Companyia Reusenca de Tramvies

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióCompanyia Reusenca de Tramvies
Dades base
Tipus entitat empresa
Història
Fundació 1881 a Reus
Dissolució 1975
Modifica dades a Wikidata
Monument al Carrilet a Reus
Monument al Carrilet a Salou
Carrilet de Reus a Salou el dia de la seva inauguració el 23-VI-1887

La Companyia Reusenca de Tramvies va ser una societat fundada el 1881 per explotar la línia de ferrocarril Reus-Salou, conegut com el Carrilet de Reus a Salou.[1] En la dècada de 1960 era utilitzat cada cap de setmana per milers de persones que volien anar a Salou, a la platja. La línia es va tancar el 1975 degut a l'accés massiu al cotxe.

Història[modifica | modifica el codi]

La història del ferrocarril de Reus a Salou va ser una llarga successió de projectes fallits. Ja el 1802 l'enginyer Gabriel Betancourt va fer una proposta per construir un tramvia de tracció animal, que fou refusada en favor d'un Canal. El 1833 una primera proposta de ferrocarril no va arribar a quallar, tot i l'informe favorable de les autoritats provincials. El 1857, Ramon Alba es presentà al Consistori reusenc a explicar el projecte de ferrocarril de Reus a Salou, que permetria reutilitzar el port i demana el suport de l'Ajuntament. El 1859 es presentà un nou projecte, que proposava dues línies, una directa a Salou, de 8.500 metres, i l'altra passant per Vila-seca, de 9.400 metres. El 1861 es tornava a reclamar el ferrocarril. El 1863 el governador de la província signa un decret anunciant el projecte de la "construcción de un ferrocarril de Reus al puerto de Salou". El 1865 es torna a proposar el projecte, aquesta vegada un ferrocarril lleuger, el 1866 els comerciants reusencs fan una nova proposta, ja que la línia de València a Barcelona no passa per Reus, però sí per Salou. Noves propostes per part de la Junta Revolucionària el 1868, diversos comerciants el 1871. El 1875 els reusencs Sebastià Cabot i Antoni Fusté, que ja havien participat en una petició anterior, demanen la concessió al govern civil, però no és aprovada pel govern espanyol fins al 1881.[2] Es van començar les gestions a través de la "Sociedad Reusense de Tranvias", que buscà accionistes. En aquesta societat hi havia Felip Font, Cristobal Montagut, administrador del Banc de Reus, Josep Iglesias, Leopold Suqué, Antoni Llorens i Jaume Aguadé. Güell i Mercader va fer diverses gestions personals prop del Ministre de Foment Montero Ríos per a agilitzar el projecte.[3] Es començaren les obres el 1886 i el 1887 es feren les primeres proves i la inauguració.[2]

La línia va servir com a transport de mercaderies, sobretot per enllaçar amb la línia fèrria de Barcelona a València, i pel transport de passatgers a les platges durant els estius, sobretot durant la República, quan es van popularitzar els banys a la platja, i després, a la postguerra.

La companyia va disposar al llarg de la seva història de 10 locomotores, de les quals sis han desaparegut, tres han estat convertides en monument i podem veure-les a Reus, Salou i Vilafortuny - Cambrils. Una màquina ha estat preservada per un particular que la conserva en un xalet entre Castellvell i Almoster.

Els anys cinquanta la línia es va modernitzar, però el 1970 va adquirir la majoria de les accions la companyia comarcal d'autobusos "La Hispania", cosa que va portar a la suspensió del servei el 1974 i a la seva desaparició el 1975[4]

Durant un temps es va plantejar la construcció d'un nou tren elevat, una mena de monorail que uniria les dues poblacions, però mai es va dur a terme tot i que es va fer una exposició al Centre de Lectura de Reus, a imitació d'un que ja funcionava a Las Palmas de Gran Canaria, però que en l'actualitat també ha desaparegut.

L'any 1987 es va celebrar el centenari del carrilet, amb la participació de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Telegramas» (en castellà). La Vanguardia, 22-07-1885. [Consulta: 2 maig 2012].
  2. 2,0 2,1 Anguera, Pere. Economia i societat al Baix Camp a mitjan segle XIX. Tarragona: Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, 1982. pàg. 100-104
  3. Duarte, Àngel. Possibilistes i federals: política i cultura republicanes a Reus (1874-1899). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1992, p. 218. ISBN 8460418499. 
  4. Mestre i Campi, Jesús (dir.). Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 444-445. ISBN 8429735216. 
  5. Xarxa Ciutadana de Barcelona, Associació d'amics del ferrocarril de Reus

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • J. Gispert. Ferrocarril Econòmic Reus - Salou. Barcelona: Direcció General de Transports, 1983. ISBN 8439301804
  • Carles Salmerón i Bosch. El tren de Salou: Història del ferrocarril Reus-Salou. Barcelona: Terminus, 1987 (Els Trens de Catalunya; 11). ISBN 8440410557
  • Francesc Pallarès i Esquia. Carrilet Reus - Salou: documents i curiositats de l'any 1887: centenari de la inauguració del "Carrilet" de Reus a Salou: 1887-1987. Reus: Associació d'Amics del Ferrocarril de Reus: Òptica Visió, 1987.