Vés al contingut

Artis Pabriks

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaArtis Pabriks

(2010) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1966 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Jūrmala (Letònia) Modifica el valor a Wikidata
  Membre del Parlament Europeu per Letònia
1 de juliol de 2014 – present
  Ministre de Defensa de Letònia
3 de novembre de 2010 – 22 de gener de 2014
  Ministre d'Afers Exteriors de Letònia
21 de juliol de 2004 – 28 d'octubre de 2007
Dades personals
NacionalitatLetònia Letònia
Formació
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Riga Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Popular (1998–2007)
Societat pel Canvi Polític (2008–2011)
Unitat (2011–present)

Lloc webwww.artispabriks.lv

Facebook: pabriks.artis X: Pabriks Modifica el valor a Wikidata
Llista
Viceprimer ministre
23 gener 2019 – 14 desembre 2022
Membre del gabinet: primer gabinet Kariņš
Ministre de Defensa
23 gener 2019 – 14 desembre 2022 – Ināra Mūrniece →
Membre del gabinet: primer gabinet Kariņš
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Letònia

21 gener 2019 –
Diputat del Saeima
6 novembre 2018 – 31 gener 2019 (entrada al govern)
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Unitat

1r juliol 2014 – 5 novembre 2018 – Kārlis Šadurskis →

Circumscripció electoral: Letònia

Diputat del Saeima
23 gener 2014 – 5 juny 2014
Diputat del Saeima
18 octubre 2011 – 3 novembre 2011
Ministre de Defensa
3 novembre 2010 – 22 gener 2014
Diputat del Saeima
2 novembre 2010 – 4 novembre 2010
Diputat del Saeima
12 novembre 2007 – 2 novembre 2010
Diputat del Saeima
1r novembre 2007 – 12 novembre 2007
Diputat del Saeima
7 novembre 2006 – 16 novembre 2006
Ministre d'Afers Exteriors
21 juliol 2004 – 28 octubre 2007
← Rihards PīksMāris Riekstiņš →
Diputat del Saeima

Modifica el valor a Wikidata

Artis Pabriks (nascut el 22 de març de 1966) és un polític letó, membre del Parlament Europeu.

El 1992 es va graduar en Història a la Universitat de Letònia i es va doctorar en ciència política a la Universitat d'Aarhus el 1996. Després d'acabar els estudis, va esdevenir el rector de la Universitat de Ciències Aplicades de Vidzeme, una institució de nova fundació a Valmiera. Va coescriure el llibre: Letònia: el repte del canvi (2001), que fou republicat posteriorment conjuntament amb volums sobre Lituània i Estònia, sota el títol Els Estats Bàltics: Estònia, Letònia i Lituània (2002). Ambdós foren publicats per l'editorial Routledge.

Pabriks fou un dels membres fundadors del Partit Popular el 1998 i va esdevenir membre del Saeima el març de 2004. Fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors de Letònia el 21 de juliol de 2004, i va dimitir l'octubre de 2007 degut a desacords amb la direcció del Partit Popular, el qual va abandonar a continuació. El setembre de 2008 fou un dels membres fundadors del partit Societat pel Canvi Polític.

Fou professor visitant a la Universitat de Boğaziçi a Istanbul durant el primer semestre de l'any acadèmic 2009-2010.

Després de les eleccions legislatives de 2010, va entrar de nou al govern, en el càrrec de Ministre de Defensa.

El 2010 Pabriks va pretendre desbancar Spencer Oliver del càrrec de secretari general de general secretary de l'Assemblea Parlamentària de l'Organització per la Seguretat i la Cooperació Europea. Pabriks, amb el suport de la delegació letona, va dir que les regles de l'organització eren "bastant xocants des de la perspectiva d'una organització que està monitoritzant eleccions". S'hauria requerit la unanimitat menys un dels vots per fer fora Oliver, qui ocupava el càrrec de secretari general des de la creació de l'organisme el. Pabriks no va tenir èxit.[1]

Fou elegit pel Parlament Europeu a les eleccions letones al Parlament Europeu de 2014.

El 20 de setembre de 2015 Pabriks va opinar sobre una possible independència de Catalunya, afirmant que no veia cap normativa comunitària que exclogués Catalunya automàticament de la Unió Europea en cas que aquesta es produís.[2]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Smith, Ben. «An election in Copenhagen» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2022].
  2. «L'exministre letó d'Afers Estrangers no veu cap normativa que exclogui de la UE una Catalunya independent». [Consulta: 20 setembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]