Debian

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de programariDebian
Debian-OpenLogo.svg
Debian 9 Stretch-gnome desktop.png
Creador/s Ian Murdock
Família de SO Unix-like
Versió inicial 16 agost 1993
Versió estable

9.3.0 (Stretch)

/ Desembre 9, 2017; fa 11 mesos (2017-12-09)[1]
Plataforma IA-32, x86-64, PowerPC, SPARC, ARM, Architecture MIPS, IBM Z Tradueix i Intel 80386
Tipus de nucli Linux
Espai d'usuari Coreutils
IGU GNOME, KDE, LXDE, MATE, Cinnamon i Xfce
Mètode d'actualització APT
Gestor de paquets dpkg
Disponible en múltiples idiomes
Llicència GNU GPL i Debian Free Software Guidelines Tradueix
Epònim Ian Murdock i Debra Lynn Tradueix
Més informació
Lloc web Web oficial
Blog Blog oficial
Twitter debian
Seguiment d'errors Pàgina de seguiment d'errors
Id. DistroWatch debian
Id. Subreddit debian
Id. Framalibre debian-gnulinux
Modifica les dades a Wikidata

Debian (/ˈdɛbiən/)[2][3] és un sistema operatiu per a ordinadors Unix-like que està compost íntegrament per programari lliure i empaquetat per un grup d'individus que participen en el projecte Debian.

El projecte Debian va ser anunciat per primera vegada el 1993 per Ian Murdock, Debian 0.01 va ser llançat el 15 de setembre de 1993,[4] i el primer llançament estable es va fer el 1996.[5]

La branca d'alliberament estable de Debian és l'edició de Debian més popular per a ordinadors personals i servidors en xarxa, i s'ha utilitzat com a base per a moltes altres distribucions.

El treball del projecte es realitza a través d'Internet per un equip de voluntaris guiats per líders del projecte Debian i tres documents fundacionals: el Manifest Debian, la Constitució de Debian i les pautes de programari lliure de Debian. Les noves distribucions s'actualitzen contínuament i el proper candidat s'allibera després d'un temps de congelar.

Es tracta d'un dels primers sistemes operatius basats en el kernel de Linux, i es va decidir que Debian es desenvolupés obertament i es distribuís lliurement en l'esperit del projecte GNU. Aquesta decisió va cridar l'atenció i el suport de la Free Software Foundation, que va patrocinar el projecte durant un any des de novembre de 1994 fins a novembre de 1995.[6] En finalitzar el patrocini, el projecte Debian va formar l'organització sense ànim de lucre Software in the Public Interest.

Tot i que totes les versions de Debian es deriven del Sistema operatiu GNU i utilitza l'usuari de GNU i la biblioteca de GNU C (glibc), altres núclis a part de la Linux també estan disponibles, com els basats en els nuclis BSD i els micro-núclis GNU Hurd.


El projecte Debian[modifica]

Ian Murdock va començar el projecte l'any 1993 després d'haver estudiat a la Universitat de Purdue. Va escriure el manifest Debian que va utilitzar com a base per crear la distribució. Dins d'aquest text els punts destacables són: tenir una distribució oberta seguint l'esperit de Linux i GNU.

El nom es basà en la combinació del nom de la seva nòvia en aquell moment, "Debra" i el seu propi nom "Ian", formant la paraula Debian.

El projecte va créixer molt lentament al principi i va llançar les seves primeres versions 0.9x el 1994 i 1995. Els primers ports a altres arquitectures van ser a inicis del 1995, sent la primera versió 1.x de Debian llençada el 1996.

El 1996, Bruce Perens va substituir Ian Murdock com a líder del projecte. En el suggeriment del desenvolupador Ean Schuessler, va dirigir el procés d'actualització del contracte social de Debian i de les pautes del programari de Debian lliurement, definint els punts fonamentals per al desenvolupament de la distribució. També va iniciar la creació de la llicència de programari legal de l'organització.

Bruce Perens es va retirar el 1998, abans del llançament del primer glibc-based Debian, 2.0. El projecte va procedir a escollir nous líders i a fer dues revisions de la versió 2.x, cada una incloent suport a més arquitectures i a més paquets. També es va llençar durant aquest període la primera portabilitat a un nucli no Linux, Debian GNU/Hurd. Les primeres distribucions GNU/Linux basades en Debian: Corel Linux, i la Stormix's Linux de Stormix es van començar el 1999. Tot i que no es van mantenir durant gaire temps, van ser les primeres distribucions basades en Debian.

A finals del 2000 el projecte va realitzar el primer gran canvi de l'estructura de fitxers i de l'organització de versions, reorganitzant els processos de llançament de paquets de programari amb el nou "package tools" creant una branca de proves, relativament estable pel llançament de la següent. El 2001, els desenvolupadors van començar a fer una conferència anual anomenada Debconf amb negociacions i tallers per desenvolupadors i els usuaris tècnics.

Característiques[modifica]

  • La disponibilitat en diverses plataformes de maquinari. La versió 5.0 és compatible amb 12 arquitectures.
  • Una ampla col·lecció de programari disponible. La versió 5.0 ve amb uns 23.000 paquets de programari.
  • Un grup d'eines per facilitar el procés d'instal·lació i actualització.
  • El seu compromís amb els principis i els valors del programari lliure.
  • No té marcat cap entorn gràfic en especial.

Líders del projecte[modifica]

El Líder del Projecte Debian (LPD) és una persona pública del projecte que defineix l'actual direcció del projecte. El projecte ha tingut els següents líders:

Mànagers dels llançaments[modifica]

  • Brian C. White (1997–1999)
  • Richard Braakman (1999–2000)
  • Anthony Towns (2000–2004)
  • Steve Langasek, Andreas Barth i Colin Watson (2004–2007)
  • Andreas Barth i Luk Claes (2007–2008)
  • Luk Claes i Marc Brockschmidt (2008–2009)
  • Luk Claes i Adeodato Simó (2009–2010)
  • Adam D. Barratt i Neil McGovern (2010–2013)[9]
  • Adam D. Barratt i Niels Thykier (2013–present)[10]

Noteu que aquesta llista inclou els mànagers de llançaments actius, però no inclou els assistents de llançaments (introduïts l'any 2003) ni els «mags dels llançaments».

Versions[modifica]

Versió Nom en clau Arquitectures Paquets Data de llançament Fi suport Notes
Una versió antiga, sense suport: 1.1 Buzz 1 474 17 de juny de 1996
Una versió antiga, sense suport: 1.2 Rex 1 848 12 de desembre de 1996[11]
Una versió antiga, sense suport: 1.3 Bo 1 974 2 de juny de 1997[11]
Una versió antiga, sense suport: 2.0 Hamm 2 ~ 1.500 24 de juliol de 1998[11]
Una versió antiga, sense suport: 2.1 Slink 4 ~ 2.250 9 de març de 1999[11] 30 d'octubre 2000[12]
Una versió antiga, sense suport: 2.2 Potato 6 ~ 3.900 15 d'agost de 2000[11] 30 de juny de 2003[13]
Una versió antiga, sense suport: 3.0 Woody 11 ~ 8.500 19 de juliol de 2002[11] 30 de juny de 2006[14]
Una versió antiga, sense suport: 3.1 Sarge 11 ~ 15.400 6 de juny de 2005[11] 31 de març de 2008[15]
Una versió antiga, sense suport: 4.0 Etch[16] 11 ~ 18.000 8 d'abril de 2007[11] 15 de febrer de 2010[11]
Una versió antiga, sense suport: 5.0 Lenny[17] 12 ~ 23.000 14 de febrer de 2009[11] abril de 2012[11]
Una versió antiga, sense suport: 6.0 Squeeze[18] 9+2 ~ 29.000 6 de febrer de 2011[11] maig de 2014[11]
Una versió antiga, sense suport: 7 Wheezy[19] 11+2 ~ 36.000 4 de maig de 2013[11] 25 d'abril de 2016[11]
Una versió antiga, encara amb suport: 8 Jessie[20] 10 ~43.000 25 d'abril de 2015[21] maig de 2018[21]
La darrera versió estable: 9 Stretch[11] 10 ~52.000 17 de juny de 2017[22] TBA
-- Sid / Unstable Versió en desenvolupament, no es publicarà mai
Llegenda:
Versió antiga
Versió antiga, amb suport
Darrera versió
Darrera versió preliminar
Proper llançament

Els noms de les versions de Debian es prenen de la pel·lícula Toy Story.[23] Fins avui hi ha hagut deu versions estables (amb les seves respectives revisions), sent l'actual la 8.5 Jessie, la versió testing actual s'anomena Stretch, el desenvolupament dia a dia té lloc a la versió unstable, branca que sempre s'anomena Sid.

Versions en desenvolupament[modifica]

Els paquets de programari sota desenvolupament són pujats a unes branques anomenades unstable (anomenada Sid) i experimental. Normalment, els paquets de programari són pujats a la branca inestable per les versions estables que ha llençat el desenvolupador de l'aplicació, però l'empaquetatge i altres modificacions específiques de Debian ho fan els desenvolupadors de Debian. El programari que és inestable i que encara no està llest per pujar a la branca inestable es manté a l'experimental.

Distribucions GNU/Linux basades en Debian[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Debian -- News -- Updated Debian 9: 9.3 released» (en en). www.debian.org. [Consulta: 7 febrer 2018].
  2. «The Debian GNU/Linux FAQ - Definitions and overview». www.debian.org. [Consulta: 7 febrer 2018].
  3. «Debian -- About Debian» (en en). www.debian.org. [Consulta: 7 febrer 2018].
  4. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta ChangeLog
  5. «A Brief History of Debian - Debian Releases». www.debian.org. [Consulta: 7 febrer 2018].
  6. «A Brief History of Debian - A Detailed History». www.debian.org. [Consulta: 7 febrer 2018].
  7. Devotee. «Results for Debian Project Leader 2013 Election», 13-04-2013.
  8. «Meet the new leader of Debian open source project», 21-04-2015.
  9. «Bits from the (chilly) release team».
  10. «Release sprint results- team changes, auto-rm and arch status».
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 «A Brief History of Debian Chapter 3 - Debian Releases» (en anglès). debian.org, 04-05-2013. [Consulta: 25 març 2015].
  12. «DebianSlink - Debian Wiki».
  13. Informació de la distribució Debian GNU/Linux 2.2 («potato»)
  14. Security Support for Debian 3.0 to be terminated
  15. Security Support for Debian 3.1 to be terminated
  16. Nota de premsa
  17. Nota de prensa
  18. Nota de prensa
  19. Nota de prensa
  20. Nota de prensa
  21. 21,0 21,1 «Notícies - Llançament de Debian 8 "Jessie"». debian.org, 04-05-2013. [Consulta: 25 març 2015].
  22. «Planned release of stretch on 2017-06-17 and the last weeks up to the release». [Consulta: 28 maig 2017].
  23. «Where do these codenames come from?» (en anglès). [Consulta: 25 març 2014].
  24. «DSL information».

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Portals d'usuaris[modifica]