Jaume Padró i Ferrer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJaume Padró i Ferrer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1826 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1911 Modifica el valor a Wikidata (84/85 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomerciant, dibuixant Modifica el valor a Wikidata

Jaume Padró i Ferrer (Reus, 1826 - Barcelona, 1911) va ser un comerciant i dibuixant català.

Fill d'un manresà instal·lat a Reus al final de la guerra del francès, va dedicar-se al comerç de teixits. Afiliat primer al partit Liberal, a la revolució de 1868 es declarà republicà federal i va ser membr de les dues Juntes Revolucionàries de Reus. Més tard milità a les files de Castelar al Partit Possibilista, i va tenir càrrecs als comitès del partit, a l'Ajuntament i a la Diputació Provincial. Després de la Restauració de 1874 s'apartà de la política,[1] encara que el 1879 va formar part del Comitè Democràtic Possibilista de Reus juntament amb Felip Font, Joan Vilella i Llauradó, Marià Grases, Teodor Salvadó i altres quan Josep Güell i Mercader en va ser apartat, un Comitè que volia impulsar la reorganització del partit a Reus i a la comarca.[2]

Aficionat a l'astronomia, cap al 1865 va descobrir Camille Flammarion, i en va ser divulgador de les seves teories espiritistes, cosa que despertà un cert escepticisme entre els seus conciutadans. Però Padró destacà per la seva qualitat de dibuixant, sobretot pel retrat. Tenia gran habilitat per dibuixar les persones, i prenia apunts al carrer si veia personatges interessants. Segons Eduard Toda «tot Reus passà per les carteres d'apunts d'En Padró, és a dir, los personatges del dia i las notabilitats del carrer».[1] Alguns dels seus retrats s'han conservat.

Va ser president del Centre de Lectura de Reus.[3] El 1884 va ser un dels signants del document fundacional de l'Associació Catalanista de Reus.[4] Va morir a Barcelona als 85 anys.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Don Jaume Padró i Ferrer». Revista del Centre de Lectura, Any IV, núm. 86, 15-VIII-1923, pàg. 204-206.
  2. Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 70. ISBN 8460418499. 
  3. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 503. 
  4. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 289.