Ravals de Reus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Ravals de Reus
Reus. Segle XV.jpg
Dades bàsiques
Construït XVI-XX
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Localització Raval de Santa Anna, Sant Pere, Jesús, Robuster, Pallol. Reus (Baix Camp)
Bé inventariat
Identificador IPAC: 9755
Modifica dades a Wikidata

Els Ravals de Reus són un conjunt de carrers del municipi de Reus (Baix Camp) inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Els ravals es desenvoluparen seguint per l'exterior les muralles de la vila, de manera que actualment marquen el perímetre de l'antiga vila medieval.

Descripció[modifica]

Els ravals formen una línia pentagonal que emmarca el centre històric de Reus. L'amplada és desigual en cadascun d'ells. Els edificis conserven el pla de les façanes, tenen l'alçada, la profunditat i l'amplada diferent, amb buits i plens desiguals. La tipologia urbanística és del segle XVI, però amb constants renovacions en els segles XVIII, XIX i XX. Els conjunts tenen gran complexitat decorativa amb superposicions de formes i estils, mostrant una profusió d'esgrafiats, revocats i encoixinats, frontons, balustres (de pedra o ferro forjat), pinacles i barbacanes, igual que rics timpans, mènsules, capitell i arcs variats al voltant de balcons, finestres i portes. Són molts els edificis a tenir en compte dins d'aquest recinte urbà.[1] Segons Bofarull, era costum durant el segle XIX, als vespres, sortir a passejar pels ravals, on grups de nois i noies començaven els primers festeigs. Les voreres dels Ravals es van començar a construir el 1833[2]

Història[modifica]

Cèntrics i amples carrers que donen el tomb al casc vell de la ciutat, seguint la línia de l'antic mur de defensa que la cenyí des del segle XII fins al començament del segle XVII. En aquest moment queden molt poques restes de les antigues muralles.[1]

El raval de santa Anna el 1902

El Raval de Santa Anna es va obrir a la meitat del segle XV,[1] i va portar el nom de Raval de Monterols en el tram que va des de l'antic portal de Monterols a la plaça de Prim, fins al portal de carrer de Santa Anna.[3] En el seu traçat hi trobem algunes cases modernistes que formen part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, com ara la casa Serra, la casa Fàbregas, l'edifici del Banc de Reus o la casa Vilella.

El Raval de Sant Pere va començar com a via pública el 1574, agafà el nom el 1600.[1] És la continuació del Raval de Robuster cap al nord-oest, que arriba fins a la plaça de la Sang. Va prendre aquest nom quan es va instal·lar una imatge de Sant Pere a l'antic portal dels Jueus. Durant la Segona República es va dir de Joaquim Maurín.[3] Hi podem trobar la casa Homdedeu, els Magatzems del Llopis o ca l'Anguera, edificis modernistes.

El Raval de Jesús rep les primeres referències històriques de l'any 1676.[1] Va de la plaça de Prim al portal de Jesús, on comença el carrer de Jesús. Inicialment anava de la plaça de Prim al camí de Misericòrdia, on hi havia el convent de Jesús, després de Sant Francesc, i llavors es subdividia en raval Alt de Jesús i raval Baix de Jesús, però l'any 1927 aquest últim bocí es va anomenar raval de Martí Folguera.[3] D'aquest raval, són interessants arquitectònicament la Casa Buqueras, Cal Vilella, la casa Massó, Cal Sostres i Ca l'Abelló, entre altres.

El raval de Jesús el 1902

El Raval de Robuster rep el nom l'any 1510.[1] Segons Gras i Elies (Las calles de Reus, 1902 pàg. 10) estaria dedicat a Cristòfol Robuster (Reus 1525-Roma 1603), però Ramon Amigó no hi està d'acord, ja que la documentació demostra que ja es deia així abans que nasqués.[4] És la continuació del raval de Sant Pere cap a l'oest, a partir d'on hi fa cap el carrer de Sant Pere Apòstol, fins a trobar el camí de Misericòrdia. Enllaça amb el raval de Martí Folguera. El nom comprenia també, en els seus inicis, els primers trams urbanitzats del raval de Sant Pere. Una part del raval va portar el nom de raval de la Font, cap al 1724, per una font que hi havia, la Font Vella.[3] També se'n va dir raval de santa Llúcia, perquè hi havia (i hi ha) una imatge d'aquesta santa al casal de la Confraria de sant Isidre i santa Llúcia, o gremi de pagesos, situat a mig carrer. A més, quan es va inaugurar, el carrilet de Reus a Salou tenia l'estació de sortida en aquest raval, i la gent en deia el raval del Tramvia.[5] Al raval de Robuster hi trobem les Pescateries Velles, l'edifici de la Boella, casa natal de Marià Fortuny i la casa de l'advocat reusenc Antoni Pedrol Rius.

El Raval del Pallol, les primeres referències històriques del qual vénen a partir del primer quart del segle XIX,[1] va prendre el nom del magatzem públic per guardar gra i palla que hi havia en aquest espai. Enllaça la plaça de la Sang amb la plaça de Catalunya. Des que es va formar ha portat els noms de raval de la Sang, per la proximitat amb l'església d'aquest nom, del Joc de Pilota, per ser un joc practicat en aquell espai, del Teatre, per tenir el Teatre de les Comèdies al seu inici, de Salmerón, en honor de Nicolás Salmerón, president de la Primera República i del general Mola, un dels militars iniciadors del cop d'estat contra la República, nom posat per la dictadura franquista.[3] Al raval del Pallol hi ha un parell d'edificis interessants catalogats a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, al número 4 i al número 6-8. També trobem les restes de les muralles de la ciutat, excavades i protegides per uns vidres des de l'any 2007.[6]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ravals de Reus Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Ravals de Reus». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
  2. Bofarull, Andreu de. Reus en el bolsillo. 2a. Tarragona: Diari de Tarragona, 1993, p. 40. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 478 i ss.. ISBN 8486387655. 
  4. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 132. ISBN 9788497916929. 
  5. Serra Pàmies, Josep. Records i siluetes: 1901-1930. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1969, p. 65. 
  6. «La muralla de Reus o la reivindicació medieval». Reusdigital, 2-VI-2012. [Consulta: 28-II-2017].