Joan Vilella Llauradó
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 desembre 1842 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 9 març 1894 (51 anys) Reus |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 24 febrer 1891 – 5 gener 1893 Circumscripció electoral: Tarragona | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Industrial |
| Partit | Partit Demòcrata Possibilista |
Joan Vilella Llauradó (Reus, 27 de desembre de 1842 - 9 de març de 1894) va ser un industrial i polític català, pare de Joan Vilella i Estivill i avi de Gaietà i Joan Vilella Puig.
Fill d'una família de petits menestrals, es va fer ric aviat amb el patrocini de Jaume Padró i de Felip Font. El 1866 va fundar una empresa, "Vilella hermanos", que es dedicava bàsicament als fruits secs i a les farines. El 1880, fundà, entre una gran polèmica i amb els atacs furibunds de la premsa satírica de l'època, una refineria d'olis minerals batejada amb el nom de "La Pensilvània", que sembla que es tractava d'una de les instal·lacions més importants i millor organitzades de l'estat espanyol, amb la qual acumulà una gran fortuna. Políticament liberal, milità al Partit Republicà, i va ser regidor a l'ajuntament de Reus,[1] diputat provincial i diputat a corts,[2] elegit a les eleccions de 1891 pel Partit Demòcrata Possibilista.[1] El 1879 havia estat vicepresident d'un Comitè Democràtic Possibilista a Reus, organitzat per Felip Font i on hi participaven Jaume Padró, Antoni Molner, Marià Grases i Teodor Salvadó entre altres. I el 1888 encara formava part de la junta del Casino Republicano Posibilista, fundat aquell any, i on hi havia, també a la junta, Antoni Soler, Jaume Padró, Jaume Aguadé, Teodor Salvadó i Marià Grases.[3] El ràpid ascens social i el seu creixent poder econòmic el van portar a ser president del Consell d'Administració de la Companyia Reusenca de Tramvies, del Centre de Lectura, membre de la Junta de Govern del Banc de Reus, i de "Juan Vilella y Compañía", i ocupà dues vegades la presidència del Sindicato Español de Sociedades Petrolíferas.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 682-683.
- ↑ «Fitxa del Congrés dels Diputats».
- ↑ Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 70 i 95. ISBN 8460418499.