Mozilla Firefox

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mozilla Firefox
Mozilla Firefox Icon
Firefox 17
Firefox 17.0.1 executant-se a Knoppix 6.0.1
Desenvolupador(s) Mozilla Corporation
Mozilla Foundation
Versió inicial Novembre 9, 2004; fa 9 anys (2004-11-09)
Versió estable 28.0  (Març 18, 2014; fa 24 dies (2014-03-18)) [±]
Estat de desenvolupament Actiu
Escrit en C/C++, JavaScript,[1] CSS,[2][3] XUL, XBL
Sistema operatiu Microsoft Windows
Mac OS X
GNU/Linux
Android
Mida 17 MB – Windows[4]
31 MB – OS X[4]
21 MB – Linux[4]
19 MB - Android[5]
75 MB – source code[4]
Disponible en 89 locales (79 llengües)[6]
Tipus Navegador web
Llicència MPL[7]
Lloc web mozilla.org/firefox
Firefox
Article principal
Mozilla

FundacióCorporació

Informació

Història (3  · 4  · 5) • Popularitat
CaracterístiquesCrítiques

Comunitat / Personalització

Spread FirefoxExtensions

Projectes relacionats

FlockIceWeasel
Edició PortableNetscape
SongbirdSwiftfox
Torpark

Orígens

Mozilla Application SuiteNetscape Communicator
Netscape Communications Corporation
El llibre de Mozilla

El Mozilla Firefox [moˈzɪla ˈfaɪəfɒks] (abreujat oficialment com Fx o fx[8] i popularment com FF)[9] és un navegador web lliure desenvolupat a partir del projecte Mozilla. L'objectiu de Mozilla és desenvolupar un navegador més petit, lleuger i ràpid mitjançant l'extracció i redisseny del component de navegador de la suite de programari Mozilla. De la mateixa manera que Mozilla, Firefox és multiplataforma i utilitza el llenguatge d'interfície XUL.

El Mozilla Firefox és un projecte paraŀlel al Mozilla Thunderbird, un client de correu electrònic sota la mateixa filosofia i amb uns orígens similars. La bona rebuda d'ambdós per part dels usuaris va dur a que la Fundació Mozilla els adoptés com els seus productes principals, substituint la Suite Mozilla original.

El projecte ha fet servir en el passat els noms Phoenix (traduït literalment Fènix) i Firebird, vegeu la pàgina al respecte.

Història[modifica | modifica el codi]

External Timeline
Hi ha un gràfic cronològic disponible relatiu a:
Icona del Firebird.

Dave Hyatt i Blake Ross van començar una branca experimental al projecte Mozilla. Aquesta branca va esdevenir, el 9 de novembre del 2004, la primera versió del Firefox. Aquest projecte era més lleuger que la Suite Mozilla i estava destinada més als usuaris i no tant als desenvolupadors. L'èxit del Firefox va ser tant que el 3 d'abril del 2003 va decidir dedicar la major part dels seus esforços amb el Firefox i el Thunderbird. El 12 d'abril del 2006 Mozilla va deixar de publicar versions de la Suite Mozilla (tot i que actualment els usuaris de la comunitat Mozilla la mantenen sota el nom de SeaMonkey).

Per diferents raons el nom del Firefox ha canviat molts cops. El primer nom que va rebre el projecte era Phoenix, que es va deixar d'emprar per motius legals, aquest nom havia durat des del setembre del 2002 fins al 14 d'abril del 2003. El nou nom va ser Firebird però també estava sent utilitzat, en aquest cas per una base de dades de codi lliure. A causa de la pressió Mozilla va canviar el nom del navegador fins a Mozilla Firefox, descartant altres opcions com Firebird Browser i Mozilla Firebird.

La identitat visual prové de la versió 0.8, l'any 2004, de la mà de Jon Hicks. Posteriorment se'n va fer una revisió, per sol·lcuionar alguns problemes a l'hora d'ampliar-lo. Aquell logotip és vigent en l'actualitat.

Mozilla va publicar una web on es recollien totes les extensions i temes provats amb l'alliberament de la versió 0.9, per evitar així possibles atacs a la seguretat. El 19 d'octubre del 2005 el Firefox 1.0 va arribar als 100 milions de descàrregues.

El 30 de novembre del 2005 es va alliberar la versió 1.5 del Firefox. El 31 de juliol del 2006 el Firefox 1 i el 2 van arribar als 200 milions de baixades.

La versió 2.0 es va publicar el 24 d'octubre del 2006. I en tan sols un dia va acumular 2 milions de descàrregues.

El nom de desenvolupament del Mozilla Firefox 3 era Gran Paradiso[10][11][12][13] i es va publicar el 17 de juny del 2008.[14] En un sol dia va aconseguir més de vuit milions de descàrregues arreu del món, fet que va fer guanyar a Mozilla un rècord Guiness.[15]

El 30 de juny del 2009 es va publicar la versió 3.5 amb el nom en clau Shiretoko, que incorporava com a novetats principals la navegació privada, compatibilitat amb els darrers estàndards web (incloent-hi les etiquetes de vídeo i àudio de l'HTML 5) i millores en el rendiment i la velocitat.

El 21 de gener del 2010 es va alliberar el Firefox 3.6,[16] que incloïa millores en el rendiment i la velocitat, un nou sistema per canviar l'aparença del navegador sense haver de reiniciar (amb la inclusió del codi de l'extensió Personas a la branca principal del Firefox), avisos quan els connectors estaven desactualitzats...

La versió 4 del Firefox es va publicar el 22 de març de 2011[17] incorporant sincronització d'adreces d'interès entre diferents instal·lacions del Firefox (Sync), un nou sistema de gestor de pestanyes (Panorama), una millora en el compliment dels estàndards HTML 5 i CSS 3, una millor velocitat i més seguretat.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Imatge de la cerca incremental.

Les característiques incloses al Firefox són navegació per pestanyes, cerca incremental (a través de la barra de cerca), adreces d'interès dinàmiques, un assistent de baixades integrat i un sistema de cerca. Els usuaris poden personalitzar el Firefox descarregant-se extensions, temes i amb opcions avançades que no estan incloses al menú d'opcions, i són només accessibles des de la pàgina about:config.[18] Els desenvolupadors del Firefox aspiraven a produir un navegador "només per navegar pel web"[19] i proporcionar la "millor experiència de navegació web al màxim de gent possible".[20]

Suport als estàndards[modifica | modifica el codi]

El Mozilla Firefox suporta molts estàndards de programari, com l'HTML, l'XML, l'XHTML, CSS, ECMAScript (JavaScript), DOM, MathML, DTD, XSLT, XPath, i imatges PNG amb transparència alpha.[21] Com a addició el Firefox suporta l'estàndard SVG, tanmateix, la tecnologia que incorpora actualment s'hauria de considerar una "presentació", i no una implementació completa.[22] El Firefox també suporta les propostes estàndards creats per WHATWG com l'emmagatzematge fora de línia[23][24] i l'element canvas.[25] Encara que el Firefox 2 no passa el test de compliment d'estàndards Acid2, el Firefox 3, que està en desenvolupament, sí que el passa.[26]

Seguretat[modifica | modifica el codi]

El Firefox utilitza SSL/TLS per a protegir les comunicacions amb els servidors web utilitzant una forta criptologia quan utilitzen el protocol HTTPS.[27]

Llicència[modifica | modifica el codi]

Firefox és un programari gratuït i de codi lliure, i té una trillicència sota la Mozilla Public License (MPL), GNU General Public License (GPL), i la GNU Lesser General Public License (LGPL). Aquestes llicències permeten a qualsevol veure, modificar i/o redistribuir el codi fonts. Hi ha versions alliberades que fan ús d'aquest codi com el Netscape, el Flock i el Songbird.

Diversos elements no estan sota la trillicència, i tenen un ús restringit per la EULA, incloent la marca registrada "Firefox" i el logotip, i el Talkback propietari per reportar errors. Degut a això i a l'acord clickwrap inclòs a la versió per a Windows, la Free Software Foundation (FSF) considera aquestes parts propietàries.[28]

Anteriorment, el Firefox estava llicenciat sota la llicència de MPL[29] que la FSF critica per ser dèbil en el copyleft, i tan sols permet de manera limitada feines derivades propietàries. Addicionalment, el codi sota MPL no pot ser enllaçat des de codi sota la llicència GPL o LGPL.[30][31] Per solucionar aquests problemes Mozilla va canviar la llicència del Firefox i el va posar sota la trillicència MPL, GPL, i LGPL. Des del canvi de llicència, els desenvolupadors són lliures de triar sota quina llicència volen rebre el codi, per ajustar-se al seu ús: la GPL o la LGPL s'enllacen i deriven quan es tria alguna d'aquestes dues, o la MPL (que inclou crear obres derivades propietàries).[29]

Marca registrada i logotip[modifica | modifica el codi]

Icona de Mozilla Firefox antic
Icona de Mozilla Firefox antic
Marca denominativa de Mozilla Firefox.
Marca denominativa de Mozilla Firefox.
El globus genèric del logotip s'utilitza quan es compila el Firefox sense l'acord oficial.

El nom "Mozilla Firefox" és una marca registrada; el logotip oficial del Firefox només es pot emprar sota certs termes i condicions. Qualsevol pot redistribuir els binaris oficials sense modificar-los i utilitzar el nom del Firefox en qualsevol distribució, però s'apliquen restriccions en distribucions que necessiten modificar el codi.[32]

Per a permetre distribucions amb el codi sense utilitzar la marca oficial, el codi del Firefox conté un "canvi de marca". Aquest canvi permet compilar el codi sense el nom i logotip oficials, per exemple per a produir-ne derivats indestorbats per les restriccions de la marca registrada Firefox. En les compilacions sense la marca "Firefox" es canvien el nom i el logotip. El logotip passa a ser una globus de la Terra sense la guineu, i els noms són "Deer Park" per a versions derivades de l'1.5 i "Bon Echo" per a derivades de la 2.0.

Excepte certes excepcions fetes per "edicions de la comunitat", distribuir versions modificades del Firefox sota el nom "Firefox" requereix una aprovació explícita de Mozilla pels canvis fets al codi, i requereix l'ús de tota la marca oficial. Per exemple, no es permet utilitzar el nom "Firefox" sense el logotip oficial. El projecte Debian va ser un dels afectats d'això perquè utilitzaven el nom "Mozilla Firefox" però no el logotip oficial a la seva distribució (per a restriccions en el seu ús, la Debian Free Software Guidelines no permet utilitzar el logotip). Tot i que Debian deia que havien arribat a un previ acord que ho hauria permès, el 2006 un representant de la Fundació Mozilla va dir que això era innacceptable, i va demanar complir amb les directrius de la marca registrada o deixar d'utilitzar el nom "Firefox" a la seva distribució.[33] Finalment, Debian va canviar-ne el nom per anomenar la seva versió del Firefox IceWeasel.

Campanyes del Firefox[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Spread Firefox

La ràpida adopció del Firefox (100 milions de descàrregues el primer any)[34] va ser accelerada en part per una sèrie de campanyes agressives de màrqueting des del 2004. Per exemple, Blake Ross i Asa Dotzler van organitzar una sèrie d'esdeveniments anomenats marketing week.[35]

El dia 12 de setembre del 2004,[36] un portal de màrqueting anomenat Spread Firefox, va debutar juntament amb la primera alliberació del FIrefox, creant un espai centralitzat de discussió de diverses tècniques de màrqueting. El portal va elevar el botó Get Firefox (Obtingueu el Firefox), donant als usuaris punts de referència com un incentiu. La pàgina es va situar en el top 250 de referències. Temps després, l'equip SFX van iniciar esdeveniments organitzats de màrqueting a la pàgina Spread Firefox.[37]

El 15 de juliol del 2006 (l'aniversari de la Fundació Mozilla) va començar la campanya "World Firefox Day" (Dia Mundial del Firefox) [38] i va durar fins al 15 de setembre del 2006. Els participants registraven el seu nom i el d'un amic a la pàgina web per aconseguir que apareguessin a la "Firefox Friends Wall" (Paret dels amics del Firefox), una paret digital que es mostrarà a la seu de la Fundació Mozilla.

El gener del 2008 una campanya anomenada Fight Against Boredom va rebre moltes queixes.[39] Aquesta campanya mostrava frases comparatives entre els usuaris del Firefox i de l'Internet Explorer basant-se en una enquesta de Nielsen Online. No obstant les frases comparatives no es van poder repassar, ja que per error es va obrir abans d'hora la pàgina de la campanya. Entre aquesta frases n'hi havia una vintena que feien referència a malalties i resultaven ofensives. Això va provocar que Paul Kim, coordinador del màrqueting de Mozilla s'hagués de disculpar[40]

Adopció del mercat[modifica | modifica el codi]

Firefox.svg
quota de mercat
D'acord amb les dades d'StatCounter el març del 2011[41]
Browser  % Fx  % total
Firefox 1 0.03% 0.01%
Firefox 1.5 0.09% 0.03%
Firefox 2 0.86% 0.26%
Firefox 3 5% 1.08%
Firefox 3.5 8.9% 2.32%
Firefox 3.6 82.4% 25.02%
Firefox 4.0 2.2% 0.8%
Altres[FF 1] 0.03% 0.01%
Total[42] 100.00% 31.24%
  1. Majoritàriament versions del Firefox sense enumerar
    i el Firefox 3.1, que són les versions beta del 3.5.

Els usuaris d'Internet han adoptat el Firefox ràpidament, superar l'Internet Explorer és un desafiament, aquest és el navegador més utilitzat i ve preinstal·lat amb totes les còpies de Windows. El Firefox ha anat guanyant terreny al navegador de Microsoft i segons OneStat, una empresa alemanya d'anàlisi d'Internet, el juliol del 2006 el Firefox tenia un 12.93% del share mundial, i era el segon navegador més utilitzat.[43] El desembre del 2006, segons la firma d'Estats Units NetApplications, el mercat global del Firefox era d'un 14%.[44]

Les descàrregues s'han anat incrementant des que el novembre del 2004 es va publicar el Firefox 1.0. El 12 de febrer del 2007 el Firefox va assolir 300 milions de descàrregues.[45] El vicepresident de Mozilla, Christopher Beard estima que el Firefox era utilitzat per 70 o 80 milions d'usuaris l'octubre del 2006.[46] El 31 de juliol del 2009, la xifra de descàrregues ja arribava als 1.000 milions.[47]

Derivats[modifica | modifica el codi]

Firefox Portable[modifica | modifica el codi]

Firefox Portable (abans, Portable Firefox) és una versió portàtil reempaquetada del Firefox dissenyada per a funcions en un dispositiu de memòria USB, iPod, disc dur estern o qualsevol altre dispositiu portàtil. Es va formar a partir d'un fil a mozillaZine, el juny del 2004. John T. Haller va llançar la primera versió empaquetada i després va continuar el desenvolupament. Inclou un llançador especialitzat que ajusta les extensions i temes per què funcionin al passar d'un ordinador a l'altre. També utilitza compressió per a reduir l'espai requerit.

Des de la seva versió 1.2.1.1, Firefox Portable Launcher suportà un funcionament en CD-R i altres dispositius de només lectura. Diferents aplicacions ja utilitzen Firefox Portable Live per a oferir un navegador i contingut basat en HTML des del CD.

IceWeasel[modifica | modifica el codi]

Logotip d'IceWeasel.
Article principal: IceWeasel

IceWeasel és un fork del Firefox creada pel projecte Debian per una disputa que va mantenir amb la Fundació Mozilla. Aquesta última deia que Debian no podia distribuir un paquet anomenat Firefox sense incloure el logotip oficial i, a més, els demanava l'enviament de tots els pedaços que apliquessin al Firefox. Debian s'hi va negar i per aquesta raó van canviar-li el nom.

Crítiques[modifica | modifica el codi]

El Mozilla Firefox és per a molts el millor navegador d'Internet actual, tot i això moltes de les seves característiques han sigut tema de queixes. També moltes polítiques de la Fundació Mozilla, i l'estreta relació amb Google.

Característiques del navegador[modifica | modifica el codi]

Missatge d'alerta contra la pesca electrònica.

Molts usuaris es queixen del temps de càrrega del navegador. Sobretot en les versions antigues, el Firefox tardava més que un altre navegador a engegar-se, gran part d'aquest problema es deu perquè a l'arrencar el sistema operatiu Windows es carreguen algunes de les característiques de l'Internet Explorer, així el navegador de Microsoft no és tan lent a l'hora d'engegar.

L'ús de memòria també ha estat tema de controvèrsia, es diu que el Firefox té força fuites de memòria, i moltes de les seves extensions també. Cada extensió que s'instal·la al Firefox el fa més pesant.

Altres temes subjectes a crítiques han estat que moltes pàgines web no es visualitzen correctament amb el Firefox perquè no segueixen els estàndards web i que el Firefox no incorpori el Windows Installer.

Polítiques de Mozilla[modifica | modifica el codi]

També s'ha criticat durament Mozilla per la seva relació amb Google. El 95% dels ingressos de Mozilla el 2006 provenien de les seves relacions amb motors de cerca, sobretot de Google. Tot i això, Mozilla es defensa dient que aquests diners no són per posar el cercador a la caixa de cerca del Firefox sinó per mantenir-hi la posició, és a dir, no són per aparèixer-hi sinó per no desaparèixer-hi.[48]

A més a més, molts no troben bé que el filtre contra la pesca electrònica del Firefox vagi connectat a una llista de Google.

Tot i que els alts directius de Microsoft no consideren el Firefox com una amenaça els equips de desenvolupament dels dos navegadors més emprats avui dia (Internet Explorer i Mozilla Firefox) tenen bona relació.[49]

Premis[modifica | modifica el codi]

El Mozilla Firefox ha rebut premis de diverses organitzacions i revistes d'informàtica.

2008[modifica | modifica el codi]

  • Juny:
    • PC Magazine Editors' Choice[50]
    • CNET Editors' Choice[51]
  • Maig:
    • PC World: Els 100 millors productes del 2008[52]
  • Abril:
    • Webware 100 winner[53]

2007[modifica | modifica el codi]

  • Juny:
    • Webware 100 winner[54]
  • Maig:
    • PC World: Els 100 millors productes del 2007[55]

2006[modifica | modifica el codi]

  • Octubre:
    • PC Magazine Editors' Choice[56]
    • CNET Editors' Choice, octubre del 2006[57]
  • Juliol:
    • PC World's: Els 100 millors productes del 2006[58]
  • Gener:
    • PC Magazine: Premi a l'excel·lència tècnica en la categoria d'Eines de programari i desenvolupament[59]

2005[modifica | modifica el codi]

  • Desembre:
    • PC Magazine: Premi al millor de l'any[60]
    • PC Pro Real World Award (premi a la Fundació Mozilla)[61]
  • Novembre:
    • CNET Editors' Choice[62]
    • UK Usability Professionals' Association Award Best Software Application 2005[63]
    • Macworld Editor's Choice with a 4.5 Mice Rating[64]
  • Setembre:
    • Softpedia User's Choice Award[65]
    • TUX 2005 Readers' Choice Award[66]
  • Juny:
    • PC World: Producte de l'any[67]
  • Maig:
    • Forbes Best of the Web[68]
    • PC Magazine Editor’s Choice Award[69]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Firefox's addons are written in JavaScript». Rietta. [Consulta: 19 desembre 2009].
  2. «Firefox uses an "html.css" stylesheet for default rendering styles». David Walsh. [Consulta: 19 desembre 2009].
  3. «The Firefox addon, Stylish takes advantage of Firefox's CSS rendering to change the appearance of Firefox». userstyles.org. [Consulta: 19 desembre 2009].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Latest stable Firefox release». Mozilla, 21 desembre 2011. [Consulta: 5 gener 2012].
  5. «Firefox for Android on Google Play». [Consulta: 19 novembre 2012].
  6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta languages
  7. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Licensing-Policies
  8. How do I spell Firefox? How do I abbreviate it? De les FAQ del Firefox publicat per Mozilla.org el 8 de gener del 2007
  9. FF d'Abbreviations.com, el 19 de juliol del 2006, publicat a STANDS4 LLC
  10. Vukicevic, Vladimir. «Gecko 1.9/Firefox 3 ("Gran Paradiso") Planning Meeting, Wednesday Jun 7, 11:00 am». Google Groups: mozilla.dev.planning, 2 de juny de 2006. [Consulta: 17 de setembre de 2006].
  11. «Gran Paradiso Alpha 1 available for download». Mozilla Developer Center, 8 de desembre de 2006. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  12. «Gran Paradiso Alpha 2 available for download». Mozilla Developer Center, 10 de febrer de 2007. [Consulta: 10 de febrer de 2007].
  13. «Gran Paradiso Alpha 3 available for download». Mozilla Developer Center, 23 de març de 2007. [Consulta: 23 de març de 2007].
  14. «Coming Tuesday, June 17th: Firefox 3». Mozilla Developer Center, 11 de juny de 2008. [Consulta: 15 de juny de 2008].
  15. Firefox 3 sets new Download World Record, I4U News
  16. «Softcatalà presenta la traducció al català del navegador Firefox 3.6», 18 de gener 2010. [Consulta: 24 gener 2010].
  17. «El Firefox 4 ja és aquí». Mozilla.cat, 22 de març de 2011. [Consulta: 22 de març de 2011].
  18. «Mozilla Firefox 1.0.5 Release Notes». mozilla.com. [Consulta: 5 de febrer de 2007].
  19. Ross, Blake. «The Firefox religion». Blakeross.com (Blake Ross' weblog), 22 gener 2005. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  20. Goodger, Ben. «Mozilla Firefox Development Charter». mozilla.org, 28 de novembre de 2004. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  21. Mozilla Developer Center contributors. «Gecko FAQ». mozilla developer center, 21 de gener de 2007. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  22. «Mozilla SVG Project». [Consulta: 26 d'abril de 2007].
  23. «WHATWG specification - Web Applications 1.0 - Working Draft. Client-side session and persistent storage». WHATWG.org, 7 de febrer de 2007. [Consulta: 7 de febrer de 2007].
  24. Mozilla Developer Center contributors. «DOM:Storage». mozilla developer center, 5 de febrer de 2007. [Consulta: 7 de febrer del 2007].
  25. Dumbill, Edd. «The future of HTML, Part 1: WHATWG». IBM, 6 de desembre de 2005. [Consulta: 24-01-2007].
  26. McGuire, Thomas. «Firefox Passes Acid2». TechSpot.com Staff Weblog, 18 d'abril de 2006.
  27. «Privacy & Security Preferences - SSL». mozilla.org, 31 d'agost de 2001. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  28. Casey, Janet. «Firefox». Free Software Directory. Free Software Foundation and UNESCO, 1 d'abril de 2004. [Consulta: 30 de gener de 2007]. Entry updatad 2006-08-16.
  29. 29,0 29,1 «Mozilla Relicensing FAQ». mozilla.org, 11 de desembre de 2006. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  30. Stallman, Richard. «On the Netscape Public License». Free Software Foundation. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  31. «Various Licenses and Comments about Them. Mozilla Public License (MPL)». Free Software Foundation. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  32. «Mozilla Trademark Policy». mozilla.org. [Consulta: 30 de gener de 2007].
  33. «Debian Bug report logs - #354622: Uses Mozilla Firefox trademark without permission». Debian.org. [Consulta: 30 de gener de 2007].
  34. Palmer, Judi and Colvig, Mary. «Firefox surpasses 100 million downloads». mozilla.org, 19 d'octubre de 2005. [Consulta: 4 de febrer de 2007].
  35. Ross, Blake. «Week 1: Press reviews». blakeross.com, 7 de juliol de 2004. [Consulta: 4 de febrer de 2007].
  36. Sfx Team. «We're igniting the web. Join us!» (en anglès). Spread Firefox: Sfx Team's Blog, 12 de setembre del 2004. [Consulta: 4 de febrer del 2007].
  37. Spread Firefox, Promociona Firefox
  38. Sfx Team. «World Firefox Day Launches». Spread Firefox: Sfx Team's Blog, 16 de juliol de 2006. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  39. "La darrera campanya del Firefox arrenca amb polèmica"
  40. "About the Firefox "Fight Against Boredom" Campaign " Disculpes de Paul Kim per la controvertida campanya Fight Against Boredom. (anglès)
  41. http://gs.statcounter.com/#browser_version-ww-monthly-201103-201103-bar
  42. http://gs.statcounter.com/#browser-ww-monthly-201010-201010-bar
  43. «Mozilla Firefox usage share remains stable». OneStat.com, 9 de juliol de 2006. [Consulta: 30 de gener de 2007].
  44. «Browser Market Share for December, 2006». Net Applications, desembre 2006. [Consulta: 30 de gener de 2007].
  45. «Spread Firefox: Mozilla Firefox Download Counts». Spread Firefox. [Consulta: 14 de febrer de 2007].
  46. Montalbano, Elizabeth. «Final Version of Mozilla Firefox 2 Available Today». PC World, 24 d'octubre de 2006. [Consulta: 24 de gener de 2007].
  47. Firefox: 1 billion downloads only part of the story - Cnet News
  48. Entrevista a VilaWeb TV a Tristan Nitot en què explica com funciona l'economia de Mozilla amb els cercadors (vídeo)
  49. Els desenvolupadors de l'Internet Explorer envien un pastís als del Firefox felicitant-los per la segona versió del navegador
  50. Michael Muchmore. «Firefox 3 - At A Glance - Reviews by PC Magazine». [Consulta: 19-12-2009].
  51. «Firefox 3 Browser reviews - CNET Reviews». [Consulta: 2008-07-18].
  52. «The 100 Best Products of 2008 - numbers 21 through 30». [Consulta: 2009-04-13].
  53. «Webware 100 Award Winner Firefox». [Consulta: 25-04-2008].
  54. «Webware 100 Award Winner Firefox». [Consulta: 22-10-2007].
  55. «The 100 Best Products of 2007». [Consulta: 22-10-2007].
  56. «Firefox 2.0 Review». [Consulta: 22-10-2007].
  57. «Firefox 2 CNET Editor's Review». [Consulta: 22-10-2007].
  58. «The 100 Best Products of 2006». [Consulta: 22-10-2007].
  59. «Mozilla Firefox & Altiris SVS». [Consulta: 22-10-2007].
  60. «Best of the Year, Software: Home, Firefox». [Consulta: 22-10-2007].
  61. «PC Pro Awards 2005 - the winners». [Consulta: 22-10-2007].
  62. «Firefox 1.5, CNET editors' review». [Consulta: 22-10-2007].
  63. «First UK UPA Awards commend Firefox, Flickr, Google, Apple, John Lewis and BA». [Consulta: 22-10-2007].
  64. «Web browser roundup». [Consulta: 22-10-2007].
  65. «Firefox Receives Softpedia User's Choice Award». [Consulta: 22-10-2007].
  66. «UX 2005 Readers' Choice Award Winners Announced». [Consulta: 22-10-2007].
  67. «The 100 Best Products of 2005». [Consulta: 22-10-2007].
  68. «Best of the Web, BOW Directory, Look It Up, Web Browsers, Firefox». [Consulta: 22-10-2007].
  69. «Firefox 1.0.3». [Consulta: 22-10-2007].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Projectes de Mozilla
Navegadors Camino · Firefox · Minimo · SeaMonkey
Components Composer · NSPR · NSS · Rhino · SpiderMonkey · Tamarin · Venkman · Extension
Infraestructura Gecko · Necko · XBL · XPCOM · XPConnect · XPInstall · XUL · XULRunner
Altres projectes Bugzilla · ChatZilla · Lightning · Penelope · Prism · Sunbird · Thunderbird
Projectes obsolets Mozilla Suite · Calendar Project