Plaça de Prim

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Plaça de Prim
Placa de Prim.jpg
Dades bàsiques
Tipus plaça
Construït XIX Final
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Baix Camp
Municipi Reus
Localització Pl. del General Prim. Reus (Baix Camp)

41° 09′ 22″ N, 1° 06′ 25″ E / 41.156056°N,1.106818°E / 41.156056; 1.106818
Bé inventariat
Identificador IPAC: 9586
Modifica dades a Wikidata

La Plaça de Prim és la plaça central de la ciutat de Reus, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Hi fan cap els carrers de Sant Joan, de Sant Llorenç, de Monterols i de Llovera, i els ravals de Jesús i de Santa Anna. Rebé el nom del general Joan Prim i Prats, a qui hom dedicà una estàtua eqüestre, obra de l'escultor Lluís Puiggener, deixeble de Venanci Vallmitjana, situada al bell mig de la plaça.

La plaça és aproximadament rectangular: al costat nord, l'únic amb alterosos porxos, hi ha -d'oest a est- Cal Beringola, on hi ha la Llotja de Reus, l'edifici que acull el teatre Fortuny i El Círcol, i als baixos l'antic Casino reconvertit en bar-restaurant d'una cadena, i l'antic Cafè París, ara un comerç, a l'edifici de la Casa Suqué; al costat est són tot cases antigues amb botigues a la planta baixa, on hi destaca la Casa Roca Oller, l'edifici de la Rellotgeria Freixas i l'antiga Pastisseria Pouget; al costat sud, enderrocat l'antic Hotel de Londres és avui un edifici gairebé tot destinat a oficines, i al costat oest hi ha dues entitats bancàries, on destaca l'edifici inventariat del Banc de Bilbao.

Història[modifica]

Se la conegué inicialment per plaça de les Monges, ja que hi havia hagut un convent de carmelites que ocupava una part important de l'actual plaça. Es van comprar uns terrenys el 1661, davant del portal de Monterols per a bastir-hi el convent, que no s'acabà fins al 1724, gràcies a l'ajuda econòmica de Maria Salas, viuda de Gaspar Huguet. Segons Toda, el convent i la seva horta "ocupava més de la meitat de la plaça de Prim". Van marxar les monges del convent el 1835, quan els aldarulls de la crema de convents a Reus, quan les autoritats municipals les van fer marxar per evitar-ne una massacre, i no tornaren fins al 1849.[1] J. Murgades, en un manuscrit inèdit escrit cap al 1884, explica que el Teatre Fortuny es va edificar al lloc on hi havia l'hort del convent, la casa Beringola ocupa part de l'hort i part del convent i la casa de Leopold Suqué ocupa la sagristia i també una part del convent. Altres parts de l'edifici del convent estaven on ara hi ha la plaça.[2] Expulsades definitivament les monges el 1868, l'edifici va ser enderrocat per la Junta Revolucionària, que va salvar tots els objectes artístics i va permetre a les monges endur-se els objectes de culte. Desaparegut el convent, de l'espai lliure que en va quedar se'n va dir plaça de la Revolució, fins que el 1880 l'ajuntament, amb l'impuls de Joan Grau Ferrer, urbanitzà la plaça i el 1882 li fou posat el nom del general. Durant el període 1936-1939 es va dir Plaça Roja.[3]

El 1882, quan l'ajuntament decidí donar-li el nom del general reusenc a la plaça, va acordar també erigir-li un monument al mig d'aquell espai. El consistori va obrir una subscripció popular, però per una sèrie d'entrebancs, polèmiques polítiques i també estètiques, que van retardar durant anys l'inici dels treballs, el monument no es començava a construir fins al 1891. És una estàtua eqüestre del general sobre un basament on hi ha diferents relleus commemoratius de les seves batalles i altres de simbòlics. Puiggener, l'autor de l'escultura, havia fet també el monument a Prim del Parc de la Ciutadella de Barcelona, inaugurat el 1887. La semblança entre les dues obres era evident, cosa que provocà una agra i forta polèmica i també el retard en la construcció. Finalment, l'escultura de bronze, fosa als tallers Masriera i Cia. de Barcelona va ocupar el seu lloc en començar l'any 1893. La inauguració oficial no es va arribar a fer mai a causa de les baralles polítiques. A més la comissió de l'ajuntament encarregada de la seva construcció va ser acusada de malversació de fons públics, i l'escultura va ser fins i tot embargada.[4]

Hi ha un plànol amb data del 3 de novembre de 1881 signat per l'arquitecte provincial Francisco Barba Masip. Llavors es deia "Plaza de la Revolución". Segons el llibre d'Eufemià Fort i Cogul, El Convent de Sant Rafael de Carmelites Descalços, de la Selva del Camp, a la pàgina 122 es llegeix: "Aquest convent s'establí a la veïna ciutat de Reus [el 1660], precisament on ara hi ha la famosa Plaça de Prim".[5]

Referències[modifica]

  1. Toda, Eduard «Els convents de Reus i sa destrucció: XVII: lo convent de Monjas Carmelitas». Revista del Centre de Lectura, Any X, núm. 200, XII-1929, pàg. 352-353.
  2. Murgades, J. "Apuntes de família y algunos sucesos contemporáneos". P. 123. Manuscrit inèdit. Arxiu Municipal de Reus
  3. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 459. ISBN 8486387655. 
  4. Carbonell, Jordi A. "Les arts plàstiques al Reus del canvi de segle" A: Reus 1900: segona ciutat de Catalunya. Reus, l'Ajuntament, 1998. Pàg. 196-197
  5. «Plaça de Prim». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6-IX-2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaça de Prim Modifica l'enllaç a Wikidata