Antic Institut Ravetllat-Pla
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Adolf Florensa i Ferrer | |||
| Construcció | 1930 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta-Guinardó (Barcelonès) i Barcelona | |||
| Localització | Av. Mare de Déu de Montserrat, 114-132 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42473 | |||
| Id. Barcelona | 2785 | |||
Antic Institut Ravetllat-Pla és un edifici de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, dins dels jardins del Doctor Pla i Armengol.
Descripció[modifica]
L'antic institut Ravetllat-Pla es troba en una finca situada entre l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, el Torrent d'en Melis, el carrer Cartagena i la Ronda del Guinardó, a tocar de l'Hospital de Sant Pau. En aquest terreny hi ha un gran jardí, l'edifici principal de l'institut i les cavallerisses. Tot el recinte queda tancat per un mur amb la porta d'entrada al carrer de la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta porta està formada per dos pilars, que aguanten gerros amb flors de pedra, que fan de suport per la reixa de ferro forjat; a banda i banda hi ha dues portes d'arc de mig punt i, a continuació, dues finestres, també d'arc de mig punt.[1]
La casa té forma de T i aprofita el desnivell del terreny per fer una planta més en l'ala orientada de N a S. La façana principal es troba en el cos orientat de O a E i dona al carrer Mare de Déu de Montserrat. Consta de planta baixa, un pis i unes golfes i té coberta a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La porta principal és d'arc de mig punt adovellat i a banda i banda s'obren finestres allindades cobertes amb una reixa de ferro forjat. Al primer pis s'obre, al centre, una galeria de tres arcs de mig punt amb columnes dòriques. Als costats, i una mica desplaçades cap a baix, s'obren dues finestres amb la llinda decorada amb un arc conopial en relleu. A les golfes hi ha un ull de bou. La façana té un coronament mixtil·líni que està resseguit per una motllura llisa sobre la qual reposen gerros amb flors de pedra. Tota la façana està arrebossada i pintada excepte l'emmarcament de les obertures i la motllura superior.[1]
L'altre cos, adossat de forma perpendicular a l'anterior, consta de planta baixa i tres pisos i té la coberta a quatre vessants. La façana, orientada cap al jardí, té un eix de simetria marcat per la porta d'entrada. Aquesta és d'arc de mig punt i està emmarcada per dues columnes dòriques que sostenen un entaulament que sobresurt del pla de la façana. Als costats s'obren quatre parells de finestres, dues per banda, d'arc de mig punt. El mur als extrems, on s'ubiquen els últims parells de finestres, sobresurt lleugerament. El parament està pintat imitant carreus de punta de diamant i dovelles a les finestres. Al centre del primer pis hi ha una porta allindanada emmarcada per dues pilastres que acaben amb mènsules que aguanten un frontó triangular amb el timpà buit; a banda i banda unes volutes reposen sobre les pilastres. Aquesta porta dona a un petit balcó amb la barana de balustres i pilars rematats amb boles als extrems; l'entaulament de la planta baixa li fa de llosana. Als costat s'obren quatre finestres dobles, seguint els eixos longitudinals de les del pis inferior, amb la llinda i l'ampit motllurats. En aquest nivell el mur als extrems també sobresurt. El parament està pintat creant grans rectangles que decoren els espais buits. Al segon pis s'obre una galeria que ocupa tot el nivell. Fa de tancament una barana de balustre amb un seguit de pilars on reposen columnes les quals aguanten un entaulament. Als extrems el mur sobresurt lleugerament i aquí les columnes són substituïdes per dos pilars que aguanten un entaulament sobre el qual hi ha un frontó sense decoració. Al pis superior, l'espai de la galeria és ocupat per una terrassa amb barana de balustres i pilars que sostenen boles de pedra. S'obren a la terrassa portes d'arc de mig punt.[1]
A banda i banda d'aquesta ala s'adossen dos cossos, el sud molt més gran que el nord, de planta baixa, un pis i terrat. A la planta baixa s'obren finestres rectangulars i el parament està pintat imitant carreus en punta de diamant, igual que el cos principal. Al segon pis un seguit d'obertures d'arc de mig punt donen pas a una galeria. La terrassa superior queda tancada per una barana de balustres.[1]
Molt a prop de la casa hi ha les cavallerisses que són unes naus de planta rectangular amb teulada a doble vessant.[1]
Repartits pel jardí hi ha fonts i escultures que actualment es troben en molt mal estat de conservació.[1]
Història[modifica]
L'Institut Ravetllat-Pla va ser fundat l'any 1919 pel veterinari Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923) i el metge Ramon Pla i Armengol (1880-1958) per a l'estudi de la etiopatogènia de la tuberculosi. Allà van gestar una teoria que les institucions mèdiques de l'època van considerar heterodoxa perquè no era verificable. Investigant amb els cavalls que tenien a la finca van desenvolupar dos productes contra la tuberculosi, l'Hemo-antitoxina i el Sèrum Ravetllat-Pla, coneguts popularment com a "sang de cavall". L'Institut disposava d'unes cavallerisses amb més de 100 cavalls. Davant de la negativa de les institucions oficials de fabricar els productes es van convertir en una empresa privada que elaborava i comercialitzava els dos medicaments.[1][2][3]
Durant la Guerra Civil, la casa va acollir al Govern Basc durant el seu exili a Barcelona.[1] En concret, Manuel de Irujo, exercint de cap de la delegació del Govern Basc a Barcelona (Delegación General de Euzkadi en Catalunya), hi fixà la seva residència particular.[4]
L'any 2009, Núria Pla Montseny (1917-2011), filla de Ramon Pla i directora de la institució des de 1940, va donar l'arxiu de l'Institut a la Unitat d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquest arxiu conté tot el material científic i comercial generat per l'Institut durant el seu funcionament.[5][2][6][1]
Núria Pla va morir l'any 2011 sense descendència. En un principi tenia la intenció de cedir la finca a l'Ajuntament de Barcelona, juntament amb una important col·lecció de 800 peces de mobiliari, escultura i orfebreria, però poc abans de la seva mort va fer un nou testament on va llegar-ho tot a la Fundació Privada Ramon Pla Armengol. Després d'un litigi entre l'Ajuntament i la Fundació es va arribar a un acord: a l'immoble es va crear un museu amb la col·lecció de la doctora (Museu Núria Pla). La Fundació gestiona el museu però va cedir la titularitat de la parcel·la al consistori. La rehabilitació del jardí, a càrrec de l'Ajuntament,[1][7][8][9] es van inaugurar el desembre del 2019 amb el nom de jardins del Doctor Pla i Armengol.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 «Antic Institut Ravetllat-Pla». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 Fitxa del fons Institut Ravetllat-Pla al Servei d'Arxiu de Ciències
- ↑ Lugo, Sara. «Ciència, indústria i ideologia: l'Institut Ravetllat-Pla». UAB Divulga., Octubre 2011. [Consulta: 10 maig 2012].
- ↑ El entorno vasco de García Bacca
- ↑ Molero Mesa, Jorge i Gutiérrez García, José Manuel.«Recuperació del nostre patrimoni historicocientífic. La biblioteca de l'Institut Ravetllat-Pla, a la UAB» Biblioteca informacions. Publicació del Servei de Biblioteques de la UAB. Núm. 34. Gener de 2008
- ↑ Institut Ravellat Pla al bloc Memòria dels barris
- ↑ Montañes, José Ángel «Una colección en el aire» (en castellà). El País, 06-05-2012 [Consulta: 14 maig 2012].
- ↑ «L'incert futur de la col·lecció Pla». Arxivat de l'original el 2012-05-28. [Consulta: 10 maig 2012].
- ↑ Que ha passat amb el projecte de la finca ravellat-pla bloc memòria dels barris
- ↑ «Barcelona recupera 3,6 hectàrees verdes amb l'obertura dels jardins del Doctor Pla i Armengol». beteve.cat, 15-12-2019 [Consulta: 20 juny 2020].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antic Institut Ravetllat-Pla |
- «Antic Institut Ravetllat-Pla». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- «Antic Institut Ravetllat-Pla». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- «Antic Institut Ravetllat-Pla». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 abril 2012].