les Neus d'Àrreu és una ermita romànica del poble d'Àrreu, en el terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situada a la vall d'Àrreu, en un coster a ponent del poble d'Àrreu, e la dreta del Riu d'Àrreu i a l'esquerra del Barranc del Pinetar, a quasi 500 metres del poble, uns 80 metres més enlaire.

És un temple de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular, sobrealçat, més pel costat de migdia que pel septentrional. Té una porta senzilla al nord (façana poc habitual per a la porta en el romànic), amb un anagrama de Crist esculpit en un bloc de pedra. També té un petit campanar d'espadanya a la façana de ponent.

Descripció[modifica]

Es tracta d'una petita església d'una nau, amb absis semicircular sense decoració, excepte una petita cornisa en el punt on arrencava l'antiga coberta de l'absis, avui substituïda per la prolongació de la coberta de la nau i el mur de l'absis aixecat fins a l'alçada d'aquesta. Al centre de l'absis s'obre una petita finestra atrompetada. En el lateral nord s'obre una petita porta de mig punt. Sobre la porta, en un bloc de dimensions més grans, hi ha gravat un crismó de característiques similars als que amb freqüència es troben a les esglésies de la veïna Vall d'Aran. A ponent s'aixeca una petita espadanya. La seva restauració es va executar entre el període comprés de juliol 2012 a setembre 2013 i va comptar amb una inversió 200.000 euros. Va consistir en el drenatge perimetral dels murs i aportació de graves; l'arranjament de la coberta de la nau amb llosa rectangular de licorella; el desmuntatge i redefinició de la coberta de l'absis est; a les façanes, cosit d'esquerdes, redefinició de la capçalera de l'absis amb empostissat de fusta, reposició de mamposteria amb pedra recuperada i remarcat de l'arrebossat de calç de l'espadanya; i, a l'interior, reforços estructurals, enderroc i reproducció fidel de la volta de fusta de l'altar, restauració dels paraments interiors amb estucat i pavimentat.[1]

Història[modifica]

El 1803 una allau de neu va destruir l’antic poble d’Àrreu i va matar 17 dels seus habitants. L'ermita de la Mare de Déu de les Neus es va salvar de la destrucció provocada per l'allau.[2]

Referències[modifica]

  1. «El Departament de Cultura i l'Obra Social "la Caixa" presenten la restauració de sis monuments romànics de les Valls d'Àneu». web. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  2. Farràs Pérez, Lorena. «Àrreu, el poble sense carretera» p. 47. La Vanguardia, 14-09-2020. [Consulta: 24 gener 2022].

Bibliografia[modifica]

  • Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa; Sánchez i Boira, Imma. «Mare de Déu de les Neus d'Àrreu». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7. 
  • Gavín, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Son». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de les Neus d'Àrreu