Associació de la Premsa Forana de Mallorca
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització sense ànim de lucre | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1978 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Altres | |||||
Premis
| |||||
| Lloc web | http://www.premsaforana.cat | ||||
   | |||||
Ubicació geogràfica  | |||||
Associació de la Premsa Forana de Mallorca (APFM) és una entitat fundada el 1978 que aglutina publicacions d'arreu de l'illa i que vetlla pels seus interessos i la seva promoció.[1] Té la seu a Sant Joan i des de 1999 disposa de pàgina web.[2]
El 1987 va rebre el Premi Francesc de Borja Moll dins dels Premis 31 de Desembre atorgat per l'Obra Cultural Balear.[3] Des de 2008 ha digitalitzat la seva hemeroteca, mercè una subvenció rebuda de la Generalitat de Catalunya.[4] El 2025 es va anunciar una nova fase de digitalització del seu fons, amb una subvenció del Servei de normalització Lingüística del Consell de Mallorca.[5]
Els seus presidents han estat Santiago Cortès (1980-1984), Biel Massot (1985-1989), Carles Costa i Salom (1984, 1989-1994), Miquel Company, Gabriel Mercè Frontera (1999-2008), Rafel Oliver (2008-2021) i Rafel Puigserver (des de 2021).[2][6]
La premsa forana
[modifica]La premsa forana presenta una primera etapa que abasta des del darrer terç del segle xix fins a la Guerra Civil, amb un apogeu durant la Segona República marcat per publicacions de fort contingut polític. D'aquest període destaquen capçaleres històriques com el setmanari Sóller (1885) o Felanitx (1935).[7]
Una segona fase s'inicia a la segona meitat del segle xx, caracteritzada per revistes vinculades a estaments religiosos que podien accedir amb més facilitat als permisos de publicació franquistes. Exemples són Bona Pau de Montuïri (1952), Perlas y Cuevas i Bellpuig (ambdues de 1960). Aquestes publicacions, tot i mantenir seccions parroquials, començaven a mostrar tímids indicis de llibertat informativa. La legislació de l'època requeria un director periodista professional aprovat pel règim, obligant algunes publicacions a recórrer a directors "de palla".[7]
La tercera etapa, als anys setanta i vuitanta, representa l'autèntica expansió de la premsa forana coincidint amb la fi del franquisme i l'arribada de la democràcia. La modificació de la Llei de Premsa (1966) i el Decret sobre llibertat d'expressió (1977) ampliaren el marc legal, malgrat mantenir restriccions sobre temes sensibles. Aquest període veu néixer nombroses publicacions impulsades per col·lectius vinculats a l'Obra Cultural Balear (fundada per Francesc de Borja Moll el 1962), entitat que jugà un paper fonamental en la normalització lingüística. Així sorgiren revistes com Dijous (Inca), Coanegra (Santa Maria), Es Saig (Algaida), Llucmajor de Pinte en ample, Pòrtula (Marratxí), Flor de Card (Sant Llorenç) o 7 Setmanari (Manacor).[7]
Els anys noranta marquen una quarta fase on algunes publicacions exploren la premsa forana com a model de negoci, mentre que a principis del segle xxi s'inicia una cinquena etapa dominada per la digitalització, amb versions web complementàries al paper i nous projectes exclusivament digitals.[7]
Desenvolupament de l'associació
[modifica]Origen
[modifica]L'Associació de Premsa Forana de Mallorca (APFM) va néixer durant la transició democràtica espanyola com a resposta a la proliferació de publicacions locals aparegudes arran de la recuperació de les llibertats.[8]
El 13 d'abril de 1978 a Sineu es reuniren representants de les revistes Apóstol y Civilizador (Petra), Dijous (Inca), Felanitx, Manacor, Perlas y Cuevas (Manacor) i Sóller. Aquest grup fundador publicà un editorial conjunt titulat "Els pobles de Mallorca davant l'Autonomia", manifestant la seva voluntat de trobar punts de coincidència. Una segona trobada el 10 de maig a Manacor incorporà Flor de Card (Sant Llorenç), Bellpuig (Artà) i Vora Mar (Peguera), publicant l'editorial "Premsa comarcal".[8]
El 12 de juny de 1978 a Inca es celebrà la tercera trobada decisiva on es substituí el nom "premsa comarcal" pel definitiu d'Associació de Premsa Forana, proposat per Pere Orpí Ferrer de Vora Mar. El 23 de febrer de 1980 es constituí formalment la Junta Promotora a Inca i s'aprovaren els Estatuts, que entraren en vigor el 27 de març amb autorització governamental. Dos dies abans s'havia elegit la primera Junta Directiva, i el 14 de maig de 1980 s'aprovà l'escut amb el nom de Premsa Forana enquadrat dins el perfil de Mallorca.[8]
Dècada dels vuitanta: consolidació institucional
[modifica]Durant els anys vuitanta l'APFM experimentà un notable creixement institucional amb l'establiment de la seu a Sant Joan (1984) i la celebració del I Congrés de Premsa Forana al santuari de Cura (novembre-desembre 1985). Aquest congrés resultà decisiu en definir el model organitzatiu: s'acordà que l'Associació gestionaria les subvencions de normalització lingüística, es modificaren els estatuts per permetre mocions de censura, i s'establí que les ajudes institucionals es canalitzarien sempre a través de l'entitat. La nova junta directiva presidida per Biel Massot representà un gir cap a les publicacions vinculades a l'Obra Cultural Balear, prioritzant la promoció del català sobre altres criteris. El 1987 l'APFM rebé el premi Francesc de Borja Moll de l'OCB pel seu compromís amb la recuperació lingüística. A finals de la dècada l'Associació comptava ja amb 47 publicacions associades i havia establert convenis estables amb la Conselleria de Cultura i el Consell Insular de Mallorca.[9]
Dècada dels noranta: professionalització
[modifica]Els anys noranta es caracteritzaren per la consolidació de dues tendències diferenciades: publicacions voluntaristes sense finalitats lucratives i setmanaris/quinzenals més professionalitzats centrats en continguts informatius. L'any 1990 marcà una fita important amb la compra d'una casa antiga a Sant Joan per a seu social, inaugurada el 4 d'abril de 1992 amb assistència de les principals autoritats insulars. La Conselleria de Cultura reconegué aquell mateix any la tasca de l'Associació en favor de la llengua i cultura balears. Durant aquesta dècada es consolidaren els convenis institucionals i la figura del Patronat del Casal, tot i que les tensions internes entre diferents visions de la premsa forana generaren debats sobre la necessitat d'unitat i coherència. La xifra de publicacions associades es mantingué al voltant de les 47, amb constants altes i baixes que reflectien la fragilitat d'alguns projectes editorials.[10]
Segle XXI: crisi i digitalització
[modifica]El canvi de segle comportà importants avenços tecnològics amb la contractació d'un gerent (2004), la creació del web i la modificació dels estatuts per permetre l'entrada de mitjans digitals (2008). El Servei de Biblioteca de la UIB inicià la digitalització de l'hemeroteca de l'APFM (2008). La publicació del col·leccionable Quaderns d'usos, costums i oficis pagesos (2001) i la celebració del III Congrés de Premsa Forana a Porreres (2010) coincidint amb el 30è aniversari consolidaren la projecció cultural de l'entitat. No obstant això, la retirada de subvencions durant el govern del PP presidit per Jaume Matas provocà el tancament de diverses publicacions com Ariany, Furn-al-lugg i Cap Vermell (que passà a format exclusivament digital).[11]
L'APFM establí convenis amb la desapareguda Ràdio i Televisió de Mallorca (2010) per difondre continguts de les revistes, organitzà trobades trimestrals sectorials per intercanviar experiències sobre edició, publicitat i digitalització, i instaurà els Premis Periodístics amb patrocini de l'Institut d'Estudis Baleàrics. La modificació estatutària de 2008 permeté l'entrada de publicacions digitals com a membres de ple dret, tot establint com a requisit publicar exclusivament en català (exceptuant les fundadores bilingües) i complir obligacions com incorporar el logotip de l'APFM, enviar exemplars i publicar editorials conjunts.[11]
Publicacions actives
[modifica]A inicis de 2026, l'APFM agrupa 28 publicacions actives d'arreu de Mallorca: 3 de periodicitat setmanal, 2 quinzenals, 10 mensuals, 3 bimestrals i 5 trimestrals. Al llarg dels anys de trajectòria de l'associació, han sorgit i desaparegut fins a trenta-tres capçaleres addicionals a les vigents.
Tot aquest moviment, sustentat per més de 1.100 persones, representa un volum anual d'unes 30.000 pàgines de continguts, repartides en 780 edicions. El tiratge global relatiu d'aquestes publicacions —considerant-hi un sol número de cada publicació— és de 52.000 exemplars.
Publicacions diàries digitals
[modifica]| Nom | Observacions |
|---|---|
| Cap vermell | La revista Cap Vermell va néixer el desembre de 1980 a Capdepera, emmarcada en la revifada de la premsa local en català posterior a la dictadura. Després d'un període inicial sota l'aixopluc de l'Obra Cultural Balear, es va integrar el 1982 a l'Associació de Premsa Forana de Mallorca, de la qual n'ha estat membre ininterrompudament. Més de cent persones hi han col·laborat al llarg de la seva trajectòria. Després de complir un quart de segle, l'equip de redacció va decidir tancar l'etapa impresa, però la revista va renéixer poc després en format digital.[12] |
| Es Moll de Cala Bona | Publicació de Son Servera. |
| Revista 07500 | Publicació de Manacor i Portocristo. |
| Som Inca | Publicació d'Inca. |
| Tot Pla | TotPla.cat és el primer diari digital de la comarca del Pla de Mallorca, gestionat per la microcooperativa Via Forana. Cobreix l'actualitat de tretze municipis: Algaida, Ariany, Costitx, Lloret de Vistalegre, Llubí, Maria de la Salut, Montuïri, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Eugènia, Sencelles, Sineu i Vilafranca de Bonany, així com la Mancomunitat Pla de Mallorca. Té la redacció a Porreres.[13] |
Setmanaris
[modifica]| Nom | Observacions |
|---|---|
| Cent per Cent | Revista editada al municipi de Manacor fundada el 13 de desembre de 2002. El seu àmbit de distribució és la comarca de Llevant de Mallorca.[14] |
| Felanitx | El setmanari Felanitx va néixer el 3 d'agost de 1935, fundat per la CEDA i dirigit per Joan Obrador Tauler, imprès a l'Editorial Ramon Llull de Sebastià Pou Grimalt. El juliol de 1937 la Falange s'apoderà de la publicació, però al desembre retornà als propietaris originals. La postguerra estigué marcada per la censura i restriccions severes, amb suspensió entre abril 1941 i octubre 1943. Als anys 50 adoptà el format de 8 pàgines que es mantindria. El 1960 celebrà els seus 25 anys amb un número extraordinari de 24 pàgines, sota la responsabilitat d'una nova generació (Joan i Bartomeu Pou). El 1967 inicià la secció "Al vent" que durà vuit anys, crucial per la incorporació progressiva del català. El 1975 el batle imposà la medalla d'argent de la ciutat al setmanari i començà la secció "La Rodella" (fins 1991). El 1985, al cinquantenari, la capçalera passà íntegrament al català. Als anys 90 política i esport dominaren continguts, amb nombroses seccions noves i col·laboradors destacats com Pere Xamena, Ramon Rosselló, Antoni Roca i Sebastià Oliver. El 1991 i 1993 publicà números especials en homenatge a Francesc de B. Moll i Josep M. Llompart respectivament.[15] |
| Veu de Sóller | El setmanari Veu de Sóller va néixer el 26 de maig de 1989 fruit de les diferències entre diversos col·laboradors del setmanari Sóller i la seva direcció. Aquests, fundaren la Comunitat de Béns "Premsa Lliure C.B.", publicant el primer número amb 12 pàgines i 1.200 exemplars. El 1993 la capçalera passà a l'Associació Cultural Veu de Sóller. La publicació ha evolucionat de col·laboradors voluntaris a la contractació de professionals. Destaca la professionalització, la proximitat amb els lectors i l'alt impacte dins la població. El 2000 s'expandí a Bunyola amb dues pàgines setmanals, i el 2007 creà el diari digital Sa Veu amb actualització diària.[16] |
Quinzenaris
[modifica]| Nom | Observacions |
|---|---|
| Punt Informatiu Pollença | La revista quinzenal Punt Informatiu Pollença va néixer l'agost de 1995 a través de l'editorial El Gall Editor, convertint-se en el mitjà de comunicació pollencí amb més història en omplir un buit informatiu al municipi. Des del número zero ha apostat per la professionalització amb personal en nòmina, cosa que la diferencia d'altres publicacions locals. La revista funciona de manera independent sense dependre de cap entitat pública ni privada, amb una clara voluntat de defensa de la llengua catalana i la cultura. El 2008, la col·laboradora Maria Rosa Albis guanyà el premi al millor reportatge de Premsa Forana pel serial "Les mestres a Pollença".[17] |
| Sa Plaça | Revista editada a Inca. |
Mensuals
[modifica]| Nom | Observacions |
|---|---|
| Arròs amb salseta | La revista Arròs amb Salseta va néixer el desembre de 1994 a Binissalem, impulsada per un grup de joves que van reprendre el projecte de premsa local després del tancament de la revista è, una revista amb accent el 1993. Tot i uns inicis difícils, la publicació bimensual va consolidar-se i el 1997 es va integrar a l'Associació de Premsa Forana de Mallorca. Als cinc anys de trajectòria va canviar a periodicitat mensual, i el 2000 es va constituir com a associació, organitzant des d'aleshores diversos actes culturals locals com concursos de gloses, dinars populars i debats electorals.[18] |
| Bellpuig | La revista Bellpuig va néixer el 5 de gener de 1960 a Artà, impulsada pel rector Mateu Galmés Galmés com a "Órgano de la Parroquia de la Transfiguración del Señor", amb el nom proposat pel pare franciscà Rafel Ginard, pioner també en l'escriptura en català. El primer número tenia 4 pàgines mensuals que progressivament augmentaren a 8. El 1976 es creà un consell de redacció que renovà la publicació amb portades fotogràfiques a tota plana. El 1980 s'adquirí maquinària pròpia, començant a editar-se a Artà, i el 1981 passà a periodicitat quinzenal. El 1992 passà a imprimir-se a Manacor amb fulls grapats. Actualment la seva periodicitat és mensual. Duu el nom del monestir artanenc de Bellpuig.[19] |
| Bona Pau | Fundada el 27 de gener de 1952, és una revista d'informació local de la vila de Montuïri. Va néixer com una petita octaveta distribuïda a l'església pel rector Bernat Martorell. El 1953 s'amplià i legalitzà davant el Ministeri d'Informació i Turisme, havent de passar per censura oficial fins 1975. La publicació gratuïta es mantingué més de 25 anys sense cap ajuda econòmica. Es poden diferenciar tres etapes: abans i després del Concili Vaticà II (1962-1965) pel que fa al religiós, i dictadura/democràcia (fins/des de 1975) en l'àmbit social. El 1981 es transformà en revista mensual impresa a Apóstol y Civilizador de Petra, passant del 80% al 100% en català. Fa gairebé 40 anys s'integrà a l'Associació de Premsa Forana. El 1999 inicià la col·lecció Quaderns Montuïrers amb dotze volums publicats sobre cultura i història local. La parròquia n'és la propietària de la capçalera.[20] |
| Coanegra | La revista Coanegra va néixer el setembre de 1981 a Santa Maria del Camí, impulsada per la delegació de l'Obra Cultural Balear i un grup promotor d'una vintena de joves, molts provinents del club juvenil Tramuntana. Els primers números es confeccionaven artesanalment, però el 1982 passà a imprimir-se en òfset. El 1985 s'integrà a l'Associació de Premsa Forana i el 1986 adoptà la periodicitat mensual que manté actualment. Col·laboradors de la revista guanyaren premis de Premsa Forana el 1989 i 1991. El 1993 es constituí l'Associació Coanegra independent de l'OCB. La revista ha funcionat sense director, amb un equip de redacció democràtic que ha tingut diverses renovacions.[21] |
| Es Saig | Revista de premsa forana d'Algaida. S'edita mensualment des del desembre de 1980, contribuint a la normalització lingüística del territori. El Saig és administrat per l'Obra Cultural d'Algaida i hi col·labora la gent d'Algaida i l'Agrupació Fotogràfica d'Algaida. |
| Fent Carrerany | La revista Fent Carrerany va néixer el juliol de 1986 a Maria de la Salut, impulsada per l'Associació Cultural Fent Carrerany, formada per joves amb inquietuds culturals que volien revitalitzar un poble amb només cinc associacions actives. La publicació ha destacat per la secció "Xerradetes" amb entrevistes locals, estudis històrics i etnogràfics, i la recuperació del fons fotogràfic de Pere Mascaró.[22] |
| Llucmajor de Pinte en Ample | La revista Llucmajor De Pinte en Ample va néixer el setembre de 1981, impulsada per la delegació de l'OCB de Llucmajor, amb l'objectiu d'arribar a més gent i defensar la democràcia, la cultura catalana i l'ecologia. Amb periodicitat mensual, la publicació s'ha destacat per la cobertura de temes locals polèmics com el projecte de port a l'Estalella, urbanitzacions costaneres, la base militar de l'Àguila i l'ampliació del Club Nàutic de s'Estanyol. Al llarg de les tres dècades ha incorporat nombroses seccions, realitzat entrevistes a polítics, cantautors i esportistes llucmajorers de relleu, i cobert fites com l'arribada de TV3 o els èxits esportius locals. El 1990, amb el número 100, inicià Edicions de Pinte en Ample, col·lecció de set llibres d'estudis locals. Ha guanyat en diverses ocasions premis de Premsa Forana.[23] |
| n'Alí | Revista publicada a Andratx. |
| Porto Cristo | La revista Porto Cristo va néixer el juliol de 1983 amb l'objectiu de donar veu al moviment independentista que reclamava autonomia respecte Manacor. Els primers números es componien rudimentàriament i s'imprimien a la impremta Apóstol y Civilizador de Petra, millorant posteriorment amb Gràfiques Muntaner. El 1984 s'integrà a l'Associació de Premsa Forana i es creà el col·lectiu Enderrosall que aglutinava persones de diverses tendències. La revista destaca per basar-se en col·laboracions ciutadanes que garanteixen nombroses seccions fixes.[24] |
| Ressò | La revista Ressò va néixer el juliol de 1988 a Campos per omplir el buit informatiu deixat per la desaparició de la revista Campos, amb l'objectiu de proporcionar informació local en català. Des dels seus inicis s'associà a l'Associació de Premsa Forana de Mallorca, i el desembre de 1989 els fundadors crearen la delegació local de l'Obra Cultural Balear que li dóna cobertura. Després de diversos canvis en la coordinació, des del número 55 funciona amb un consell de redacció format per quatre membres. Juntament amb l'OCB ha organitzat anualment una setmana de cuina i ha editat diverses publicacions complementàries com una guia de carrers i empreses. El 1992 va rebre el Premi Tramuntana de fotografia.[25] |
Bimensuals
[modifica]| Nom | Observacions |
|---|---|
| Campanet | La revista Campanet va néixer el març de 1982 com a iniciativa de la delegació de l'Obra Cultural Balear al municipi, amb l'objectiu de proporcionar informació local i fomentar el recobrament de la personalitat històrica, cultural i lingüística. El 1983 s'integrà a l'Associació de Premsa Forana de Mallorca i ha mantingut una periodicitat bimestral ininterrompuda amb diverses persones en la coordinació. A partir de 1985 va passar a imprimir-se en òfset i el 1986 inicià la col·lecció de monografies Quaderns de Campanet, amb sis volums publicats dedicats a història i cultura locals. El 2008 col·laborà activament en la commemoració del 50è aniversari de la mort de Llorenç Riber.[26] |
| Can Picafort | La revista Can Picafort va néixer el desembre de 1980 amb el suport de l'Associació de Son Bauló. Després d'uns inicis de 8 a 20 pàgines i periodicitat bimensual, va passar a ser mensual el 1985. Els objectius fundacionals eren formar unitat entre les diverses cultures de Can Picafort, influir en la gestió pública municipal i fomentar el coneixement mutu entre els veïns. Amb el temps s'ha consolidat com a referent informatiu de Can Picafort, Santa Margalida i Son Serra de Marina.[27] |
| Dies i coses | La revista Dies i coses va néixer el 31 de desembre de 1987 a Calonge, impulsada per un grup de joves amb la voluntat de normalitzar l'ús del català i conscienciar sobre problemàtiques mediambientals i solidàries. Els inicis foren precaris, però la publicació bimensual s'ha consolidat. Des de Calonge ha ampliat el seu radi d'influència cap a nombrosos llogarets veïns de Santanyí i Felanitx. El 1990 es va fundar l'Associació Es Majoral per donar-li cobertura institucional, i des del 2001 edita una col·lecció de llibres d'interès local anomenada "Pagofigo". Des del 2002 atorga el guardó "Estrella Mostrejada" per reconèixer mèrits culturals locals.[28] |
Trimestrals
[modifica]| Nom | Observacions |
|---|---|
| Caymàritx | Revista editada a Caimari. |
| Díngola | Revista editada a Sineu. |
| Llum d'Oli | Revista editada en català per l'Agrupació Cultural de Porreres des de 1978 (tot i que no sempre amb la mateixa periodicitat). Està dedicada a la informació local de Porreres i de la entitat, on també hi ha seccions d'opinió, cultura, cuina, història i esports. Hi col·laboren persones de l'Agrupació, així com col·laboradors externs.[29] |
| Mel i Sucre | Revista editada a Sant Joan, inicialment de periodicitat mensual passà a trimestral. Revista local d'actualitat amb una tirada de 300 exemplars. Començà a publicar-se al juny de 1980.[30] |
| Sa Sella | Revista editada a Sencelles. S'edita des de gener de 1983, contribuint a la normalització lingüística del territori. Sa Sella és editada pel Centre Cultural de Sencelles i hi col·labora la gent del municipi i diverses entitats, agrupacions i associacions locals.[31] |
Publicacions desaparegudes
[modifica]| Nom | Observacions |
|---|---|
| A tota plana | Manacor |
| A vistes des poble | Estellencs |
| Alaró, noves i papers | Alaró |
| Algebelí | Muro |
| Apóstol y Civilizador | Petra |
| Ariany | Ariany |
| Artà | Artà |
| Badia d'Alcúdia | Alcúdia |
| Baula | Sineu |
| Campos | Campos |
| Castell - Llubí | Llubí |
| Entretots | Calvià |
| Es castellet | Bunyola |
| Es Gall | Pollença |
| Es Molí nou | Vilafranca de Bonany |
| Es pi gros | Lloret de Vistalegre |
| Foganya | Lloret de Vistalegre |
| Galatzó | Porreres |
| MaàJil | Banyalbufar |
| Miramar | Valldemossa |
| Perlas y Cuevas | Manacor |
| Pòrtula | Marratxí |
| Raiguer | Inca |
| s'Encruia | Deià |
| s'Unió de s'Arenal | Llucmajor |
| Sa Comare beneta | Artà |
| Sa Comuna | Selva i Caimari |
| Sa Font | Son Servera |
| Sa Pobla | Sa Pobla |
| Santa Eugènia | Santa Eugènia |
| Santa Margalida | Santa Margalida |
| Veïnats del Terme de Calvià | Calvià |
| Vora Mar | Calvià |
Referències
[modifica]- ↑ «Associació de Premsa Forana de Mallorca». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 256. ISBN 84-8661702-2.
- 1 2 «Història de la APFM». Associació de Premsa Forana de Mallorca. [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ «Guardonats». Obra Cultural Balear. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «Digitalització de les revistes de Premsa Forana!». Arxivat de l'original el 2011-09-05. [Consulta: 28 desembre 2011].
- ↑ «Premsa Forana digitalitza 2.000 nous exemplars, consultables a la Biblioteca Digital de la UIB». Fora Vila, 24 octubre 2025. [Consulta: 3 gener 2026].
- ↑ «Premsa Forana elegeix Rafel Puigserver com a nou president per a una nova etapa de l'associació». Fora Vila, 22-05-2021. [Consulta: 3 gener 2026].
- 1 2 3 4 Puigserver Pou, Rafel «Premsa local a una illa mediterrània: la Premsa Forana de Mallorca» (
PDF). Rivista dell'Istituto di Storia dell'Europa Mediterranea, desembre 2014. ISSN: 2035‐794X [Consulta: 3 gener 2026]. - 1 2 3 Puigserver Pou, 2015, p. 116-122, Origen de l'APFM.
- ↑ Puigserver Pou, 2015, p. 123-132, La premsa forana durant la dècada dels anys vuitanta.
- ↑ Puigserver Pou, 2015, p. 133-141, La premsa forana durant els anys noranta.
- 1 2 Puigserver Pou, 2015, p. 142-155, La premsa forana en el segle XXI.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 83-94, 25 anys de Cap Vermell + ….
- ↑ «Qui som? Totpla.cat diari digital del Pla de Mallorca». [Consulta: 2 gener 2026].
- ↑ Company Font, 2009, p. 174, Manacor: Cent vint anys de premsa escrita.
- ↑ Company Fiol, 2009, p. 108-113, Notes breus per a la història de la premsa periòdica a Felanitx.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 283-292, Vint anys de Veu de Sóller.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 213-218, Punt Informatiu de Pollença, el mitjà de comunicació pollencí amb més història.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 59-61, Revista Arròs amb Salseta, premsa local de Binissalem.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 47-52, Bellpuig, noces d'or.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 192-198, La publicació de Montuïri, Bona Pau.
- ↑ Company Flort, 2009, p. 257-264, Notes sobre la revista Coanegra, publicació local de Santa Maria del Camí..
- ↑ Company Florit, 2009, p. 181-184, Fent Carrerany, 23 anys amb el poble de Maria.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 149-156, Llucmajor De Pinte en Ample: tres dècades de presència local.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 235-237, La Revista Porto Cristo: els cants del futur.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 75-77, Breu història de la Revista Ressò.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 69-74, La revista Campanet: Història, continguts i perspectives de futur.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 79-81, Història de la revista Can Picafort.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 63-68, Dies i coses, la revolta permanent.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 29-234, Llum d’Oli, del naixement a la majoria d’edat.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 239-244, Mel i Sucre: 30 d’anys d’història de Sant Joan.
- ↑ Company Florit, 2009, p. 269-272, Sa Sella: 26 anys plens d’històries locals.
Bibliografia
[modifica]- Company Florit, Miquel. Els estudis i la premsa local al segle XXI ( PDF). Volum I. La premsa local. Palma: Institut d'estudis Baleàrics, desembre 2009, p. 239-244. ISBN 978-84-95876-55-3 [Consulta: 2 gener 2026].
- Cortès i Servera, Josep; Ferrer Massanet, Rafel. Consell Insular de Mallorca. L'associació de la premsa forana de Mallorca (1978-1987), 1987.
- Puigserver Pou, Rafel. Les publicacions periòdiques de la part forana de Mallorca des dels anys setanta fins a l'actualitat (tesi). Universitat de les Illes Balears, 2015 [Consulta: 2 gener 2026].
Enllaços externs
[modifica]- Associació de la Premsa Forana de Mallorca - Lloc web oficial (català)
- Biblioteca Digital de les Illes Balears - Arxiu de la APFM
Publicacions de l'Associació de la Premsa Forana de Mallorca | |
|---|---|
| Setmanaris | |
| Publicacions quinzenals | |
| Publicacions mensuals | Arròs amb salseta · Bellpuig · Bona Pau · Cala Millor 7 · Can Picafort · Coanegra · Es Saig · Fent carrerany · L'Estel · Lloseta · Llucmajor de Pinte en Ample · N'Alí · Porto Cristo · |
| Bimestral | Campanet · Can Picafort · Dies i coses · Ressò · |
| Trimestral | Caymàritx · Dingola · Llum d'oli · Mel i Sucre · Montaura · Sa Sella · Una olla d'aram |
| Digitals | 07500 · 7Setmanari de Llevant · Cap vermell · Cent per Cent · Es Moll-Cala Bona · Flor de card · Som Inca · Tot Pla · |
