Andreu de Bofarull i de Brocà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Andreu de Bofarull)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaAndreu de Bofarull i de Brocà
Andreu de Bofarull.jpg
Andreu de Bofarull per Ramon Vinyes.
Dades biogràfiques
Naixement Andrés de Bofarull y Brocá
26 de març de 1810
Reus
Mort 13 d'octubre de 1882 (72 anys)
Reus
Activitat professional
Ocupació Historiador i arxiver
Modifica dades a Wikidata

Andreu de Bofarull i de Brocà (Reus, 26 de març de 1810[1] - Reus, 13 d'octubre de 1882) fou un historiador, publicista i arxiver català.

Biografia[modifica]

Fill de Francesc de Bofarull, nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà d'Antoni de Bofarull i de Brocà va estudiar a les Escoles Pies de Reus i al Seminari Conciliar de Tarragona, i féu la carrera d'advocat a la Universitat de Cervera.[2] Va exercir d'advocat a Reus, però molt poc temps. Diu Joaquim Santasusagna, historiador literari reusenc, que l'atreia més la investigació històrica i la literatura, i a això es va dedicar. El 1845 accedí com a soci de mèrit a la Societat Arqueològica Tarraconense. El 2 d'octubre de 1863 va ser nomenat per l'ajuntament arxiver municipal de Reus a instància seva i sense demanar sou ni gratificacions i el 1867 va tenir a més el càrrec de bibliotecari municipal i oficial segon de secretaria. Per als tres càrrecs cobrava de l'ajuntament un sou de vint-i-quatre escuts, i no voler mai que l'augmentessin perquè no fes goig a algú i el volgués suplantar per influència política.[3] Va ser soci del Centre de Lectura de Reus i representant local a l'Associació Catalanista d’Excursions Científiques.

Va promoure diverses publicacions periòdiques. El 1843 va fundar juntament amb Pere Gras i Marià Fonts el diari El Juglar, primer diari de teatre de Catalunya. El 1844 va fundar el Diario de Reus de Avisos y Noticias que durà fins al 1845, i que el 1859 tornà a sortir amb el nom de Diario de Reus.

Les seves obres principals són Anales Históricos de Reus (Reus: Pere Sabater, 1845-1846, amb una 2a edició ampliada el 1866, on va incorporar informació de la documentació consultada a l'Arxiu Municipal per la seva feina d'arxiver), Memorias históricas de Salou (Reus: Pere Sabater, 1846); Poblet, su origen belleza, curiosidades, recuerdos históricos y destrucción (Tarragona: A. Boix Hermano y Comp., 1848, amb diverses reimpressions); Reus en el bolsillo (Reus: Imprenta y librería de Angel Camí y José Arnavat, 1851); Guía de Reus (Reus: Imprenta y librería de Juan Bautista Vidal, 1856); Don Jaime el Conquistador (Tarragona: Imprenta de Francisco Arís, 1856); i Tarragona Monumental (Tarragona: Imprenta de Arís y Jurnet, 1849), conjuntament amb Joan Francesc Albinyana i Borràs.[4]

Referències[modifica]

  1. Massó i Carballido, Jaume «Andreu de Bofarull (1810-1882), impulsor del Centre de Lectura (català)». Revista del Centre de Lectura [Reus], 5 abril 2014 (2014-04-05). ISSN: 1132-919X [Consulta: 25 maig 2014].
  2. Elías de Molins, Antonio de. Diccionario biográfico y bibliográfico de artistas y escritores catalanes del siglo XIX (castellà). I. Barcelona: Imprenta de Rafael Giró, 1889, p. 289 [Consulta: 25 maig 2014]. 
  3. Santasusagna, Joaquim. Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1982, p. 80. 
  4. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 121-122. 

Enllaços externs[modifica]