Proclamació de la República Catalana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Catalans:

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá-Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya!

Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ[1]

La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.[2]

Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.

Proclamació a l'ajuntament[modifica]

El dia 14 d'abril, Lluís Companys, d'Esquerra Republicana de Catalunya es presentà a l'Ajuntament de Barcelona, on foren rebuts per l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo. Des del balcó de l'ajuntament proclamà la República i hissà la Bandera de la Segona República Espanyola. Quan s'assabentà dels fets, Francesc Macià, visiblement contrariat, es reuní amb Companys a l'ajuntament per fer una nova proclama des del balcó del Palau de la Generalitat. "L'Estat Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem intergrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans de la Proclamació de la República a Madrid, Macià donava per constituït el nou estat, i a més en definia el caràcter federal, cosa que mai arribaria a acomplir-se.

Proclamació a la diputació[modifica]

Macià es presentà a la presidència de la Diputació de Barcelona per a "prendre possessió". El president de la Diputació, Joan Maluquer, li respongué "només li cediré el palau per la força" i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla diu "consideri-ho un acte de força". Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya, proclamà la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques" en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930).[3] L'arxiu sonor que ens ha arribat avui dia («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»),[4] no és la proclamació original, sinó que ho és la citada anteriorment.

Immediatament Macià començà a exercir el poder i a fer nomenaments i destitucions. Nomenà al general Eduardo López de Ochoa de la seva confiança com a capità general de Catalunya, en substitució del general Despujols. Lluís Companys fou nomenat governador civil de Barcelona, i formà un gabinet de ministres amb els membres més rellevants del seu partit (vegeu Govern de Catalunya 1931-1932).

Negociacions amb el govern de la República[modifica]

Tota aquesta seqüència de fets preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos Urruti, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol.[5] En virtut d'aquest acord, la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya, en inexacta recuperació del nom medieval de la Diputació del General.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Història de la proclamació de la República a Catalunya
  2. Roglan, Joaquim. 14 d'abril: la Catalunya republicana (1931-1939). Cossetània Edicions, 2006, p. 13. ISBN 8497912039. 
  3. MATA, Jordi. «L'entrevista impossible a Francesc Macià». Sàpiens [Barcelona], núm. 74 (desembre 2008), p. 14. ISSN 1695-2014
  4. Discurs de Macià Youtube.com
  5. MATA, Jordi. «La República dels 3 dies». El Triangle, núm. 775 (17 d'abril de 2006), p. 36-37.