Pere Aldavert i Martorell

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Pere Aldavert)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Aldavert i Martorell
Naixement 1850
Barcelona
Mort 1932 (81/82 anys)
Barcelona
Ocupació periodista, escriptor i polític
Modifica dades a Wikidata
Tomba de Pere Aldavert i el seu amic i col·laborador Àngel Guimerà al Cementiri de Montjuïc

Pere Aldavert i Martorell (Barcelona 1850 - íd. 1932) fou un periodista i polític català. Fou un dels més entusiastes impulsors dels inicis del moviment catalanista, del qual fou un personatge clau.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Amic i col·laborador d'Àngel Guimerà, amb només 20 anys va participar amb ell i Francesc Matheu en la creació de l'entitat Jove Catalunya el 1870,[1] en un principi de caràcter cultural però cada cop més polititzada. També col·laborava amb el setmanari La Gramalla, el seu òrgan oficial. El 1871 inicià la publicació de la revista La Renaixença (diari des del 1881) i que es mantingué fins al 1905, en bona part gràcies a la seva tenacitat i als seus articles escrits en un llenguatge planer i molt viu.[1]

Col·laborà destacadament amb la Lliga de Catalunya, i després amb el projecte unitari de la Unió Catalanista, a la primera assemblea de la qual (1892) intervingué en la discussió i aprovació de les Bases de Manresa.[1] Els seus seguidors van promoure la creació de l'Associació Popular Regionalista, des d'on defensaren els seus plantejaments polítics radicals. La seva influència declinà amb l'arribada de les noves generacions nacionalistes que l'apartaren de la direcció de la Unió Catalanista,[1] ja que es mantingué sempre fidel als seus plantejaments originaris. Va continuar publicant els seus articles en diverses publicacions.

Obres[modifica | modifica el codi]

Edició de 1906 de Feyna nova
  • Nòs amb nòs (1904)
  • A la taleia (1906)
  • Furgant pertot arreu (1906)
  • Cantant i fent la meva (1906)
  • Feina vella (1906)
  • D'altres temps (1906)
  • Feina nova (1906)
  • Dels anys de la fàccia (1907)
  • Encara són de moda (1907)
  • A vol d'ocell (1907)
  • Per matar l'estona (1907)
  • Per fer la dotzena (1908)
  • A salt de mata (1908)

Fons personal[modifica | modifica el codi]

El seu fons personal es conserva a la Biblioteca de Catalunya,[2] on ingressà juntament amb la documentació d'Àngel Guimerà. Inclou documentació personal, correspondència, originals d'articles de Pere Aldavert (molts d'ells inèdits), fotografies i altra documentació. A l'Arxiu Nacional de Catalunya.[3] es conserva igualment un conjunt de documentació produïda en funció de la seva activitat periodística, i alguna correspondència.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 22
  2. Fons Pere Aldavert. Biblioteca de Catalunya
  3. «Pere Aldavert». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • FLORENSA I SOLER, Núria:"Pere Aldavert: autobiografia d'un catalanista", Monte Catano, núm. 6 (2003), p. 111-132.
  • Carola Duran i Tort Pere Aldavert, una vida al servei de l'ideal Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006
  • FLORENSA I SOLER, Núria: Pere Aldavert: l'home, el periodista i el polític catalanista, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2007. Pròleg de Josep FONTANA.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Pere Aldavert i Martorell a Viquitexts, la biblioteca lliure.