Vés al contingut

Francesc de Bofarull i Mascaró

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc de Bofarull i Mascaró
Biografia
Naixement1770 Modifica el valor a Wikidata
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1826 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócomerciant Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAndreu de Bofarull i Brocà, Antoni de Bofarull i Brocà Modifica el valor a Wikidata
PareFrancesc de Bofarull i Miquel Modifica el valor a Wikidata
GermansPròsper de Bofarull i Mascaró Modifica el valor a Wikidata

Francesc de Bofarull i Mascaró (Reus, 4 d'octubre 1768[1][2] - Reus, 14 de desembre de 1826)[3] va ser un comerciant català de la família ennoblida dels Bofarull.

Fill de Francesc de Bofarull i Miquel i germà de Pròsper de Bofarull, l'organitzador de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, va dedicar-se al comerç i a l'explotació de les finques que posseïa al terme de Reus. Es va casar l'any 1800 amb Antònia Brocà i Jover, nascuda a Reus el 1780,[4] filla de Salvador Brocà i Sales, doctor en drets, i de Paula Jover i Mor.[5] Van tenir deu fills i filles, entre els quals l'arxiver i historiador Andreu de Bofarull i Brocà i el poeta, novel·lista i historiador Antoni de Bofarull i Brocà.

Va participar en la vida política reusenca sempre des de les seves idees conservadores, i així va ser regidor a l'ajuntament del 1814 al 1820, durant la Restauració absolutista. També va ser comissionat del crèdit públic del Corregiment de Tarragona. Dedicat al comerç, aviat va començar a tenir dificultats econòmiques que el van obligar a demanar préstecs, efectuar vendes de les seves finques i crear censals. Com a exemples: per l'octubre de 1813 va crear un censal de 1.200 lliures a favor de Ramon Simó, pagès de Poboleda. El 1815 va demanar un préstec de 1.600 lliures a Joan Gil. El 1819 va traspassar una casa al carrer de Monterols a Pere Besora per 3.300 lliures. Quan va morir, la seva dona va continuar tenint una situació negativa, ja que es va anar desprenent de finques familiars i creant censals. Va poder deixar encara als seus fills algunes cases i terres i el Mas de Bofarull, tot i que aquest mas el mantenia el seu germà Pròsper.[6] Un germà de la seva dona, Josep Brocà Jover, va ser alcalde de Reus el 1811.[7]

Referències

[modifica]
  1. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 13 novembre 2021].
  2. Quadras, Borja de Querol i de «Pròsper de Bofarull, bibliòfil: Els manuscrits de genealogia i heràldica de Pròsper de Bofarull a la Biblioteca de Catalunya». Paratge, 29, 2016, pàg. 157–183. ISSN: 2462-3652.
  3. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 13 novembre 2021].
  4. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 6 juny 2022].
  5. «Arxiu en Línia de Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona». [Consulta: 6 juny 2022].
  6. Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (segle xix). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2008, p. 67-69. ISBN 9788493410889. 
  7. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: Ajuntament de Reus, 1991, p. 147.