Agustí Esclasans i Folch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Agustí Esclasans)
Infotaula de personaAgustí Esclasans i Folch
Biografia
Naixement22 desembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, traductor Modifica el valor a Wikidata

Agustí Esclasans i Folch (Barcelona, 1895 - Barcelona, 3 de desembre de 1967) fou un escriptor i poeta català.[1]

Molt influenciat per Eugeni d'Ors i Josep Maria López-Picó, s'integrà al corrent noucentista. Propugnà, tanmateix, una poesia basada fonamentalment en el ritme. Escriví un gran nombre d'obres poètiques. Va participar en els Jocs Florals de Barcelona. També escriví teatre i assaig i conreà profusament el periodisme i la crítica. Col·laborà especialment a La Revista i Mirador.[2]

Dues de les varies traduccions d'Agustí Esclasans, en aquest cas: El jardí de les roses del poeta persa Saadi, i Les noces del cel i de l'infern de William Blake. Publicades l'any 1935

Durant la República va treballar per a l'Ajuntament de Barcelona. Va rebre el premi Maragall per la publicació de la seva obra La ciutat de Barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer i va tenir una forta disputa amb la Colla de Sabadell (influent dins la Institució de les Lletres Catalanes) per editar-lo sense cura.[3] A causa de la Guerra Civil Espanyola entre 1939 i 1941 estigué empresonat. Durant la postguerra hagué d'acceptar tota mena d'encàrrecs d'editorials, entre elles traduccions al castellà.[4] És enterrat al Cementiri de Montjuïc (Barcelona).

Obres[modifica]

Articles[modifica]

  • Catalunya vertebrada. Almanac de l'Esquella de la Torratxa, 1932

Poesia[modifica]

  • Primer llibre de ritmes (1931).
  • 50 sonets espirituals (1938).
  • Poema de Catalunya en quinze volums, escrits entre 1950 i 1957.

Poemes presentat als Jocs Florals de Barcelona[5]

  • Ritmes (1928) (premi extraordinari dels Mantenidors)

Prosa[modifica]

  • Articles inèdits, (1925).
  • Històries de la carn i de la sang, (1928). (2020, segona edició)
  • Víctor o La rosa dels vents, (1931). (1977, segona edició)
  • El muchacho sin miedo, (1941).
  • Todo es nuevo bajo el sol (novela), (1945).
  • Historias de la carne y de la sangre, (1946).
  • Urània o la música de les esferes (Novel·la de la vida barcelonina), (1946).
  • Presència de Blanca (Novel·la de la vida barcelonina), (1947).
  • Antologia de contes (1925-1960), (1960).

Teatre[modifica]

  • Capitel·lo. Tragèdia en tres actes i en vers, (1934).

Assaig[modifica]

  • La ciutat de Barcelona en l'obra de Jacint Verdaguer, 1937
  • La meva vida, memòries, (primer volum, 1952; segon, 1957).

Traduccions al català[modifica]

  • La pau de casa. Balzac, Honoré de. (Costums parisenques del Primer Imperi). Barcelona, 1924.
  • Els bastidors de l'ànima, d'Evreinov, el 1931.
  • Els poemes d'Edgar A. Poe. Barcino, 1934.
  • Sant Agustí de Giovanni Papini. (1936).
  • Oreig. d'Edgar A. Poe. Volum 8. Lírics anglesos. Edicions de La Rosa dels Vents. Barcelona, 1938.
  • El darrer dia del condemnat de Victor Hugo.

Traduccions al castellà[modifica]

  • Werther de Goethe, 1941.
  • Defensa de la poesía de Shelley, 1942.
  • Domingo d'Eugène Fromentin, 1942.
  • Pequeños poemas en prosa de Charles Baudelaire, 1942.
  • Cicerón y su drama político de Maffio Maffii (1942).
  • El profesor de Charlotte Brontë, 1943
  • El extraño caso del Dr. Jekyll y Mr. Hyde d'Stevenson, 1943.
  • Aurelia, Silvia, Emilia de Nerval, 1943.
  • Atala de Chateaubriand, 1944.
  • La leyenda de Don Juan de Merimée, 1944.
  • Himnos triunfales de Píndar, 1946.
  • Mi corazón al desnudo de Baudelaire, 1947.

Referències[modifica]

  1. Agustí Esclesans i Folch a CIVTAT
  2. Agustí Esclasans i Folch a l'Enciclopèdia Catalana
  3. Huertas, Josep Maria. 'Mirador', la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, p. 180. ISBN 84-8256-855-8. 
  4. «Visat».
  5. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques

Enllaços externs[modifica]