Joan Vilella Estivill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Joan Vilella i Estivill)
Infotaula de personaJoan Vilella Estivill

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1867 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 juliol 1925 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata

Joan Vilella Estivill (Reus, 6 de maig de 1867 - 29 de juny de 1925) va ser un empresari català.

Fill de Joan Vilella Llauradó, important empresari reusenc i pare de Joan i Gaietà Vilella Puig, va cursar a Barcelona estudis superiors de comerç i s'incorporà a la indústria familiar. A la seva ciutat continuà treballant amb el seu germà Ramon, i va ser gerent de l'empresa familiar "Juan Vilella, S. en C,". Va continuar la refineria de petroli "La Pensilvània", que havia fundat el seu pare,[1] empresa que, segons Carles Sudrià i Triay, cap al 1910 diu que: "sembla que es tractava d'una de les instal·lacions més importants i millor organitzades d'Espanya, amb capacitat per produir 8 milions de litres anuals, amb mercats a Catalunya, a València i a l'interior de la península".[2] La gasolina es distribuïa a través dels ports de Tarragona i de Cambrils, i durant la Primera Guerra Mundial se'n va incrementar molt la producció i el transport. Va fundar "Vilella Hermanos", un conjunt d'empreses que englobaven diferents sectors d'activitat, en particular relacionada amb els fruits secs i les farines. Invertí i dirigí altres empreses, algunes de barcelonines, com La Vidriera Barcelonesa, la més important. També dirigí La Botonería Barcelonesa i Gijón Fabril, S.A.[1] El 1914 va comprar a Barcelona la Casa Macaya,[3] venuda després pels seus hereus a La Caixa. El 1903 va ser president de la Cambra de Comerç i Indústria de Reus, càrrec del qual va dimitir el 1905 per dedicar-se més intensament a les empreses familiars. Va morir a la seva casa de camp, el Mas de Vilella, prop de Reus, el 1925.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 682. 
  2. Sudrià, Carles «El consum del petroli en la industrialització catalana (1860-1936)». Recerques, núm. 23, 1990, pàg. 188.
  3. «Palau Macaya: coneix el Centre». Obra Social La Caixa. La Caixa. Arxivat de l'original el 2015-04-17. [Consulta: 6-IV-2015].
  4. Memòria 1886-1986. Reus: Cambra de Comerç i Indústria, 1988, p. 14-15.