Escàs

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaEscàs

Localització
Localització de Surp respecte del Pallars Sobirà.png
42° 27′ 52″ N, 1° 06′ 23″ E / 42.4644°N,1.10649°E / 42.4644; 1.10649
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Població
Total 28 hab. (2010)
Geografia
Altitud 1.003,1 m
Identificador descriptiu
Codi postal 25594
Modifica les dades a Wikidata

Escàs és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Surp.

És situat a 1.003,1 m alt, en un coster a l'esquerra del Riu de Caregue, a llevant del lloc on aquest riu es troba amb lo Rialbo per tal de formar el Riu de Sall.

El poble té l'església de Santa Coloma, sufragània de Sant Martí de Caregue.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines[1] atribueix l'origen d'Escàs no a l'adjectiu romànic escàs (avar, mesquí), sinó a una arrel basca, aska (vall, fossat, pastera...) amb el sufix -asse (paratge).

Geografia[modifica]

El poble d'Escàs[modifica]

Les cases del poble[2][modifica]

  • Casa Cappelat
  • Casa Cardaire
  • Casa Casó
  • Casa Coix
  • Casa Colinxaina
  • Casa Donzell
  • Casa Gros
  • Casa Guinsall
  • Casa Jana
  • Casa Joan Gros
  • Casa Lendo
  • Casa Madó
  • Casa Morera
  • Casa Peritx
  • Casa Peró
  • Casa Poblaire
  • Casa Pòlit
  • La Rectoria
  • Casa Remedi

Història[modifica]

Edat antiga[modifica]

Procedeix d'Escàs una destral de pedra polida, neolítica, conservada a la col·lecció Sala Molas de Vic.

Edat moderna[modifica]

En el fogatge del 1553, Scas declara 8 focs laics,[3] uns 40 habitants.

Edat contemporània[modifica]

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Escàs. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya elevada amb exposició al sud; la combaten tots els vents. El clima hi és una mica fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 9 cases i una font per a provisió dels seus habitants. L'església de Santa Coloma és annexa de la de Caregue. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses, en general de mala qualitat, i a la part nord hi ha alguns boscos poblats de pins. S'hi collia sègol, fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i de llana. Hi havia caça de conills, llebres i perdius i pesca de truites. Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 43 ànimes (habitants).

Referències[modifica]

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Jaume Vidal, Arnau Montaner, Joan Donzell, Pere Massa, Montserrat Millà, Salvador Joanico, Joan Pere i Arnau lo Moliner. Iglésias 1981, p. 70.
  4. Madoz 1845.

Bibliografia[modifica]

  • Coromines, Joan. «Escàs». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Surp». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externs[modifica]