Lleret

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de geografia políticaLleret

Localització
Localització de Lladorre respecte del Pallars Sobirà.svg
42° 37′ 10″ N, 1° 14′ 07″ E / 42.619325°N,1.2352425°E / 42.619325; 1.2352425
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiLladorre
Població
Total 20 hab. (2011)
Geografia
Altitud 1.392,6 m
Identificador descriptiu
Codi postal 25576
[més dades]

Lleret és un poble del terme municipal de Lladorre, a la comarca del Pallars Sobirà.

Està situat a ponent de Lladorre, bastant per damunt seu (uns 450 metres). Disten en línia recta 1,2 quilòmetres i, en canvi, per carretera, tres vegades més: 4,5 km. Estava al peu del camí que unia la Vall de Cardós amb el Vallat d'Estaon. És a prop de l'extrem sud-oest del terme municipal, a la dreta del Torrent de Blasi, a migdia del Serrat de Jou.

El poble, constituït per poc més d'una quinzena de cases, té l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià. A ponent, més enlairat que el poble, hi ha el Cortal de Blasi, i per dessota i a llevant, a mig camí de Lladorre, la Borda de Blasi.

Etimologia[modifica]

Lleret és, segons Joan Coromines,[1] un topònim romànic procedent del mot llatí aceretum (bosc d'aurons), amb l'article aglutinat: l'aseret > laseret > llaseret > llaeret > lleret.

Geografia[modifica]

El poble de Lleret està situat en una ampla carena que és un contrafort oriental de la serreta del Coll de Lleret, que separa la vall principal de Cardós del Vallat d'Estaon, quasi al límit del Parc Natural de l'Alt Pirineu. És un poble petit, amb poc més de quinze cases, que forma un sol carrer dividit en dos trams amb una placeta al bell mig, davant de l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià.

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Arnaldich
  • Casa Blasi
  • Casa Cabaler
  • Casa Terrassó
  • Casa Fonte
  • Casa Isidro
  • Casa Janantoni
  • Casa Llop
  • Casa Perot
  • Casa Poblador
  • Casa Rabassó
  • La Rectoria
  • Casa Sant
  • Casa Serrador
  • Casa Tamborí

Història[modifica]

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Leret declara 1 foc eclesiàstic i 4 de laics,[3] uns 40 habitants.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Lleret. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada damunt d'un turó, amb molta ventilació. El clima hi és fred, més que en cap dels pobles veïns. Tenia en aquell moment 9 cases i l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià, i al costat de les cases hi ha una font coberta amb aigua d'excel·lent qualitat, que abasteix els veïns del poble. El territori és muntanyós, arenisc i pedregós, amb muntanyes properes al poble, però despoblades d'arbres. S'hi produïa sègol, herbes de pastura i prunes, única fruita que s'hi coneix. S'hi criava vacum, ovelles i cabres. Hi havia una molta caça de perdius i d'isards. Comptava amb 17 veïns (caps de casa) i 101 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1996.
  2. Montaña 2004.
  3. Lo vicari; Arnau de la Font, Joan de la Font, Joanot Lleret i Joan Serrador. Iglésias 1981, p. 76.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Lleret». A: Onomasticon cataloniae. V L - N. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-844-X. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Lladorre». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]