Casa Consistorial de Badalona

Infotaula edifici Casa Consistorial
Dades
Tipus	Seu del govern local
Arquitecte	Francesc de Paula del Villar i Lozano
Construcció	1859-1877
Característiques
Estil arquitectònic	historicisme arquitectònic
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Badalona (Barcelonès)
Localització	Pl. de la Vila.
41° 27′ N, 2° 15′ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	20489
Activitat
Propietat de	Ajuntament de Badalona
Ocupant	Ajuntament de Badalona

La Casa Consistorial de Badalona és una obra d'estil historicista protegida com a bé cultural d'interès local. És la seu de l'Ajuntament de Badalona des de 1859, tot i que actualment avui només ho és a nivell institucional, on es realitzen els plens i altres actes simbòlics, mentre que, d'altra banda, la gestió administrativa s'ha traslladat majoritàriament als edificis d'oficines d'El Viver.

Història

L'antic Ajuntament

Fins al segle xix, la seu de l'Ajuntament de Badalona havia estat a la plaça de la Constitució, tradicionalment coneguda com «la plaça» per antonomàsia, al nucli antic de la vila, el Dalt de la Vila. En l'actualitat, l'antiga casa consistorial correspon als números 5 i 6 de la plaça, tot i que l'aspecte que tenia de masia al segle xix ha canviat amb els pas dels anys, fins i tot un dels habitatges va haver de ser enderrocat el 1982 a causa del seu mal estat de conservació. Segons Josep M. Cuyàs, quan va acabar la Guerra del Francès no hi havia prou espai i el 1818 es va decidir llogar una fonda al carrer de Sant Antoni per acollir els serveis municipals i el 1838 s'hi va habilitar el despatx d'alcaldia, que va compartir espai amb els retens de la milícia nacional. Moltes vegades les sessions plenàries s'havien de celebrar a casa de l'alcalde o del secretari.

Després d'estudiar diverses propostes, es va signar un conveni amb Andreu Clarós i Horta el 2 de desembre de 1843, en virtut del qual se cedia un terreny a la carretera Reial, a la zona coneguda llavors com el Baix a Mar, el primer eixample de la vila vers el mar, per a la construcció de la nova casa consistorial, alhora que s'acordava la creació d'una plaça pública al mateix indret, que va alternar el nom de Nova i del Duc de la Victòria –en honor del general Baldomero Espartero–, segons el moment polític, que serà el germen de l'actual plaça de la Vila. Vers 1845 es va bastir una nova casa consistorial, de la qual no es conserven imatges, però que devia tenir un aspecte modest i senzill, similar als habitatges del voltant i que ben aviat va quedar obsoleta, a causa del creixement de la vila.

Després de fer diverses obres de reordenació de l'edifici, el 1856, l'Ajuntament president per Josep Viñas va acordar la construcció d'un nou edifici i el va encarregar al nou arquitecte municipal, Francisco de Paula del Villar y Lozano, que havia descartat la remodelació del vell edifici, que fou enderrocat. Després de diversos tràmits burocràtics, el 29 d'abril de 1859 es va col·locar la primera pedra de l'edifici. Mentre van durar les obres més envergadura, l'Ajuntament va llogar una casa per poder dur a terme les seves activitats. Les obres van acabar oficialment el 1877, tanmateix és probablement que fos utilitzada almenys des de 1866. Posteriorment se n'han fet reformes, el 1888 es va fer una redistribució interna de les seves dependències, amb l'eliminació de les escoles, que es van ubicar a un altre edifici. L'interior va ser reformat de nou entre 1924 i 1928, durant l'alcaldia de Pere Sabaté i Curto, en el context de la dictadura de Primo de Rivera.

L'edifici

L'estil és de caràcter historicista, encara que la façana és eclèctica, mescla de diversos estils, amb influències de l'arquitectura neoromànica d'Elies Rogent, present sobretot en els arcs de mig punt i les motllures en funció de guardapols. Les cantonades estan decorades amb columnes corínties de fust estucat imitant carreus rústics, que imiten palmeres.

Tradicionalment, hom ha afirmat que la façana era d'influència antillana, basat en l'antic ajuntament de Santa Clara (Cuba), per imposició de l'alcalde Viñas –que havia passat deu anys a l'illa– a Villar, però estudis posteriors han demostrat que la casa consistorial de Badalona és una còpia gairebé idèntica d'un projecte no materialitzat de casa consistorial per a Sant Cugat del Vallès, obra d'Elies Rogent.

Usos

Edifici d'El Viver

La Casa Consistorial, inicialment, va servir no només com a seu de l'Ajuntament de Badalona sinó que també tenia tot una sèrie de dependències emprades en termes generals com a serveis locals per a la ciutat, com podien ser una escola, el jutjat municipal, el dispensari, entre altres. També comptava amb un laboratori, un dipòsit per als detinguts i fins i tot una habitació per al conserge. Això no obstant, entre 1924 i 1928 totes aquestes dependències foren suprimides.

En l'actualitat l'edifici només és utilitzat per activitats merament representatives, a més d'acollir en el Saló de Sessions els plenaris de l'Ajuntament, però també encara avui s'utilitzen les dependències de l'històric despatx de l'alcaldia i altres com a despatxos d'algunes tinences d'alcaldia.

Bibliografia

• Casajoana, Pere. Badalona com a excusa. 12 opinions sobre patrimoni, arquitectura i ciutat. Badalona: P. Casajoana, 2015. 
• Cuyàs i Tolosa, Josep Maria. Història de Badalona (Volum VII). Badalona: Arts Gràfiques Duran, 1982. ISBN 84-400-8651-2. 
• Palacio i Serra, Francesc «L'Ajuntament de Badalona des de l'establiment de l'estat liberal fins a la Revolució de Setembre (1835-1868)». Carrer dels Arbres, 4a època, núm. 5, 2020, pàg. 128-158.
• Sadurní i Puigbò, Núria. L'Abans: Recull gràfic de Badalona (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós, 2005. ISBN 84-95550-45-8.