Aurora Bertrana i Salazar

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Aurora Bertrana)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAurora Bertrana i Salazar
Naixement 29 d'octubre de 1892
Girona
Mort 3 de setembre de 1974(1974-09-03) (als 81 anys)
Ocupació novel·lista i escriptora
Instrument violoncel

IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

Aurora Bertrana i Salazar (Girona, 29 d'octubre de 1892Berga, 3 de setembre de 1974)[1] fou una escriptora coneguda pels seus relats exòtics.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els inicis[modifica | modifica el codi]

Filla de l'escriptor Prudenci Bertrana, va passar la seva infància a Girona on havia nascut el 29 d'octubre de 1892. Quan acabà l'escola volia ser escriptora però el seu pare s'hi va negar i començà a estudiar música a Barcelona. Es va començar a guanyar la vida tocant de matinada en un tercet de senyoretes als locals nocturns barcelonins.

L'any 1923 va marxar a Ginebra per seguir estudiant música. Va iniciar la seva amistat amb Lluís Nicolau d'Olwer, exiliat de la dictadura de Primo de Rivera, qui més tard l'animà a escriure. Va sobreviure tocant en els hotels dels Alps i va arribar a crear la primera jazz band formada íntegrament per dones. En una actuació per a la ràdio va conèixer l'enginyer elèctric Denys Choffat amb qui es va casar el 30 de maig de 1925.

Països exòtics[modifica | modifica el codi]

L'any 1926, després de llegir Le Mariage de Loti de Pierre Loti, decideixen instal·lar-se a la colònia francesa de Tahití. Fruit de l'experiència escriu el seu primer llibre Paradisos oceànics. Una dona que escriu sobre països exòtics, i que per primer cop fa una aproximació a la mítica dona polinèsia, va causar una forta impressió.

El 1930 s'instal·len a Catalunya i continua escrivint novel·les, fent conferències i col·laborant en publicacions de l'època. Encara que Prudenci Bertrana s'havia oposat al fet que Aurora escrivís, van col·laborar tots dos en l'experiència d'escriure conjuntament una novel·la repartint-se els capítols. En va sortir L'illa perduda on s'integren els elements d'aventura i romanticisme propis de la literatura dels mars del Sud. El 1933 es presenta com a candidata al Congrés de la República per Esquerra Republicana, però en va sortir derrotada i va abandonar l'activitat política.

L'any 1935 marxa al Marroc tota sola per estudiar l'ànima de la dona musulmana i descobrir el concepte que en té l'home musulmà, el qual, segons diu, els nostres homes conserven. Fruit d'aquest viatge, on visita harems, bordells i presons, serà el seu llibre El Marroc sensual i fanàtic.

Guerres i exili[modifica | modifica el codi]

Quan esclata la guerra, el 1936, torna a Barcelona on acaba sent redactora en cap de "Companya", revista femenina del PSUC. Monsieur Choffat, tal com ella l'anomena, es va passar a la zona franquista i des d'aleshores van quedar separats. L'any 1938 emprèn sola el camí de l'exili. A Suïssa col·labora en publicacions de Ginebra i Lausana. Escriu tant en francès com en català i fa traduccions al castellà. Ella mateixa havia traduït Paradisos oceànics al castellà Islas de ensueño, i ara tira endavant la versió en francès Fenua Tahiti.

L'experiència de la II Guerra Mundial queda recollida en les seves obres Camins de somni, Tres presoners i Entre dos silencis. Durant un temps s'està a Prada per poder visitar la seva mare a Andorra. Aquí manté relació amb Pau Casals i Pompeu Fabra.

El retorn[modifica | modifica el codi]

El 1949 obté el permís per tornar a Catalunya. El 1970 es porta al cinema la seva novel·la Vent de grop amb el títol La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua, protagonitzada per Joan Manuel Serrat. Va escriure la biografia del seu pare Una vida, va participar en les primers jurats del premi Prudenci Bertrana i va escriure les seves pròpies memòries. El segon volum es va publicar pòstumament.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Paradisos oceànics, 1930.
  • Peikea, princesa caníbal i altres contes oceànics, 1934.
  • L'illa perduda, 1935.
  • El Marroc sensual i fanàtic, 1936.
  • Edelweiss, 1937.
  • Camins de somni, 1955.
  • Tres presoners, 1957.
  • Entre dos silencis, 1958.
  • La nimfa d'argila, 1960.
  • El misteri de la consigna (inèdit, en col·laboració), 1960?
  • Ovidi i sis narracions més, 1965.
  • Vent de grop, 1967.
  • Memòries fins al 1935, 1973. (Premi Crítica Serra d'Or de prosa no-ficció, 1974)
  • Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya, 1975.

Fons Bertrana[modifica | modifica el codi]

La Biblioteca de la Universitat de Girona conserva el Fons Prudenci i Aurora Bertrana, que inclou part de la biblioteca i arxiu personal dels Bertrana. Els manuscrits d'Aurora Bertrana inclouen un recull d'articles i assaigs, conferències, correspondència, documents personals diversos, documents referents a Prudenci Bertrana, entrevistes, guions, manuscrits literaris, memòries, narrativa breu, novel·la i poesia. Aquests documents es poden consultar a text complet al Repositori de Fons Especials de la Universitat de Girona i a la Memòria Digital de Catalunya.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aurora Bertrana i Salazar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Exposició dones escriptores. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2008 [Consulta: 20 agost 2013]. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Maribel Gómez, Aurora Bertrana: Encís pel desconegut, Barcelona: Pòrtic, 2003. ISBN 84-7306-847-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]