Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: ASALA)
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióExèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia
Dades
Tipusorganització paramilitar
grup guerriller Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaGran Armènia Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1975
FundadorHagop Hagopian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1988 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitLíban, Armènia, Grècia, Turquia, França, Suïssa i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaHagop Hagopian (en) Tradueix
Kevork Ajemian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mapa dels atacs d'ASALA

L'Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia (en armeni, Hayastani Azatagrut'yan Hi ha Gaghtni Banak), també conegut com a ASALA, fou una organització armada armènia, reconeguda com a organització terrorista pels Estats Units,[1] Azerbaidjan[2] i Turquia, fundada l'any 1975 i operativa fins a principis de la dècada de 1990. El seu objectiu principal era el reconeixement del genocidi armeni pel govern turc, així com la creació d'una Armènia independent a partir de les minories ètniques de la pàtria armènia a l'est d'Anatòlia (d'acord amb el Tractat de Sevres, i que en última instància mai va entrar en vigor), per a passar, en un futur, a ser integrada en l'existent República d'Armènia. L'organització armada també actuà sota els noms de Grup Orly (per un dels seus sagnants atemptats en aquest aeroport francès) i Organització 3 d'octubre. D'ideologia marxista-leninista i amb fins nacionalistes, fou fundada per Hagop Tarakchian i Hagop Hagopian i liderada per Hagopian. El seu objectiu era obligar el govern turc a reconèixer el seu paper en el genocidi armeni de 1915, compensar als supervivents o les seves famílies i traspassar el territori del nord del país per a un estat armeni autònom per a ser unificat amb l'antiga República Socialista Soviètica d'Armènia de l'època.

Les activitats del grup van començar amb atemptats amb bomba i assassinats contra ciutadans turcs i diplomàtics. El primer atemptat terrorista comès per aquesta organització va ser un atac contra l'oficina del Consell Mundial d'Esglésies (WCC) a Beirut. El seu primer assassinat reconegut fou l'atemptat contra el diplomàtic turc Oktay Cerit a París, el 16 de febrer de 1976. El manifest del grup—que constava de vuit punts— va ser publicat en 1981. L'atac més destructiu i sagnant del grup va tenir lloc el 7 d'agost de 1982 quan nou persones van ser assassinades i setanta van resultar ferides de diversa consideració en un atemptat a l'aeroport d'Ankara. Un altre atemptat terrorista, el del 15 de juliol de 1983, va matar vuit persones i va ferir més de cinquanta en l'Aeroport d'Orly. L'atac va originar una escissió en el grup quant a la tàctica a emprar, resultant dues entitats escindides: els Nacionalistes (ASALA-militant) i el Moviment Popular (ASALA-Mouvement Révolutionnaire). Com organització terrorista va rebre l'ajuda de Síria i Líbia en els anys vuitanta i possiblement de França.

Va mantenir contactes amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP) i el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina-Comandament General (FPAP-CG). Amb la invasió israeliana del Líban en 1982, el grup va perdre la major part de la seva organització i suport. Traslladat a Síria, es va trobar distanciat de l'OAP, i es té informació que les tibants relacions entre les dues organitzacions van arribar a tal punt que l'OAP va passar material confidencial als serveis d'intel·ligència francesos en 1983, detallant les activitats d'ASALA. Hagop Hagopian, fundador i capdavanter del grup terrorista, va ser executat en la seva casa d'Atenes el 25 d'abril de 1988 per un agent de l'espionatge turc (MIT), (Tarakchian va morir del càncer en 1980) i el grup va caure en inactivitat i en diversos cismes interns, associant-se més estretament amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). L'organització es va afeblir a causa del fet que les seves sagnants activitats no van ser donades suport com havien esperat al principi i a les reeixides activitats del contraespionatge de l'Organització d'Intel·ligència Nacional turca (Millî İstihbarat Teşkilatı, en les seves sigles, MIT) entre els anys 1980-1985 van danyar l'organització fins al punt de dissoldre-la, més si cap després de l'assassinat d'Hagop Hagopian pels agents turcs. Avui dia, el que queda del ASALA s'associa estretament amb el PKK, el Partit dels Treballadors del Kurdistan.[3]

Víctimes mortals comeses per ASALA[modifica]

Data Lloc Ocupació Nom
27 de gener de 1973 Santa Bárbara, Califòrnia, Estats Units Cònsol general Mehmet BAYDAR
Cònsol Bahadır DEMİR
22 d'octubre de 1975 Viena, Àustria Ambaixador Daniş TUNALIGİL
24 d'octubre de 1975 París, França Ambaixador İsmail EREZ
Xofer Talip YENER
16 de febrer de 1976 Beirut, Líban Secretari general Oktar CİRİT
9 de juny de 1977 Ciutat del Vaticà, Vaticà Ambaixador Taha CARIM
2 de juny de 1978 Madrid, Espanya Esposa de l'ambaixador turc Necla KUNERALP
Ambaixador (retirat, cunyat de l'ambaixador turc) Beşir BALCIOĞLU
12 d'octubre de 1979 La Haia, Països Baixos Fill de l'ambaixador Ahmet BENLER
22 de desembre de 1979 París, França Conseller de turisme Yılmaz ÇOLPAN
31 de juliol 1980 Atenes, Grècia Agregat administratiu Galip ÖZMEN
Filla de l'agregat administratiu (14 anys) Neslihan ÖZMEN
17 de desembre de 1980 Sydney, Austràlia Cònsol general Şarık ARIYAK
Agregat de seguretat Engin SEVER
4 de març de 1981 París, França Agregat de treball Reşat MORALI
Afers religiosos Tecelli ARI
9 de juny de 1981 Ginebra, Suïssa Secretari contractual M. Savaş YERGÜZ
24 de setembre de 1981 París, França Agregat de seguretat Cemal ÖZEN
28 de gener de 1982 Los Angeles, Califòrnia, Estats Units Cònsol general Kemal ARIKAN
8 d'abril de 1982 Ottawa, Ontario, Canadà Conseller d'Afers comercials Kani GÜNGÖR
4 de maig de 1982 Boston, Massachusetts, Estats Units Cònsol general Orhan GÜNDÜZ
7 de juny de 1982 Lisboa, Portugal Agregat administratiu Erkut AKBAY
27 d'agost de 1982 Ottawa, Ontario, Canadà Agregat militar Coronel Atilla ALTIKAT
9 de setembre de 1982 Burgàs, Bulgària Agregat administratiu Bora SÜELKAN
8 de gener de 1983 Lisboa, Portugal Esposa d'Erkut AKBAY, patí lesions de gravetat en
l'atemptat del 7 de juny de 1982 i morí el 8 de gener de 1983 		Nadide EKBAT
4 de març de 1981 Belgrad, RF Iugoslàvia (avui Sèrbia) Ambaixador Galip BALKAR
14 de juliol de 1983 Brussel·les, Bèlgica Agregat administratiu Dursun AKSOY
27 de juliol de 1983 Lisboa, Portugal Esposa del conseller Cahide MIHÇIOĞLU
28 d'abril de 1984 Teheran, Iran Esposa del secretari contractual Işık YÖNDER
20 de juny de 1984 Viena, Àustria Agregat de treball Erdoğan ÖZEN
19 de novembre de 1984 Viena, Àustria Delegat internacional Evner ERGUN
7 d'octubre de 1991 Atenes, Grècia Agregat de premsa Çetin GÖRGÜ
11 de desembre de 1993 Bagdad, Iraq Agregat administratiu Çağlar YÜCEL

Així mateix, en l'atemptat comès a Madrid el 2 de juny de 1978 va morir el ciutadà espanyol Antonio Torres, xofer de l'ambaixador turc a la capital d'Espanya.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ The Armenian Secret Army[Enllaç no actiu]. Central Intelligence Agency
  2. ↑ NATO Speech. Colonel-General Safar Abiyev, Minister of Defence of the Republic of Azerbaijan at the Euro-Atlantic Partnership Council in Defence Ministers session
  3. ↑ Thomas Albert Gilly. The Ethics of Terrorism: Innovative Approaches from an International Perspective (17 Lectures).. Charles C Thomas Publisher, 2009, p. 103–. ISBN 978-0-398-07995-6. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exèrcit_Secret_Armeni_per_a_l%27Alliberament_d%27Armènia&oldid=33221651»