Nicolas Sarkozy

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sarkozy)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaNicolas Sarkozy
Flickr - europeanpeoplesparty - EPP Summit October 2010 (105).jpg
 23è President de la República Francesa
6è de la V República
66è Copríncep d'Andorra
16 de maig de 2007 – 15 de maig de 2012
Primer ministre François Fillon
 Ministre de l'Interior, Seguretat Interior i Llibertats locals
7 de maig de 2002 – 31 de març de 2004

31 de maig de 2005 – 26 de març de 2007
 Ministre d'Estat, d'Economia i Finances
31 de març de 2004 – 29 de novembre de 2004
 Ministre de Pressupostos
30 de març de 1993 – 11 de maig de 1995
 Ministre de Comunicacions
11 de juliol de 1994 – 11 de maig de 1995
Catherine Trautmann
Vacant entre el 11.05.95 i el 03.06.97
 Portaveu del Govern
30 de març de 1993 – 19 de gener de 1995
 Batlle de Neuilly-sur-Seine
29 d'abril de 1983 – 7 de maig de 2002
Dades biogràfiques
Naixement Nicolas Sarközy de Nagy-Bocsa
28 de gener de 1955 (1955-01-28) (62 anys)
París, França
Nacionalitat Francesa
Religió Catòlic Romà
Alma mater Universitat de París Nanterre
Institut d'Estudis Polítics de París
Universitat de París
Liceu Chaptal
Activitat professional
Ocupació Polític i advocat
Altres dades
Partit polític RPR (1976-2002)
UMP (2002-2015)
Els Republicans (des de 2015)
Cònjuge Marie-Dominique Culioli (div. 1996)
Cécilia Ciganer Albeniz (div. 2007)
Carla Bruni
Fills
Pares Paul SarkozyAndrée Mallah
Germans
Premis i reconeixements
Signatura

Facebook: nicolassarkozy Twitter: NicolasSarkozy Instagram: nicolassarkozy IMDB: nm0765324
Modifica dades a Wikidata

Nicolas Sarkozy Nicolas Sarkozy (pàg.) (París, 28 de gener de 1955) és un polític francès, president de la República francesa i copríncep d'Andorra entre 2007 i 2012, va ser ministre de l'Interior (2005-2007), en el govern de Dominique de Villepin. Des de 2005, és el president del partit polític conservador Els Republicans). El setembre de 2014 va anunciar el retorn a la primera línia política.[1]

Biografia[modifica]

Nicolas Sarkozy, fill de Pál Sarkozy de Nagybocsa (Nagybócsai Sárközy Pál, en hongarès), nascut a Budapest el 1928 en una família pertanyent a la petita aristocràcia. El seu títol nobiliari té l'origen en una concessió de 1628 de l'Emperador Ferran II, rei de Bohèmia i Hongria, a un avantpassat seu, distingit en les guerres contra els turcs. El 1944, amb l'arribada de les tropes soviètiques, la família Sarkozy pateix l'expropiació de les propietats i es veu forçada a l'exili. S'inicia llavors una llarga etapa de peregrinació per Europa, que els durà a Àustria i Alemanya, on Pál coneixerà un reclutador de la Legió estrangera francesa, a la qual s'enrola per un període de cinc anys i inicia la formació militar a Algèria. No obstant això, la carrera se li trunca en ser declarat inútil per a ser enviat a la guerra d'Indoxina, i el 1948 és desmobilitzat a Marsella. Es canvia el nom de Nagybócsai Sárközy Pál, per la forma afrancesada de Paul Sarkozy de Nagy-Bocsa. Es fa publicitari i el 1949 es casa amb Andrée Mallah, la filla d'un cirurgià de París, estudiant de dret, i jueva sefardita convertida al catolicisme.

El 1952 neix el primer fill de la parella, Guillaume, futur director d'empreses del sector tèxtil. Tres anys més tard, el 1955, neix Nicolas. I el 1958 neix François, el tercer fill, que serà pediatre i investigador en biologia. El 1959, quan Nicolas Sarkozy té quatre anys, son pare Paul es divorcia de sa mare i abandona el domicili conjugal, cosa que obliga sa mare a reprendre els estudis i a dedicar-se a l'advocacia per sostenir la família. Durant la infància de Sarkozy, son pare no va aportar cap mena d'ajuda financera a la seva exfamília, malgrat que havia fundat una empresa de publicitat i tenia una bona situació financera. La família vivia en un antic casal que va ser propietat de son avi, Benedict Mallah, al districte 17è. La família posteriorment es va mudar a Neuilly-sur-Seine, un dels municipis més elitistes de l'Illa de França, a l'oest del 17è districte, als encontorns de París. Segons Sarkozy, son avi gaullista va tenir una influència major que son pare, a qui veia molt poc sovint. Son avi, un jueu sefardita de naixença, originari de Tessalònica, es va convertir al catolicisme en casar-se amb l'àvia de Sarkozy, una francesa catòlica de naixença, i per aquesta raó va ser criat en la fe catòlica. Nicolas Sarkozy, com els seus germans, va ser batejat i és catòlic practicant. Sarkozy va dir fa poc que un dels seus models ideològics va ser el papa Joan Pau II. Paul, el pare de Sarkozy, no va ensenyar l'idioma hongarès ni a ell ni als seus germans ni hi ha cap evidència que mirés d'educar als seus fills en el rerefons cultural del seu país.

Sarkozy va manifestar que haver estat abandonat per son pare li ha modelat el caràcter actual. Quan era un jove adolescent se sentia inferior als seus acabalats companys de classe. Se sentia insegur (per ser baixetó, ja que fa 165 cm, i pels pocs diners de la seva família en comparació amb els seus veïns), i s'ha dit que va acumular un gran ressentiment cap al pare absent. «El que em va fer el que sóc ara fou la suma de totes les humiliacions que vaig sofrir a la infància». Sarkozy va estar casat amb Cecilia, de qui es va divorciar el 18 d'octubre de 2007, després molts mesos de rumors públics sobre aquest desenllaç, a causa de les infidelitats de tots dos des de l'any 2005: Cecilia amb el publicista Richard Attlias i Nicolas amb Anne Fulda, periodista de Le Figaro. Segons la seva advocada, Michèle Cahen, la parella es va presentar davant un jutge, que els va atorgar el divorci després d'11 anys de matrimoni. En l'àmbit acadèmic, Sarkozy és llicenciat per la Universitat de París X Nanterre i ha exercit d'advocat. També va estudiar en l'Institut d'Études Politiques de París (més conegut com a «Ciències Po», forma truncada de «Ciències Polítiques»), on no va rebre el títol perquè no assolí prou nivell d'anglès. El 2004 va decidir de començar a col·leccionar segells per conrear una imatge de mandatari "més reposat", després de rebre ajuda de la reina Isabel II d'Anglaterra. Des de finals de 2007 se'l relacionava amb Carla Bruni, exmodel i cantant italiana, amb la qual va contraure matrimoni el 2 de febrer de 2008 al Palau de l'Elisi de París, segons l'emissora francesa RTL.

Ha ocupat algunes carteres ministerials, com la de finances i la d'interior, i ha estat batlle de Neuilly-sur-Seine, un municipi tocant a París. Va guanyar les Eleccions presidencials franceses de 2007 amb el 53,06% dels vots, superant la candidata socialista Ségolène Royal que en va rebre el 46,94%.

Carrera política[modifica]

Sarkozy va començar la carrera política als 22 anys, en ser elegit conseller municipal de la ciutat de Neuilly-sud-Seine. Després en va ser elegit batlle i va exercir el càrrec de 1983 a 2002. El 1988 va aconseguir l'acta de diputat del Parlament Francès. Des de 1993 fins a 1995, va ser ministre de Pressupost i portaveu de l'Executiu en el gabinet d'Édouard Balladur. Durant la major part de l'inici de la seva carrera, Sarkozy va ser el delfí de Jacques Chirac. No obstant això, cap al 1995, s'havia distanciat de Chirac i va promoure el primer ministre Édouard Balladur per president. Després que Chirac guanyés les eleccions, Sarkozy va perdre el càrrec de ministre de Pressupost i va restar allunyat dels cercles de poder. Es diu que Chirac va considerar que Sarkozy l'havia traït fent costat a Balladur.

Ministre[modifica]

El 2002, després de ser reelegit president de la República Francesa, Jacques Chirac va designar Sarkozy ministre de l'Interior en el gabinet del primer ministre Jean-Pierre Raffarin, malgrat la mútua desconfiança. Després de la reorganització del gabinet de 31 de març de 2004, Sarkozy va ser nomenat ministre d'Economia, Finances i Indústria. Sarkozy va aplicar una política liberal, però amb alguna intervenció. Al setembre de 2004 va supervisar la reducció de l'accionariat del govern de France Télécom del 50,4% al 41%. Va arribar a un acord segons el qual la venda al detall en les principals cadenes de França intentaria abaixar els preus al detall una mitjana del 2%; l'èxit d'aquesta mesura és discutible, i hi ha estudis que suggereixen que la disminució va ser més propera a l'1%. Sarkozy va evitar de prendre una decisió sobre l'ISF (l'impost de solidaritat sobre la fortuna), que és considerat un símbol ideològic per l'esquerra. Dintre de la UMP, van continuar les relacions tibants entre Sarkozy i Chirac en conèixer-se les intencions de Sarkozy d'aconseguir la direcció del partit després de la dimissió d'Alain Juppé. Al novembre, després de les eleccions internes del partit, Sarkozy es va convertir en líder de la UMP, en obtenir el 85% dels vots. Després d'un acord amb Chirac, va dimitir com a ministre. Després de dimitir també com a diputat, Sarkozy va ser reelegit el 13 de març de 2005 a l'Assemblea Nacional. Després del fracàs del referèndum de la Constitució Europea a França i la dimissió del primer ministre Raffarin, Sarkozy va tornar a ocupar la cartera d'Interior en el nou govern de Dominique de Villepin, el 31 de maig de 2005.

Va accedir a la cartera d'Interior quan França afrontava problemes socials i d'ordre públic. La seva política de «resistència contra el crim», que va incrementar la presència de la policia en els carrers, va ser ben vista per una bona part de la població. No obstant això, alguns van sentir que es vulneraven els drets civils i va perdre suport entre les capes menys afavorides de la societat. Una altra crítica era que la política de Sarkozy era més un espectacle que no pas mesures realment eficaces. Cap al final del seu ministeri, les seves decisions n'havien fet una figura polèmica a França. El 2004 Sarkozy va publicar un llibre titulat La República, sobre les religions i l'esperança, on deia que els joves no haurien de ser educats només en valors seglars o republicans. També va advocar per reduir la separació entre Església i Estat, i atorgant subsidis oficials als clergues musulmans perquè divulguessin valors francesos.

President[modifica]

El 6 de maig de 2007 guanya les eleccions presidencials, i es converteix en president de la Cinquena República Francesa el 16 de maig, amb François Fillon de primer ministre. Posteriorment se'l va acusar d'haver rebut finançament per a la seva campanya electoral de Moammar al-Gaddafi.[2]

En la XXI Cimera bilateral anual entre França i Espanya va anunciar la cooperació per lluitar contra el terrorisme, el tràfic de drogues, així com per permetre la unió ferroviària a través de l'alta velocitat i de línies d'alta tensió elèctrica entre França i Espanya.

Europa[modifica]

El primer dia de ser president de França, Nicolas Sarkozy va viatjar a Berlín, on es va entrevistar amb la cancellera alemanya, Angela Merkel. Ambdós mandataris van subratllar l'amistat francoalemanya i el compromís amb la Unió Europea. Durant la primera cimera del Consell de la Unió Europea al juny del 2007, Sarkozy va participar activament en les reunions que van servir perquè s'arribés a un acord entre els estats membres de la Unió entorn del Tractat de reforma institucional. El 14 de juliol següent, tropes dels 27 països de la Unió Europea van desfilar juntes per primera vegada en els Camps Elisis de París, amb motiu de la festa nacional francesa, en una cerimònia encapçalada per Sarkozy.

Les eleccions presidencials del 2012[modifica]

El 22 d'abril de 2012, amb el 28,63% dels vots (o sigui 10.272.705) a la primera volta de les eleccions,[3] François Hollande es va situar com a candidat més votat, enfront de Nicolas Sarkozy, cosa que li permetia l'accés a la segona volta del 6 de maig del 2012.

Mandats.[modifica]

  • Ministre d'Estat, ministre de l'Interior i d'Ordenació del Territori: 2005-2007
  • Ministre d'Estat, ministre d'Economia i Finances: març-novembre de 2004.
  • Ministre d'Estat, ministre de l'Interior, Seguretat Interior i Llibertats Locals: 2002-2004.
  • Ministre de Comunicació: 1994-1995.
  • Ministre de Presupuestos i portaveu del Govern: 1993-1995
  • Mandats electorals:
  • És escollit president de la República Francesa:2007.
  • Membre de l'Assemblea Nacional de França en Alts del Sena : 1988-1993 (es va convertir ministre el 1993) / 1997-2002 (es va convertir en ministre eL 2002) / Març-maig de 2005 (es va convertir en ministre el 2005)
  • Batlle de Neuilly-sur-Seine: 1983-2002.
  • Membre del Consell Municipal de Neuilly-sur-Seine: 1977-1983.
  • President del Consell General d'Alts del Sena: 2004-2007
  • Vicepresident del Consell General d'Alts del Sena: 1986-1988.
  • Membre del Consell General d'Alts del Sena: 1985-1986.
  • Membre del Consell Regional d'Illa de França: 1986-1988.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Precedit per:
Jacques Chirac
President de la República Francesa
Escut del la República Francesa

20072012
Succeït per:
François Hollande
Precedit per:
Jacques Chirac
Copríncep d'Andorra
Andorra

2007-2012
amb Joan Enric Vives i Sicília (2007–2012)
Succeït per:
François Hollande
Precedit per:
Daniel Vaillant
Ministre de l'Interior, Seguretat Interior i Llibertats locals
2002-2004
Succeït per:
Dominique de Villepin
Precedit per:
Dominique de Villepin
Ministre de l'Interior, Seguretat Interior i Llibertats locals
2005-2007
Succeït per:
François Baroin
Precedit per:
Francis Mer
Ministre d'Estat, d'Economia i Finances
2004
Succeït per:
Hervé Gaymard
Precedit per:
Martin Malvy
Ministre de Pressupostos
1993-1995
Succeït per:
François d'Aubert
Precedit per:
Alain Carignon
Ministre de Comunicacions
1994-1995
Succeït per:
Catherine Trautmann
Vacant entre el 11.05.95 i el 03.06.97
Precedit per:
Louis Mermaz
Portaveu del Govern
1993-1995
Succeït per:
Philippe Douste-Blazy
Precedit per:
Achille Peretti
Alcalde de Neuilly-sur-Seine
Neuilly-sur-Seine

19832002
Succeït per:
Louis-Charles Bary
Precedit per:
Philippe Séguin
President del RPR
Interinament

1999
Succeït per:
Michèle Alliot-Marie
Precedit per:
Alain Juppé
Interinament Jean-Claude Gaudin
President de l'UMP
UMP

20042007
Succeït per:
Dissolució del càrrec
Interinament Jean-Claude Gaudin

Referències[modifica]

  1. «El retorn de Sarkozy a la carrera política sacseja frança». Diari Ara, 23-09-2014.
  2. Financement de Sarkozy en 2007: le fils Kadhafi pourra-t-il dire ce qu'il sait ? (en francès). La Dépêche, 30/4/2015. 
  3. «Présidentielle: Hollande a obtenu 10.272.705 voix, Sarkozy 9.753.629 au 1er tour» (en francès). Le Point, 25-04-2012. [Consulta: 6 maig 2012].